Divertiment

Cançoneta esmunyedissa

que rodoles pels carrers

meitat so, meitat poema,

tan galana i tan plaent,

corre, enfila’t cap als llavis

d’aquell qui el cor em té pres

i li deixes, de part meva

el record d’un bes ardent.

Cançoneta que viatges

nit i dia a cops de vent,

fes-te pas entre el brancatge

del seu cos, gallard i bell;

remolineja amb tendresa

la blancor dels seus cabells

i digues-li com l’estimo

perquè a mi, ja em manca veu.  

Cançoneta fugissera

que ara en tornes i ara en vens,

si algun jorn hi veus tristesa

en l’esguard dels ulls tan bells,

guanya ràpid mar i terra,

corre més veloç que el temps,

vine a dir-me de ses penes

i plegats, les plorarem. 

Montse Galionar