“...Només hi
ha dos dies a l’any que no podem fer res. L’un va ser AHIR i l’altre serà DEMÀ.
Per tant, AVUI és el dia ideal per estimar, confiar, fer i, sobretot, VIURE...” (Dalai Lama)
Cada dia algun poema,
cada vespre
una cançó;
nascuda, jo la voldria
neta i fresca a dins del cor;
que fos alegre i senzilla,
rica en tendresa i amor.
Mes, ai, serà ben rebuda
si surt trista com un plor,
que hi ha jorns que llagrimegen
i d’altres que adollen flors.
Però per damunt de tot,
vull que en resti algun poema,
trist o alegre, amarg o dolç
perquè el dia, quan s’adormi,
deixi escrit el seu record.
nascuda, jo la voldria
neta i fresca a dins del cor;
que fos alegre i senzilla,
rica en tendresa i amor.
Mes, ai, serà ben rebuda
si surt trista com un plor,
que hi ha jorns que llagrimegen
i d’altres que adollen flors.
Però per damunt de tot,
vull que en resti algun poema,
trist o alegre, amarg o dolç
perquè el dia, quan s’adormi,
deixi escrit el seu record.
Montse Galionar
Un poema sempre, com a testimoni del nostre viure.
ResponEliminaI que bé, Novesflors, si del nostre viure en podem fer poema...
EliminaUna forta abraçada!
Surti com surti... sempre escrivim la vida, crec que no podem evitar-ho. Alegre o trist, no hi fa res. Deixa constància del nostre instant en el record.
ResponEliminaÉs un poema que l'imagino musicat i cantat... potser pel ritme que té tan àgil i bonic.
Una abraçada, Montse!
I que per molts anys la puguem escriure, Carme, perquè voldrà dir que estem vius!
EliminaSí, aquest poema va néixer amb ritme; podria ser ben bé una cançó.
Una forta abraçada!
M'agrada molt com expresses en aquest poema la necessitat d'aprofitar la vitalitat cada dia.
ResponEliminaLa música tot ho fa millor. L'he llegida poc a poc amb Bach de fons. Us complementeu.
Gràcies, Xavier, ho hauríem de tenir sempre present, aprofitar cada dia dins a les engrunes. Amb tot, reconec que sóc la primera que sovint m'oblido de fer-ho...
EliminaI ja ho saps, Bach acompanya molts moments vitals, tant si llagrimegen com si adollen flors...
Una forta abraçada!
Un poema preciós...No dubtis que la cançó sempre serà ben rebuda, perquè és senzilla tendra i surt del cor...Trista o alegra tan se val, però plena de sentiment!
ResponEliminaPetonets, Montse.
Gràcies, M. Roser. En la senzillesa trobem sovint les millors raons per viure...
EliminaUna forta abraçada!
Viure el present és el més savi que podem fer; però sempre estem mirant enrera o mirem al davant per no afrontar el present. Una abraçada.
ResponEliminaTens raó, Joan. Però és que sovint no som tan savis com ens pensem ser...
EliminaUna forta abraçada!
Aplaudim la vida i la poesia.
ResponEliminaEl meu aplaudiment per a tu.
Abraçades, Galionar!
Fanalet, sempre la vida i la poesia com a senyera per anar avançant!
EliminaI ho t'aplaudeixo a tu, bonica!
Una forta abraçada!
Seria meravellós trobar cada dia una inspiració, un sentiment per fer un poema.
ResponEliminaI possiblement hi és, però jo estic molt gandulota i mai veig el moment de posar-me a la feina. Si ja ho diuen -i es veritat- que la inspiració t'ha de trobar treballant!
M'ha agradat molt el teu poema, és fresc i positiu. I m'han agafat ganes d'escriure a mi!
Gracies, bonica!!!
És cert que sovint les intencions són bones però la mandra és molta, Glòria... I si a això hi afegeixes la manca de temps, com és el meu cas, els resultats no s'acosten gaire als propòsits. Però amb tot, intentem'ho!
EliminaUna forta abraçada!
Un molt bon exercici, cada dia poder escriure un poema, o una frase. I tot i així, hi ha dies que és ben difícil.
ResponEliminaJa ho crec, Rits, que és ben difícil! Jo, en els dies complicats m'ensorro i no hi ha manera de fer-me escriure... Però per intencions que no quedi.
EliminaUna forta abraçada!
Quina sort si podem fer del nostre avui un poema alegre però si algun dia surt trist tampoc cal perdre's, tots els sentiments són bonics.
ResponEliminaPreciós el teu poema, nina!
Aferradetes :)
Lluneta, és important omplir tots els nostres dies de contingut, viure al màxim tots els instants possibles. I ser conscients d'aquesta riquesa anomenada Vida, que no sempre sabem apreciar.
EliminaUna forta abraçada!
Bell i sentit poema, tan cert com el pas dels dies. I la fotografia, de tan vital anima. Ja m'ajauria sobre l'herba. Quan vaig a la muntanya ho faig, i que em quedi ben imprès a la memòria, així quan estic malalta ressegueixo els bells caminets recordant tot els petits detalls i fins i tot em sembla sentir l'olor d'aquella herba fresca.
EliminaQue tinguis dies feliços, Galionar.
Moltes gràcies, Olga. La foto és de fa dos estius a Andorra, en un d'aquells caminets on tan feliç sóc caminant.
EliminaTinc una amiga que quan estava fent tractament de químio, i molt dèbil per cert, recordava els petits detalls de quan era menuda a ca la seva àvia, fins al punt de fer retornar aquells moments i oblidar el seu present, i això li va servir per no rendir-se. Se'n va sortir, i ja fa més de 10 anys. N'estic segura que el record dels bells caminets de l'herba fresca tindran en tu idèntics beneficis que els records per a la meva amiga.
Una abraçada gran, estimada!