dimarts, 7 de març del 2017

8 de març, quanta feina per fer!

 

"Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la cama… Si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así no le presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando despierte”.
Pilar Primo de Rivera, 1942


Doncs sí, per increïble que ens sembli, a mitjans del segle XX encara estaven així les coses; aquests eren “els valors” que s’inculcaven a les noies per tal de ser unes bones esposes.  El text està extret del programa de mà de l’obra de teatre “El florido pensil (nenes)”, que just fa un any es representava al Poliorama, a Barcelona. Resulta francament grotesc i divertit, sí, però quanta feina ens queda encara per fer...!

11 comentaris:

  1. Vaig anar a veure “El florido pensil (nenes)”. L'obra és divertida i dramàticament ens recorda l'escola del nacionacatolicisme que vàrem patir fa anys. Com es pot veure en el paràgraf que adjuntes, les noies ho van patir doble. O triple, com bé va escriure la M-M. Marçal, la tres voltes rebel.
    Aquest text tan repugnant d'adoctrinament de la dona, es desqualifica immediatament si llegim qui el signa: Pilar Primo de Rivera, filla d'un dictador sanguinari i germana del fundador de la Falange... quin currículum!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noi, jo també la vaig anar a veure i al·lucinava davant el text del programa! Per sort l'escola on vaig anar ja havia evolucionat una miqueta en relació a l'obra, però certament tota l'educació que rebíem anava encaminada a la "submissió al nostre senyor", que no pas a Nostre Senyor... Encara com ens en vam sortir tan bé...

      Elimina
    2. Ah, i una forta abraçada, Xavier, que me l'havia deixat!

      Elimina
  2. Si abans els homes vivien tan bé amb una dona esclava no m’estranya que encara n’hi hagi molts que no han canviat la mentalitat

    ResponElimina
    Respostes
    1. La claves de ple, Pons! I el més fotut és que hi ha parelles ben joves que continuen amb els models d'antany, tot i que costi d'entendre...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Quanta feina, Montse!!!!

    Quin fàstic que fa aquest text.. adoctrinant les pobres nenes... encara com hem sortit tan bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho penso, Carme, que ens hem sortit prou bé. Segons el temperament de cadascuna, n'hi ha que van patir molt més que d'altres, però.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. El recordo molt bé aquest text...Sembla mentida que una dona( i més d'una) podés pensar així, a mi només amb surt dir "la mare que la va matricular"!!!Perquè em van educar en uns valors que no són aquests...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, tot servia per tal que les dones estiguessin cada vegada més anul·lades, més submises, més acoquinades... Els servia als homes, és clar, perquè no els fessin ombra... S'ha avançat una mica, sens dubte, però quanta feina queda encara per fer...!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. La mujer, "una puta en la cama y una dama en el salón", em va dir una companya de feina sudamericana. En fi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, hi ha vegades que les primeres masclistes són les pròpies dones; n'he vist una colla d'exemples...
      Una forta abraçada!

      Elimina