Seria bonic que l'ocellet i la soprano cantessin aquest cant dels ocells fent un duet... Per cert, les orenetes ja fa uns dies que s'apleguen per marxar! Els ocellets que se'n van sempre tornen, on es trobaran millor que aquí??? Petonets, Montse.
Son savis els ocells, M. Roser. Amb més instint de supervivència i menys racionalitat, saben a cada moment què han de fer. Ja he vist també alguns ocells que s'apleguen per marxar al cel de Vilafranca; la tardor és a les portes... Una forta abraçada!
Si tu l'has vist volar (i segur que el coneixies perquè el vas veure fa un parell d'anys), és que ens ha fet cas, i podrà seguir cantant alegrament durant molt temps, alegrant-nos també als qui tinguem el goig d'escoltar-lo. Gràcies, Xavier. Una forta abraçada!
Però si se'n va, potser ja no tornarà. Segur que ho vols?
ResponEliminaQue no torni, Xexu; que cerqui altres indrets per tal de sobreviure!
EliminaUna forta abraçada!
Jo llegint-te, he pres el punt de vista oposat al d'en XeXu. M'has fet sentir petit ocell amb moltes ganes de volar, de figir, de cantar.
ResponEliminaCarme, has entès molt bé la intenció del poema (si és que a això se li pot dir poema). Gràcies, bonica!
EliminaUna forta abraçada!
cants d'ocell , cants de persona , música i natura i poesia, bellesa !
ResponEliminaLa música pertot arreu, Elfree, fent més bella la vida. Hem de saber escoltar-la...
EliminaUna forta abraçada!
Ara arriba la tardor, és hora de volar ben lluny. Després ja veurem si volem o sabem tornar.
ResponEliminaBona tarda Galionar.
Arriba la tardor, Pere. Temps de mirar endintre. Temps de prendre decisions. Temps de sobreviure...
EliminaUna forta abraçada!
Seria bonic que l'ocellet i la soprano cantessin aquest cant dels ocells fent un duet...
ResponEliminaPer cert, les orenetes ja fa uns dies que s'apleguen per marxar! Els ocellets que se'n van sempre tornen, on es trobaran millor que aquí???
Petonets, Montse.
Son savis els ocells, M. Roser. Amb més instint de supervivència i menys racionalitat, saben a cada moment què han de fer. Ja he vist també alguns ocells que s'apleguen per marxar al cel de Vilafranca; la tardor és a les portes...
EliminaUna forta abraçada!
Crec que finalment ha volat l'ocell.
ResponEliminaÉs lliure. Aquest matí m'ha semblat veure'l passar, cantant alegrement.
Si tu l'has vist volar (i segur que el coneixies perquè el vas veure fa un parell d'anys), és que ens ha fet cas, i podrà seguir cantant alegrament durant molt temps, alegrant-nos també als qui tinguem el goig d'escoltar-lo.
EliminaGràcies, Xavier. Una forta abraçada!
Vaja on vaja que no es trenque mai el seu cant.
ResponEliminaUn bon desig, Novesflors, que comparteixo.
EliminaUna forta abraçada!