"...Juga a perdre la por i escriu a qualsevol
paret de casa teva tots els noms que han omplert
de llum la teva vida, per dir-los un a un
de llum la teva vida, per dir-los un a un
i no sentir-te mai ni abandonat ni sol...”
Miquel Martí i Pol
Acabarem la teva feina, Muriel. Descansa en pau.
Es mereixia de veure el nostre país independent. No me'n sé avenir.
ResponEliminaGràcies per tot i per tant, ara ens toca a nosaltres no decebre-la.
ResponEliminaUn dia trist i incomprensible.
ResponEliminaGràcies, Muriel.
De la pena que sentim n'hem d'extreure la força per acabar la feina que esmentes Montse. Quan obtinguem la llibertat serem deutors de persones com la Muriel. Ella ocupa un dels llocs més destacats.
ResponEliminaQuina tristesa més gran!!! Jo tampoc me'n se avenir. Ens fara falta.
ResponEliminaDurem escrits el seu nom i la seva força a les parets del cor, per seguir, per no perdre-la, per portar-la amb nosaltres fins al seu somni.
Gràcies Muriel!
amen ....continuarem el seu camí i l'honorarem cada dia
ResponEliminaEm quedo amb les seves paraules:
ResponElimina“NO SOM AQUÍ PER BUSCAR UN SOMNI, NOSALTRES SOM EL SOMNI”.
Un dia trist...És una pena que no hagi pogut veure arribar a bon fi , la seva lluita...
ResponEliminaM'agrada molt la frase que ha posat en Pere.
Descansa en pau, Muriel, i que l'estelada sigui el teu bressol!
Petonets, Montse.
Poques paraules avui ens poden fer passar el disgust d'aquesta pèrdua tan irreparable. Se'n va una persona honesta i compromesa, però ens deixa la responsabilitat de continuar la seva obra i els seus desitjos. No li podem fallar. Ara més que mai, no ho farem.
ResponEliminaGràcies, Montse, per aquest post in memoriam. La Muriel simbolitza com una lluita pot fer-se també des de la tendresa, des de la sensibilitat i el respecte. I alhora des de la fortalesa que el nostre horitzó, la nostra utopia és la nostra millor arma per a seguir lluitant. Descansi en pau. Que el seu testimoni ens dóni les forces necessàries quan els moments siguin durs. Gràcies, Muriel!
ResponEliminaUn dia trist, una pèrdua inesperada i irreparable. Cal treballar sense defallir per fer realitat el seu somni, el nostre.
ResponEliminaGràcies a tots per passar pel blog, Helena, Marta, Fanalet, Xavier, Carme, Elfree, Pere, M. Roser, Xexu, August, Glòria. Compartim tristesa, dolor, consternació, i entre tots intentarem que allò que més desitjava la Muriel es faci realitat.
ResponEliminaUna gran abraçada a tots i a totes!