dissabte, 27 de maig de 2017

Quatre veus, quatre estacions

Quants poemes són capaços de florir, a la primavera? Quants en xiuxiuegen les onades de la mar, durant l’estiu? Quants en deu escabellar, el vent de tardor? I a l’hivern, quants poemes pot escriure el fred a prop de la llar de foc?
Quatre amigues blocaires, quatre veus diferents, ens hem aplegat per cantar les quatre estacions. I per celebrar-ho, hem recopilat tots els poemes i n’hem fet un llibre. És la història d’un projecte, d’una il·lusió compartida, d’un batec a quatre cors. La història d'una amistat. 
A continuació, un petit tast de primavera, per a tots vosaltres: 


De sobte ja no hi és l'hivern
és la primavera, que molt subtilment
ho envolupa tot amb la calidesa
protectora i gràcil d'un firmament de cel·lofana
i la incertesa és la mateixa
i alhora no ho és
i la inquietud és inquietud
però suaument lleugera
minva la solitud, perquè tots estem sols
però la de l'hivern és agrament hirsuta
sens pietat ens devora
la soledat de primavera camina de puntetes
sobre una nuvolada de bonança
i camina descalça, gairebé no fa fressa
levita la tristesa, que ja no pesa tant
i ens sentim captivats i captius
sense treva ni enuig.
Quin procés seductor per a fidels hostatges!




Quin procés seductor per a fidels hostatges!
Presonera d'aquest eixam,
lliga'm a la vida i dóna'm llibertat per transitar la primavera.
Ostatge, vull gaudir de la bellesa més propera.
Res de castells ni fortaleses.
Pistils i pètals.




Pistils i pètals
suspesos es gronxen,
com una bella promesa.
Aferrats.

Lentament,
es muden
en fruit saborós...
Quin delit de vida!




Quin delit de vida!
No gosava treure el nas
del meu cau enmig de l’herba,
per molt que el sol em cridés
i que l’aire, suau i plàcid
amb perfums grats em temptés,
però..., quin delit de vida!

No gosava ser una més
de les belles flors d’abril
que engalanen els senders
i que els caminants admiren,
però..., quin delit de vida!

Duc el vestit mal planxat,
i els meus pètals, plens d’arrugues
no són dignes de qui em mira.
M’amagava, avergonyida,
però..., quin delit de vida!

Per contemplar aquest cel blau
he obert la meva corol·la
entre un brot de farigola
i un espàrrec eixerit.
I és que..., quin delit de vida!

I algú que se’ns apropava
n’ha quedat ben admirat.
Ha collit la farigola
però a mi m’ha respectat.
I és que..., quin delit de vida!

M’ha dit que era molt bonica
I ara sé que és veritat,
perquè tot i les arrugues
fins i tot m’ha retratat.
I és que..., quin delit de vida,
primavera florida!

Montse (Galionar) 

28 comentaris:

  1. Un bon tast de primavera... jo potser esperaré que entri l'estiu i posaré un tast d'estiu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I gràcies per les teves paraules que comparteixo totalment. 😘😘

      Suprimeix
    2. Esperarem l'estiu i el teu tast, Carme. De fet, cada estació és prou bona per anar recordant els poemes, i d'aquests darrers en tenim una bona colla... Tot i que m'ha estat difícil trobar-ne a la primavera on totes quatre ens enllacéssim...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix

  2. Moltes felicitats pel projecte en comú i la idea d'entrar en diàleg a partir de conceptes compartits. És tot un goig llegir-vos.

    Abraçades, des del Far.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Jordi. Va ser un plaer compartir versos a quatre veus durant tot un any.
      Jordi, tenim problemes per accedir al teu blog. Surten uns missatges estranys en anglès que no es poden tancar i que ens obliguen a tancar l'ordinador de mala manera. És per això que des de fa un temps no podem entrar-hi. T'ho comentem per si no n'estàs assabentat.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
    2. Jordi, tal com t'he dit per mail (espero que l'adreça que tinc sigui la correcta, però per si de cas ho deixo també aquí) m'afegeixo a la Montse, com una més dels que té problemes per entrar al teu blog i que ha de tancar l'ordinador de mala manera.

      Abraçades a tots dos.

      Suprimeix
  3. Montse, fa goig rellegir els poemes i compartir amb vosaltres poesia i amistat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El goig és compartit, Novesflors! No l'oblidarem mai, aquest any compartit i tan gratificant!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Crec que ja ho vaig dir una vegada, però vull repetir-ho: sou les "fab four" de les 4 estacions.
    Les fab for de les quatre mans, les fab four en tot!
    Quina delícia escoltar la primavera en veu de la Maria del Mar. Un complement perfecte per aquest recull tan deliciós que has fet en aquest post,Montse.
    Per molts anys a totes 4.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Xavier; quasi que em fas envermellir i tot! De vegades el fet de suplir la tècnica per l'esforç il·lusionat dóna bons resultats, i una part d'això hi ha en aquest llibre, almenys pel que fa a la meva veu.
      Compartim el gust per la veu de la Maria del Mar.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. quatre veus que sonen i ressonen molt molt bé!!! enhorabona!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree. Es tracta d'una il·lusió compartida, i molt gratificant.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  6. Quatre estacions , quatre veus, quatre estils...M'agraden molt aquests versos enllassats...Si tots els poemes són com el mostrari amb que ens heu regalat la sensibilitat, segur que deu ser una petita obra d'art.
    De les quatre protagonistes en conec tres i avui he poigut posar cara a la Novesflors, esteu molt guapes...
    M'agradaria saber si cada una s'identifica amb alguna estació en concret o bé no té res a veure???
    Bon diumemge Montse i petonets a les quatre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser, pel teu comentari. Seran en tot cas els possibles lectors els qui hauran de jutjar la qualitat del llibre, tenint en compte que no hi ha dues persones que interpretin de la mateix manera un mateix poema...
      Totes quatre hem escrit sobre cadascuna de les quatre estacions. A banda d'això, cada una de nosaltres té les seves preferencies estacionals; hi ha amants de la primavera, d'altres de la tardor... Potser totes hem coincidit que l'estiu és el moment menys propici per a la poesia. En definitiva, ha estat una molt bona experiència a quatre veus.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. Una delícia!! Enhorabona a les quatre.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mari. Espero que puguis passar algunes bones estones amb ell!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  8. Mare de 10, quatre dames de la catosfera unint esforços. D'aquí només en poden sortir coses fetes amb el cor, això segur.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Xaxu, per la teva generositat! Sí, el cor hi és en els nostres poemes, no sabríem fer-ho d'una altra manera! I sobretot, hem passat unes molt bones estones amb aquest projecte de compartir versos.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  9. L'estic llegint, i és una delícia. Trobo que, amb algunes diferències estilístiques, us assembleu molt entre vosaltres, ninguna desentona, en tot cas.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Helena; la teva opinió és molt valuosa per a mi. Totes quatre som molt diferents entre nosaltres i potser per això ens complementem.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  10. M'ha emocionat llegir-te, Montse.
    La veritat és que ha estat un viatge poètic molt bonic i plaent. La poesia parla, dialoga, escolta.
    Per part meva em sento privilegiada de compartir temps de poesia amb vosaltres quatre.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El plaer ha estat ben compartit, Marta, i el privilegi també! Ha estat una experiència preciosa enfilar poemes a quatre veus!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  11. Vosaltres tres....la quarta sóc jo...;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. :-)) Que estrany, Marta; els teus comentaris no m'han arribat al correu de gmail; no els havia vist fins ara. T'has canviat potser l'adreça...?

      Suprimeix
  12. Quina bona idea! Realment el tast del llibre és engrescador. Enhorabona a totes quatre per aquest llibre.
    Per cert, com el puc aconseguir?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! De moment n'hem editat molt pocs, gairebé de mostra; és possible que més endavant en fem imprimir més i llavors podrà arribar a més gent.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  13. PRIMAVERA FLORIDA, ja ets aquí
    amb un DELIT DE VIDA encomanada,
    PISTILS I PÈTALS reben la rosada,
    QUIN PROCÉS SEDUCTOR, tendra llum renovada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Moltes gràcies, estimada Olga, per haver enllaçat les nostres quatre veus amb la teva i haver-nos regalat aquest deliciós poema!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix