Una àvia jove i el seu nét de cinc anys
passegen pels carrers de la vila, tot parlant de les seves coses. A l’aparador
d’una cèntrica farmàcia s’hi pot veure un enorme flascó d’una crema facial de
propaganda. El menut la reconeix a l’acte:
-Mira iaia, allò que et poses a la cara per
no ser tan lletja!
Així doncs, aprofitant que m'estaré una setmana a
Montserrat, li demanaré a la Moreneta si és capaç de fer-me algun
miracle...
Traguem-ne tot el suc possible d'aquests petits instants de felicitat que ens regala la vida, gaudir-ne al màxim i amb els cinc sentits: les estones compartides amb els infants, amb les persones que estimem, amb la solitud cercada, amb la música i el paisatge... Ell ho tenia ben clar:
"La gran tragèdia de la vida no és la
mort. La gran tragèdia de la vida és allò que vam deixar morir dins nostre quan
encara estàvem vius."
(Carles Capdevila)
Fins a sempre, Mestre!
Erets tu Montse aquesta iaia amb el net? He, he... Jo també utilitzo aquesta crema, que és molt hidratant...Els miracles per d'altres coses, millò!
ResponEliminaQue bé, espero que gaudeixis d'aquesta nova estada, a aquesta muntanya que a tu et sedueix tant.
M'encanta aquest fragment que has posat del Carles Capdevila, una personas estimada per molta gent i espero que com diu ell ens diem sempre "paraules maques"!!!
Petonets, bonica.
Doncs ja ho veus, M. Roser, acabo d'aterrar novament a la vida quotidiana. Una setmana molt maca entre muntanyes. No, no crec en els miracles, però sí en els efectes d'aquests dies de desconnexió tan sanadors. Ara a continuar de nou, que la vida no s'atura!
EliminaUna forta abraçada!
He, he, he... que bonics que són els nens a vegades...
ResponEliminaQue vagi molt bé el teu repòs i la teva desconnexió a Montserrat:Pensaré en tu, Montse!
Una abraçada
Moltes gràcies, Carme, ha estat una escapada que ha valgut molt, molt la pena. Quina mandra, haver hagut de tornar...
EliminaPassaré per la teva nova casa així que pugui. Una forta abraçada!
Santa innocència, segur que el teu nét et troba guapa.
ResponEliminaSi alla dalt, a Montserrat, reses ... fes-ho també per mi.
Bona nit Montse.
He complert el teu encàrrec, Pere. Si és que et serveixen les pregàries a l'hora del capvespre, a la punta de la creu de Sant Miquel, quan el cel agafa aquelles tonalitats rosades suaus i el vent sembla que es vulgui endur totes les tristeses perquè puguem fer net del tot... A mi crec que em funciona.
EliminaUna forta abraçada!
Caram amb el nét! Que graciós, no? Però bé, em sembla que d'infants tots n'hem deixat anar alguna que ha incomodat els nostres adults. Com jo quan en una botiga o on sigui deia des de baix tallant la conversa entre la meva mare i el dependent 'no mama, això que dius no és veritat...'.
ResponEliminaHeheheee, Xexu, déu n'hi do, tu de menut també! :-)) Hi ha grans anècdotes amb els menuts, sempre des de la tendresa, tot i que de vegades ens fan posar de tots colors!
EliminaUna forta abraçada!
Els nens són així. A un dels meus li dic t'estime molt molt, i ell em diu jo a tu no.
ResponEliminaCal fer-li cas al mestre i no deixar morir allò que tenim dins nostre.
Sí Mari, els fingiments no estan fets per a la mainada! En el cas que explico, el menut no crec que tingués pas males intencions, sinó que per a ell la frase era un sinònim de crema per a la bellesa. Ai, els menuts...
EliminaUna forta abraçada!
sinceritat innocent i tendra com la del ja enyorat Carles!
ResponEliminaSí, Elfree. La grandesa del Carles va ser conservar aquesta innocència i tendresa essent ja una persona adulta... Aquestes persones són dignes d'admirar.
EliminaUna forta abraçada!
Ha,ha,ha, quina sortida la del nen! Mot bona, la frase de Capdevila.
ResponEliminaQue tingues una molt bona estada a Montserrat, i deixa't allà totes les penes que pugues. Jo també pensaré en tu ;)
Moltes gràcies, Novesflors! Acabo d'aterrar a casa novament i se'm fan estranys fins i tot el colors de les parets i el fet que hi hagi tants objectes... Ha valgut la pena la setmana, del tot reparadora. Ara veurem què trobo demà a la feina, si continua el bon rotllo o si em destrempo de dalt a baix només entrar-hi...
EliminaUna forta abraçada!
Quan siguis allí, davant la nostra Moreneta, prega per tots nosaltres :-))
ResponEliminaPels petits, el contrari de lleig és maco i el contrari de maco és lleig... Per un infant és el mateix: "la crema per estar més maca" que "la crema per no ser tan lletja"... :-DD
Així ho he fet, Assumpta. Podia llegir els vostres comentaris a través del mòbil però no així respondre-vos... Sí, no hi veig mala intenció en les paraules del menut; aquesta vegada almenys no. Va ser la seva manera d'expressar-se, però va ser divertidíssim!
EliminaUna forta abraçada!
Mentre llegim el teu post ets a Montserrat: a Sant Miquel, Sant Benet, Sant Joan o Sant Dimes.
ResponEliminaAmb els pensaments d'en Carles Capdevila al cor.
Sí Xavier, des de Montserrat us llegia però no us podia respondre. Ha estat un setmana molt intensa i enriquidora. Molt bonica. Vitamines per a l'ànim, que prou falta ens fan i mai n'hi ha prou.
EliminaUna forta abraçada!
Segons la opinió del teu net, sort que fas un blog escrit i no un videoblog :P
ResponEliminaHeheheeee, sí que és una sort, Pons, sí! Amb tot, de tant en tant hi deixo anar alguna foto, i de moment no se m'ha esparverat ningú, eh? :-))
EliminaUna forta abraçada!
Llongueras va tenir encara més mala pata quan li va dir a la Gisela de l'Oh happy day que "el que tens més lleig és el front". A vegades passa això quan volen lligar amb tu i no poden.
ResponEliminaOstres Helena, no el sabia, aquest cas! Per sort, un infant de 5 anys no acostuma a posar tan mala intenció en les seves paraules; més aviat és el reflex d'allò que ha sentit a dir als seus pares...
EliminaUna forta abraçada!