Xavier, la fascinació de les branques nues a l'hivern sota un cel de plom... El trajecte que faig cada dia, captat quan es començava a fer fosc. Una forta abraçada!
Com anem aprofundint en la nit els somnis es fan més presents i en la nostra ment es dibuixen il·lusions i fantasies. Encara que de vegades també és un plaer somiar despert.
És cert, Alfonso; és com si amb l'arribada de la nit canviéssim de xip i els nostres sentiments s'amplifiquessin... De vegades és perillós prendre decisions a l'hora de les bruixes, perquè potser l'endemà, sota la llum del dia, ens en penedim... Una forta abraçada!
Ben cert, Mari, o potser les tenebres ens fan més agosarats, menys prudents, o potser les passions es fan tan grans que és més difícil encabir-les... Una forta abraçada!
Pere, aquestes gotes de pluja no són altra cosa que mirallets de somnis que truquen a la finestra per quedar-se amb tu tota la nit. Una forta abraçada!
Novesflors, sé que Sting n'ha fet una versió, però desconec si la cançó és seva o d'un altre autor. Sigui com sigui, m'agrada molt. Una forta abraçada novament!
Pels camins del cor,
Un passeig tendre pels sentiments més amagats, pels somnis més fràgils.
ResponEliminaXavier, la fascinació de les branques nues a l'hivern sota un cel de plom... El trajecte que faig cada dia, captat quan es començava a fer fosc.
EliminaUna forta abraçada!
Aquests somnis encesos estan una mica a les fosques, amb la llum apagada, però és quan millor és veuen...Bonic poema , Montse.
ResponEliminaBon cap de setmana.
Gràcies, M. Roser. Després de la pluja, es feia fosc amb una bellesa especial, i em va agradar aquell instant.
EliminaUna forta abraçada!
Com anem aprofundint en la nit els somnis es fan més presents i en la nostra ment es dibuixen il·lusions i fantasies. Encara que de vegades també és un plaer somiar despert.
ResponEliminaÉs cert, Alfonso; és com si amb l'arribada de la nit canviéssim de xip i els nostres sentiments s'amplifiquessin... De vegades és perillós prendre decisions a l'hora de les bruixes, perquè potser l'endemà, sota la llum del dia, ens en penedim...
EliminaUna forta abraçada!
Quan s'apaguen les llums, tenim més clars els camins del cor.
ResponEliminaUna abraçada.
Ben cert, Mari, o potser les tenebres ens fan més agosarats, menys prudents, o potser les passions es fan tan grans que és més difícil encabir-les...
EliminaUna forta abraçada!
És quan dormo que hi veig clar...
ResponEliminaDesprés escoltaré el vídeo perquè ací, ara mateix és impossible.
Foll d'una dolça metzina...
ResponEliminaI que llarga la nit per als insomnes...
Una forta abraçada!
Versos urbans, versos de tarda.
ResponEliminaAra, darrere dels vidres cau la nit de nou, s'encenen els llums ... i plou!
Bona nit Galionar
Pere, aquestes gotes de pluja no són altra cosa que mirallets de somnis que truquen a la finestra per quedar-se amb tu tota la nit.
EliminaUna forta abraçada!
Ja he escoltat el vídeo. És una cançó de Sting, crec.
ResponEliminaNovesflors, sé que Sting n'ha fet una versió, però desconec si la cançó és seva o d'un altre autor. Sigui com sigui, m'agrada molt.
EliminaUna forta abraçada novament!
"Bring on the night,/ I couldn't stand another hour of daylight", canta Sting.
ResponEliminaÉs molt bonica la seva interpretació, Helena. Amb tot, desconec si n'és l'autor o només un intèrpret.
EliminaUna forta abraçada!