Fa un parell de dècades, l’Olga, en un
bellíssim poema, convidava als seus lectors, o potser a la paraula feta versos, a fer-li companyia el que restava
de tarda. Tant ella, la paraula, com nosaltres, vam acceptar la seva invitació.
Sí, vam acceptar-la, estimada poeta; i avui
que en fas vuitanta, aquí som encara recollint el nèctar dolcíssim dels teus mots, gaudint de la companyia que tu ens fas a nosaltres. I que per molts
anys pugui ser així, malgrat les maltempsades. El mar t’ha estat un bon exemple: sempre saps retornar a la calma, després
de la tempesta.
Moltes felicitats, Olga, poeta, lluitadora,
dona forta, mestra i amiga!
EL CEL ENTRE VOSALTRES. Poema d’aniversari
Em sento afortunada i us ho dic, avui
que sec entre vosaltres per comptar les
hores
com qui fa un inventari a mitja tarda,
ara que un sol velat encara em besa els
ulls
i el segueixo amb pausada complaença.
Quan he invocat el fons, d’allà on arribo,
veig que ha estat lluminós, potser és la
casa
que s’obre a sol ixent. ¿A quina herència
dec el que em fa feliç? Si amb la presència
sola
d’unes frèsies bellíssimes i humils
retornen amb llestesa
la frescor d’aquells patis i jardins,
els somriures, les mans i algunes llàgrimes
que l’aire ha evaporat i ha condensat
alhora
per acostar-me els dies més gentils.
Seixanta tombs de l’any per veure estrelles
que volia tocar de puntetes. I enyorades
tardors.
Seixanta hiverns benignes, amb el mar
prestant
milers d’imatges noves per a un sol poema
que és la vida sencera:
ara sec amb vosaltres i us estimo, és tot
el que puc dir.
Cada llibre és un món de l’univers perdut
en pols d’estrelles mortes; un no-res
en la vasta grandesa ignorada i estranya.
No voldria allunyar-me d’aquí, després,
ara que he entès el cel entre vosaltres;
per això us demano
que encara vulgueu fer-me companyia
el que resta de tarda.
Olga Xirinacs (Grills de mandarina, 2004)
És preciós aquest poema d'aniversari. El més important de tot, per a mi és fer-nos companyia. Ho provem i ho fem insistentment. Gràcies Olga, gràcies Montse, per la companyia. Seguirem en l'intent.
ResponEliminaSí, Carme, i que per molts anys puguem seguir gaudint d'aquesta companyia tan especial i bella, amb l'Olga, amb tota la gent que estimem els sentiments fets paraula escrita.
EliminaUna forta abraçada!
L'Olga en fa 80 i poses un poema de quan en va fer 60.
ResponEliminaA mi em va de perles... és l'edat que tinc.
"Seixanta tombs de l’any per veure estrelles"
Gràcies Montse per la tria.
Olga ens agrada acompanyar-te.
Gaudim immensament la claror de la tarda,
que ara s'allarga.
Xavier, a mi em cauran els 60 a finals d'estiu, i també em va de perles aquest poema de l'Olga. Em va agradar moltíssim. Seguirem amb intensitat el temps de la companyia, sigui curt, sigui llarg.
EliminaUna forta abraçada!
Un bellíssim regal d'aniversari per a Olga.
ResponEliminaSí, Novesflors, el poema és bellíssim, tot i que el regal és ella qui ens el fa, amb els seus poemes, amb la seva companyia.
EliminaUna forta abraçada!
És un detall magnífic, nina.
ResponEliminaLa companyia grata, la de l'Olga i la teva, la de tots els que passem per aquí.
Aferradetes docetes!
* dolcetes, eren :)
EliminaQuantes grates companyies hem trobat gràcies als blogs, a les lletres, als poetes, Lluneta! Quantes coses per agrair, per celebrar, i quants motius per a les felicitacions...!
EliminaUna forta abraçada!
Les paraules li han fet sempre companyia, jo també n'hi vull fer en aquest poema que és la vida...Un bonic homenatge Montse!
ResponEliminaPetonets asolellats.
Sí, M. Roser, tots volem fer-li companyia i ella és qui més ens en fa a nosaltres. A voltes ha sabut fer-se petita per accedir a la nostra alçada, i això la fa molt, molt gran.
EliminaUna forta abraçada!
Galionar 100 per 100.
ResponEliminaFerm. Tendre.
I tu Jordi 100 per 100. Tan generós com sempre.
EliminaUna forta abraçada!
El tresor de la companyia és el millor regal d'aniversari.
ResponEliminaFantàstica la trïa del poema, Montse.
Per molts anys Olga, i per molts anys Montse.
Una abraçada a ambdues.