dissabte, 1 d’abril del 2017

Divertiment



Cançoneta esmunyedissa
que rodoles pels carrers
meitat so, meitat poema,
tan galana i tan plaent,
corre, enfila’t cap als llavis
d’aquell qui el cor em té pres
i li deixes, de part meva
el record d’un bes ardent.

Cançoneta que viatges
nit i dia a cops de vent,
fes-te pas entre el brancatge
del seu cos, gallard i bell;
remolineja amb tendresa
la blancor dels seus cabells
i digues-li com l’estimo
perquè a mi, ja em manca veu.  

Cançoneta fugissera
que ara en tornes i ara en vens,
si algun jorn hi veus tristesa
en l’esguard dels ulls tan bells,
guanya ràpid mar i terra,
corre més veloç que el temps,
vine a dir-me de ses penes
i plegats, les plorarem. 

Montse Galionar  


17 comentaris:

  1. Una cançoneta molt tendra, Montse. Ben bé a punt de tenir música... el ritme ja el porta posat.
    Fa venir ganes de cantar. Bravo, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja en té de música, Carme! I molt alegre i marxosa! Si fos capaç de superar el ridícul te l'enviaria cantada en un missatge de veu a través del whatsapp...
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. Doncs a veure si el superes, que m'encantaria sentir-la!!! La música també és teva? Ostres!!!

      Elimina
  2. Ui, jo vull que se m'encomane aquesta cançoneta teua tan galana i tan plaent.
    I el "tinc un clavell per tu" és un vals, em sembla, o siga, que més o menys el podem ballar tots si volem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Igual et dic, Novesflors, com a la Carme. Optimisme a tope, per veure si m'ho crec i se m'encomana! Sí, el clavell de Lluís Llach és un vals també molt optimista i marxós.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Preciosa aquesta poesia tan musical, Montse...És una cançó esmunyedissa, petonera, amorosa, i solidària!!!
    Preciós poema i preciós paisatge, on els núvols i la neu rivalitzen en blancor...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser. De tant en tant venen de gust les tonades lleugeres i els versos optimistes. La imatge és d'una primavera a Andorra, quan els arbres començaven a borronar i la neu encara romania a les muntanyes.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Cançó d'amor i d'absència, tán ben escrita que en llegir-la ... s'escolta.

    Bona nit Galionar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere. Espero que el seu so en escoltar-la t'hagi estat plaent!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. La cançoneta fugissera que torna i ve amb el vent.
    Com la cançó de Llach amb que l'acompanyes: "Au vinga amunt!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Xavier, necessitem ànims, optimisme, un entorn el més positiu possible per ser capaços de dir, com en Llach en la seva cançó: "Au vinga amunt, amunt".
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Em recordes l'Scarborough fair de Simon & Garfunkel. Una vegada més vibro amb el que escrius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena. Si un poema és capaç de remoure alguna cosa, no haurà estat escrit en va...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Una cançó de les que et venen al cap i no pots esborrar-la. Ni vols. M'agradaria escoltar-la amb la teva música!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Mari. És una cançó que gairebé va sorgir a raig, com poques vegades em passa, i també s'agraeix, de tant en tant, aquesta lleugeresa en les formes.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. primaveral, divertida i musical gràcies !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree! Ve de gust de tant en tant la senzillesa i fugir dels temes més transcendents!
      Una forta abraçada!

      Elimina