Vicent Andrés Estellés - Poesia eròtica

 

Res millor per distreure’s una mica d’aquesta mena de neguit prenadalenc que passar una bona estona amb la companyia de Vicent Andrés Estellés i la seva poesia eròtica, potser la faceta menys coneguda del poeta de Burjassot.

He trobat força divertit aquest poema que us deixo a continuació, que pertany al llibre Poesia eròtica Vicent Andrés Estellés, de l’editorial Laia/Barcelona, de la col·lecció El Mirall i el Temps en edició de l’any 1985.

 

 

El teu car fill, un mamonet encara,

s’ha despertat al llit on tu i jo ho fèiem.

Hem acabat la nostra febril feina,

i en jeure, nus, escampats sobre el llit,

per aquell son suavíssim que ens pren,

el tendre fill de les teues entranyes,

que tinc motius per dir-li fill de puta,

ha començat a cridar i jugar,

pujant al teu amorosíssim cos,

caient feroç, des de la doble alçària

dels pits al dolç entrecuix, llençant crits.

Encara més: se m’ha pujat a mi

i ha descobert la meua artilleria.

Li he deixat fer tot allò que ha volgut,

no amb sentiments, precisament, de pare,

sinó, més bé, de Tiberi, segons

ha repetit Suetoni, el cabró.

L’has agafat l’has deixat a terra

i has ocupat, furiosa, el seu lloc,

t’has assegut –no sé com ho hauràs fet-

damunt mateix l’entrecuix meu, absorta

i amb el cos dret, i com transfigurada,

has practicat un coit del que hom recorda.

M’has dessucat, i has restat molt cofoia.  

Vicent Andrés Estellés – L’estimada