La setmana passada, la Carme Rosanas de Col·lecció de moments ens va engrescar a participar al joc del “Si fossis...” Uns blocaires n’havien de descriure uns altres, i calia endevinar de qui es tractava en cada cas, i veure si ens reconeixíem.
Em va agradar
tant el text que em va dedicar la Carme, a part que m’hi vaig identificar a la
primera lectura, que avui el comparteixo amb tots vosaltres. He de dir, però,
que molt poca gent em va saber veure en les seves paraules; des d’aquí una abraçada
a aquelles persones que ho van tenir clar de seguida, perquè han demostrat
conèixer-me molt bé.
Un violí que tocaria poesia per compartir amb els amics o tocaria la música dels amics per compartir-la amb tothom, que no és el mateix, però igualment emociona.
Un violí que sabria tocar malenconies que ens arriben a l'ànima i amb algun toc d'humor de tant en tant que ens sorprèn i fa somriure ben endins.
Si fossis un violí, la teva música ens explicaria històries, ens dibuixaria sentiments, i sempre al final, ens regalaria una plàcida esperança en la vida.
Si fossin un violí, les melodies ens arrecerarien, com racons acollidors en el temps.
Si fossis un violí i et trobés, també, als llocs més inesperats, la teva música ompliria muntanyes i valls.
Signat: Carme
