Un matí, quan el gebre embolcalli la vall,
anem-hi plegats, que et vull presentar
el doll de bellesa que no hi has vist mai;
la flaire del vent;
els mil tons del cel;
els raigs que s’escapen d’un sol que just neix.
Vull que busquis l’ombra d’un avet molt vell,
que t’asseguis a sota, l’herba arran la pell;
una gran muntanya, a l’horitzó, imponent,
et dirà: endavant;
escolta el meu clam;
un cant mil·lenari que parla de pau.
Si enmig d’aquests boscos que són lluny del mar
et sents un altre home, pots riure i plorar,
per què vols anar-te’n? De qui vols ser esclau?
Aquí, on tot és verd,
on ningú no perd
veuràs com la vida, per tu, reeixirà.
Corre, crida, esgota’t, respira ben fort;
si el vent crema el rostre fa més bonic l’esforç.
Amb nova esperança, els teus ulls brillaran;
i allà, sota el cel,
tu, jo i només Déu,
les mans enllaçades, l’amor reescriurem.
Montse Galionar
Sembla que a la muntanya tot sigui més net i més pur... fins i tot l'amor. La possibilitat de reescriure'l és engrescadora i esperançadora.
ResponEliminaBon poema, Montse, com sempre amb el ritme adequat, com una cançó d'amor.
Carme, per a mi la muntanya és la salvació per quan els ànims ja no poden més... Aquest poema, per estrany que sembli, me'l vaig fer a mi mateixa en un moment apurat: com en un desdoblament de la personalitat, el meu jo més objectiu prenia distància del meu jo desesperat i li recordava tota la pau, el retrobament i la calma que li podien donar les muntanyes... Ja sé que pot semblar força enrevessat, però de vegades cal fer ús de totes les eines possibles per a poder sobreviure; potser també hi té relació les escapades en solitari que necessito fer a Montserrat o a d'altres indrets...
EliminaEntendré que pensis allò de "nena, qui t'entengui que et compri" :-))
Una forta abraçada!
Sempre és bonic reescriure l'amor, vora la mar o a la muntanya.
ResponEliminaSempre, Mari. O en tot cas, imaginar que ho fem, o que és possible... I que sempre la poesia sigui aquí per donar-nos un cop de mà quan la necessitem.
EliminaUna forta abraçada!
Una esperança plena de poesia... Tot mirant aquest bell quadre de natura, l'amor és més net, com l'aire que bufa entre flors, verdor, muntanyes, valls i cel...Més sa i més pur!
ResponEliminaPetonets, Montse.
M. Roser, quan ens trobem en indrets tan fantàstics com els de la foto, és tot més net i més senzill, com bé dius. Jo les necessito, les muntanyes, per poder respirar.
EliminaUna forta abraçada!
I al final: tu, jo i només Déu. Això és el que importa ... veritat?
ResponEliminaBona nit Galionar.
I tant que sí, Pere! De vegades potser fins i tot és una fita assolible...
EliminaUna forta abraçada!
Reescriure l'amor que no s'havia esborrat pas mai.
ResponEliminaÉs bonic com ho dius, Helena. Malauradament, no he aconseguit reescriure mai res en amor. Potser és que utilitzo unes gomes d'esborrar massa efectives...
EliminaUna forta abraçada!
Plenitud. Així ho definiria jo.
ResponEliminaSí, Novesflors. Quan l'instant a què vol arribar el poema és capaç d'esdevenir-se, el seu nom només pot ser el de Plenitud!
EliminaUna forta abraçada!
Jo limitaria l'amor a només ells dos, però si amb això no el convenç, amb aquest poema, veig difícil que pugui de cap altra manera!
ResponEliminaXexu, no sé si el convenç però almenys la intenció és d'intentar-ho... Però està fotut, fotut... :-))
EliminaUna forta abraçada!
Quin plaer tornar a veure les muntanyes.
ResponEliminaAmb neu als cimals,
amb verd als seus prats,
amb flors a les mans,
a les mans dels amants.
Xavier, un dels plaers pels quals val la pena viure. Difícilment res pot assemblar-s'hi. Però això tu ja ho saps, oi?
EliminaGràcies pels teus versos i una forta abraçada!
Un poema molt inspirat. En mig d'una Natura tan autèntica tot és més pur. Com una catarsi.
ResponEliminaGràcies, Glória. Enmig la natura, l'oxigen que necessita l'esperit per alenar em retorna a la vida...
EliminaUna forta abraçada!