diumenge, 11 de setembre de 2016

Un dia de setembre...


Mirant Europa, oblidant Espanya,
contemplant el mar, ignorant Madrid,
que ample semblava el món,
que alegre!:

amb menys insults,
amb menys amenaces,
amb més democràcia,
indiferent, però amb camins possibles,
fred i distant, però amb escletxes obertes,
sense aquest empresonament en un dogma,
sense aquesta sordesa malcarada
i aquest menyspreu infinit cap a nosaltres.

I tan potent que hauria pogut ser
l’Espanya de la suma i el respecte!
Però mai no podrà ser:
ni la volen, ni ens hi volen,
només volen manar, cobrar i controlar.

Per això, en aquell immens riu groc
de sud a nord, de nord a sud,
ningú no trobava a faltar Espanya:
era un dia d’eufòria, de festa, de família,
de confiança en el futur,
i no pas de pensar coses grises o impossibles:
l’Espanya que no han deixat ser,
la llosa insostenible de l’Espanya d’ara.

Potser algú en escoltava:
Déu?, Europa?, el món?
No pas Espanya...

 David Jou


10 comentaris:

  1. Jo no sé com els ho hem de dir que ens deixin fer el Referèndum, els fan falta un munt de sonetones i ulleres, perquè estan sorts i no si guipen...Com sempre el ball de números de participants, no els fa vergonya? La imatge era espectacular!
    Ara que jo també faria un toc d'atenció als polítics "independentistes", tots junts?, darrerament no si veuen gaire, encara pesen massa els interessos de partit!!!
    Petonets, Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ja ho diuen, M. Roser, que no hi ha pitjor sord que el que no hi vol sentir... I tampoc m'agraden gaire aquests polítics que més que unir sembla que desuneixen... En fi, donem-los un vot de confiança, a veure que passa...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. Espanya no escolta mai. Amb això no cal comptar-hi.

    Nosaltres fem bé la feina, ells, els polítics, jo crec que la van fent... Ens en sortirem.

    Una abraçada molt grossa, Montse!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ens en volem sortir, Carme, i això és molt important. Malgrat tenir tantes coses en contra que pesen tant...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Com va dir Ferran Requejo: "Jo havia defensat models de federalisme plurinacional, però vaig veure que era una idea massa civilitzada per a l’estat espanyol."
    Només hi ha una opció: marxar.
    I el poble ha dit: "El més ràpid possible"

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No coneixia aquestes paraules de Ferran Requejo, Xavier, però em semblen ben reveladores. Cada vegada sembla més difícil, però tant de bo es volgués escoltar la veu del poble. Perquè sentir-la ja la senten, ja...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Crec que sense referèndum no hi ha massa opcions. Que tingueu sort.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors, la necessitarem. Tot i que el futur és incert...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Molt contundent el final del poema. Catalunya comença a ser tan coneguda com la marca Barcelona, i la paraula "Diada" també.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ben cert, Helena, però al final ja dubto de si aquest coneixement ens beneficia o ens perjudica...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix