dissabte, 7 de desembre del 2013

Tapís


Possiblement, tots guardem algun poema a la memòria que ha representat un abans i un després a la nostra vida, per circumstàncies que només nosaltres sabem...
I sovint necessitem tornar a aquell punt de partida, a aquells versos, per recordar que hem de seguir avançant….
El poemari TAPÍS, de David Jou, ha estat, és i serà el meu port de referència, i molt concretament aquest poema d'avui. Potser la primera impressió en llegir-lo sigui de tristesa, de desolació. Però tot i així, hi voldria remarcar dos aspectes contraposats: d’una banda el reconeixement del fracàs, que podem interioritzar en l’àmbit en què cadascú el vulgui aplicar, i de l’altra, la possibilitat de retornar al punt de partida novament, quan per fi hem despertat i hem pres consciència d'allò que hem fet malament. I és a partir d’aquest moment que podrem reconstruir de nou el nostre tapís.  
 
 
 DESTRUCCIÓ DEL TAPÍS – I 
 
He teixit figures d’ombra i ara l’alba les desfà;
els tapissos amagaven un fracàs i una mentida,
una fe sense esperança i una pàtria malferida,
un futur sense memòria i un avui sense demà.
 
He teixit figures d’ombra, he brodat un món en va;
ja tot és pastura d’arnes, vacuïtat reconquerida
pel no res altra vegada, sense forma, sense vida,
ni paisatges per recórrer ni vaixells per navegar.
 
Van desfent-se les imatges, van cedint ordit i trama,
els filats es desintegren, desentesos d’aquest drama,
i les arnes només cerquen l’individual profit
 
d’uns quants fils amb què sustenten la petita mesquinesa
d’una vida avara i grisa sense fites ni grandesa
mentre el món, al seu voltant, cerca angoixat un nou sentit. 
David Jou (Tapís, 1982) 
 

16 comentaris:

  1. Podem desfer tapissos i tornar a teixir-los, la vida potser també pot tornar a començar de nou ... recollint-ne els trossets que han valgut la pena.

    Bona nit Galionar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La mateixa vida ens els desfà els tapissos, Pere, i a les nostres mans està tornar a teixir-los seleccionant només amb el material que ha valgut la pena... De vegades, però el més difícil és trobar la força suficient per posar-nos a la feina novament... I és aquí on cadascú cerca l'energia allà on pot, sigui en la introspecció, en l'amistat o l'amor, en un paisatge, en la música..., o en un poema..
      Bon dia, Pere, i una abraçada ben gran!

      Elimina
  2. Tens raó, la vida ens desfà tapissos. Jo crec que tornar al punt de partida i refer el tapis no és massa engrescador. Partir d'un altre punt diferent, fer el tapís amb material diferent, amb objectius diferents i anb continguts diferents pot ser engrscador i difícil de trobar. Tot i així no podem deixar d'intentar-ho...

    Aquest poema és molt bonic, però no puc deixar de pensar que l'ajuda que va ser per a tu, ja la duies dins... Jo el trobo, pessimista... Clar que a cadascú de nosaltres no ens empeny el mateix...

    L'important és saber trobar un camí o altre. Un tapís que tingui algun dibuix bonic, sigui quin sigui...

    Una abraçada immensa, bonica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, la teva manera de refer el tapís és sens dubte força més eficaç que no pas la que jo apuntava. Ho feia més aviat generalitzant; per a mi tornar a Tapís significa recuperar els records que em parlen de no defallir, de tornar-ho a intentar, d'aixecar-me novament quan m'ensorro...
      El poema és pessimista, certament, però és el primer pas per reconèixer que alguna cosa no ha anat bé; per a mi va ser l'inici d'una amistat molt enriquidora, i el petit llibret blanc on el vaig llegir per primera vegada és un tresor impreuable per a mi...
      Una gran abraçada!

      Elimina
  3. Montse, moltes vegades ens toca tornar a començar o refer, algun tapís que algun mal pas ha malmès...Potser el problema rau en fer-los d'ombra, seria millor que la llum en fos protagonista...La claror fa la vida més agradable i ens permet caminar amb pas més segur!
    Petonets, noieta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, M. Roser, segur que sí! De vegades, però, no se'ns és permès escollir... O potser és que en els moments negres ho veiem tot ple d'ombres... Després, afortunadament, ja ve la llum!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Colpidor. La vida és un tapis que cadascun procura teixir el millor que sap. És fàcil equivocar-se. S'ha d'aprendre del error i intentar rectificar.
    Segur que ho farem millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Glòria, cal anar trampejant la vida el millor que sapiguem... Els error en formen part, però mai no han de ser un obstacle per aturar-nos.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. La metàfora entre el tapís i la vida que un mateix es construeix és magnífica. Ja saps que coneixia alguna cosa de l'obra de David Jou per alguns dels seus poemes relacionats amb les matemàtiques que vaig incorporar ja fa temps a la meva antiga web, sempre m'ha agradat moltíssim com escriu i la sensibilitat que té. No en coneixia aquest, m'ha agradat moltíssim. Gràcies per compartir-lo amb tots nosaltres, però a més a més amb l'acompanyament delicadíssim que la música que ens proposes, es converteix en un delit per als sentits.
    Bona setmana, Montse, i una abraçada ben forta, que amb la fresqueta que fa ens vindrà molt bé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Gabriel, tinc un molt bon record de la teva pàgina web, que era una meravella, i en recordo els poemes sobre les matemàtiques, entre ells alguns del David, i també recordo la bellesa de les fotografies. M'encantava passejar-hi, per allà. Aquest poemari pertany a la seva joventut (ara ja n'ha complert 60), i gràcies a aquest llibre el vaig poder conèixer personalment, va ser com la primera pedra d'una bonica amistat. Per això Tapís sempre estarà present a la meva vida.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Sempre que veig el nom de David Jou em véns tu al cap. Potser no és només un poema, potser ell és el teu poeta de referència.
    La música que ens poses, una filigrana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, també per a tu em val la resposta que li he fet a Gabriel. Tapís va ser la clau que em va permetre obrir una porta insospitada: la d'una gran amistat amb el poeta. I en moments complicats de la vida, una amistat com aquesta pot representar la diferència entre la vida i la mort...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Respostes
    1. Gràcies, Jordi! En la poesia sempre hi podem trobar algun missatge que ens serveix per a les nostres pròpies experiències, oi? És la grandesa dels mots...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Molt bé per l'amistat providencial i salvífica. Davig Jou és una persona excel·lent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Olga. Totalment d'acord amb tu.
      Una forta abraçada!

      Elimina