Quants poemes
són capaços de florir, a la primavera? Quants en xiuxiuegen les onades de la
mar, durant l’estiu? Quants en deu escabellar, el vent de tardor? I a l’hivern,
quants poemes pot escriure el fred a prop de la llar de foc?
A continuació, un petit tast de primavera, per a tots vosaltres:
De
sobte ja no hi és l'hivern
és
la primavera, que molt subtilment
ho
envolupa tot amb la calidesa
protectora
i gràcil d'un firmament de cel·lofana
i la
incertesa és la mateixa
i
alhora no ho és
i la
inquietud és inquietud
però
suaument lleugera
minva
la solitud, perquè tots estem sols
però
la de l'hivern és agrament hirsuta
sens
pietat ens devora
la
soledat de primavera camina de puntetes
sobre
una nuvolada de bonança
i
camina descalça, gairebé no fa fressa
levita
la tristesa, que ja no pesa tant
i
ens sentim captivats i captius
sense
treva ni enuig.
Quin procés seductor per a
fidels hostatges!
Quin procés seductor per a
fidels hostatges!
Presonera
d'aquest eixam,
lliga'm
a la vida i dóna'm llibertat per transitar la primavera.
Ostatge,
vull gaudir de la bellesa més propera.
Res
de castells ni fortaleses.
Pistils i pètals.
Pistils i pètals
suspesos
es gronxen,
com
una bella promesa.
Aferrats.
Lentament,
es
muden
en
fruit saborós...
Quin delit de vida!
Quin delit de vida!
No
gosava treure el nas
del
meu cau enmig de l’herba,
per
molt que el sol em cridés
i
que l’aire, suau i plàcid
amb
perfums grats em temptés,
però...,
quin delit de vida!
No
gosava ser una més
de
les belles flors d’abril
que
engalanen els senders
i
que els caminants admiren,
però...,
quin delit de vida!
Duc
el vestit mal planxat,
i
els meus pètals, plens d’arrugues
no
són dignes de qui em mira.
M’amagava,
avergonyida,
però...,
quin delit de vida!
Per
contemplar aquest cel blau
he
obert la meva corol·la
entre
un brot de farigola
i un
espàrrec eixerit.
I és
que..., quin delit de vida!
I
algú que se’ns apropava
n’ha
quedat ben admirat.
Ha
collit la farigola
però
a mi m’ha respectat.
I és
que..., quin delit de vida!
M’ha
dit que era molt bonica
I
ara sé que és veritat,
perquè
tot i les arrugues
fins
i tot m’ha retratat.
I és
que..., quin delit de vida,
primavera
florida!
Montse (Galionar)
Un bon tast de primavera... jo potser esperaré que entri l'estiu i posaré un tast d'estiu.
ResponEliminaI gràcies per les teves paraules que comparteixo totalment. 😘😘
EliminaEsperarem l'estiu i el teu tast, Carme. De fet, cada estació és prou bona per anar recordant els poemes, i d'aquests darrers en tenim una bona colla... Tot i que m'ha estat difícil trobar-ne a la primavera on totes quatre ens enllacéssim...
EliminaUna forta abraçada!
ResponEliminaMoltes felicitats pel projecte en comú i la idea d'entrar en diàleg a partir de conceptes compartits. És tot un goig llegir-vos.
Abraçades, des del Far.
Moltes gràcies, Jordi. Va ser un plaer compartir versos a quatre veus durant tot un any.
EliminaJordi, tenim problemes per accedir al teu blog. Surten uns missatges estranys en anglès que no es poden tancar i que ens obliguen a tancar l'ordinador de mala manera. És per això que des de fa un temps no podem entrar-hi. T'ho comentem per si no n'estàs assabentat.
Una forta abraçada!
Jordi, tal com t'he dit per mail (espero que l'adreça que tinc sigui la correcta, però per si de cas ho deixo també aquí) m'afegeixo a la Montse, com una més dels que té problemes per entrar al teu blog i que ha de tancar l'ordinador de mala manera.
EliminaAbraçades a tots dos.
Montse, fa goig rellegir els poemes i compartir amb vosaltres poesia i amistat.
ResponEliminaEl goig és compartit, Novesflors! No l'oblidarem mai, aquest any compartit i tan gratificant!
EliminaUna forta abraçada!
Crec que ja ho vaig dir una vegada, però vull repetir-ho: sou les "fab four" de les 4 estacions.
ResponEliminaLes fab for de les quatre mans, les fab four en tot!
Quina delícia escoltar la primavera en veu de la Maria del Mar. Un complement perfecte per aquest recull tan deliciós que has fet en aquest post,Montse.
Per molts anys a totes 4.
Moltes gràcies, Xavier; quasi que em fas envermellir i tot! De vegades el fet de suplir la tècnica per l'esforç il·lusionat dóna bons resultats, i una part d'això hi ha en aquest llibre, almenys pel que fa a la meva veu.
EliminaCompartim el gust per la veu de la Maria del Mar.
Una forta abraçada!
quatre veus que sonen i ressonen molt molt bé!!! enhorabona!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree. Es tracta d'una il·lusió compartida, i molt gratificant.
EliminaUna forta abraçada!
Quatre estacions , quatre veus, quatre estils...M'agraden molt aquests versos enllassats...Si tots els poemes són com el mostrari amb que ens heu regalat la sensibilitat, segur que deu ser una petita obra d'art.
ResponEliminaDe les quatre protagonistes en conec tres i avui he poigut posar cara a la Novesflors, esteu molt guapes...
M'agradaria saber si cada una s'identifica amb alguna estació en concret o bé no té res a veure???
Bon diumemge Montse i petonets a les quatre.
Gràcies, M. Roser, pel teu comentari. Seran en tot cas els possibles lectors els qui hauran de jutjar la qualitat del llibre, tenint en compte que no hi ha dues persones que interpretin de la mateix manera un mateix poema...
EliminaTotes quatre hem escrit sobre cadascuna de les quatre estacions. A banda d'això, cada una de nosaltres té les seves preferencies estacionals; hi ha amants de la primavera, d'altres de la tardor... Potser totes hem coincidit que l'estiu és el moment menys propici per a la poesia. En definitiva, ha estat una molt bona experiència a quatre veus.
Una forta abraçada!
Una delícia!! Enhorabona a les quatre.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies, Mari. Espero que puguis passar algunes bones estones amb ell!
EliminaUna forta abraçada!
Mare de 10, quatre dames de la catosfera unint esforços. D'aquí només en poden sortir coses fetes amb el cor, això segur.
ResponEliminaGràcies, Xaxu, per la teva generositat! Sí, el cor hi és en els nostres poemes, no sabríem fer-ho d'una altra manera! I sobretot, hem passat unes molt bones estones amb aquest projecte de compartir versos.
EliminaUna forta abraçada!
L'estic llegint, i és una delícia. Trobo que, amb algunes diferències estilístiques, us assembleu molt entre vosaltres, ninguna desentona, en tot cas.
ResponEliminaGràcies, Helena; la teva opinió és molt valuosa per a mi. Totes quatre som molt diferents entre nosaltres i potser per això ens complementem.
EliminaUna forta abraçada!
M'ha emocionat llegir-te, Montse.
ResponEliminaLa veritat és que ha estat un viatge poètic molt bonic i plaent. La poesia parla, dialoga, escolta.
Per part meva em sento privilegiada de compartir temps de poesia amb vosaltres quatre.
Una abraçada!
El plaer ha estat ben compartit, Marta, i el privilegi també! Ha estat una experiència preciosa enfilar poemes a quatre veus!
EliminaUna forta abraçada!
Vosaltres tres....la quarta sóc jo...;)
ResponElimina:-)) Que estrany, Marta; els teus comentaris no m'han arribat al correu de gmail; no els havia vist fins ara. T'has canviat potser l'adreça...?
EliminaQuina bona idea! Realment el tast del llibre és engrescador. Enhorabona a totes quatre per aquest llibre.
ResponEliminaPer cert, com el puc aconseguir?
Gràcies, Glòria! De moment n'hem editat molt pocs, gairebé de mostra; és possible que més endavant en fem imprimir més i llavors podrà arribar a més gent.
EliminaUna forta abraçada!
PRIMAVERA FLORIDA, ja ets aquí
ResponEliminaamb un DELIT DE VIDA encomanada,
PISTILS I PÈTALS reben la rosada,
QUIN PROCÉS SEDUCTOR, tendra llum renovada.
Moltes gràcies, estimada Olga, per haver enllaçat les nostres quatre veus amb la teva i haver-nos regalat aquest deliciós poema!
EliminaUna forta abraçada!