dimarts, 12 d’octubre de 2010

A un "mosquit tigre"

Tita, titona, titeta,
carona de cigaleta.
Cosa llarga, prima i fràgil,
oh, ninet de ta mareta!
Si no fossis tan altívol
t’hagués volgut fer l’aleta;
mes... no puc enamorar-me
ni per fer-te la punyeta.
Ho he provat, però no em crida,
ni m’atrau, ni em dóna vida.
I hauria estat un bon pla;
tu amb les meves pomes tendres
i jo per sempre amb la teva
tita, titona, titeta.
Tu ets un cínic insensible,
ruc i calculador;
si et digués els meus, de vicis,
et moriries de por.
Però sóc hipocriteta
i no m’agrada poc ni molt
semblar dona reputeta;
així que serà millor
que tu et quedis amb les ganes
d’arrambar-me la bragueta
i jo sense veure com és
ta glamorosa titeta.
Galionar

17 comentaris:

  1. M'has fet riure aquest matí massa gris!

    El mosquit tigre és una més de les coses que compartim o potser "compatim".

    Una abraçada...

    ResponSuprimeix
  2. No sé per què però malgrat ser jo tan “tòfol” crec que endevine a qui li vindria més que estupendament aquest poema... o no?
    I és que, darrere de tots els tòfols sempre pot amagar-se un poquet de llum.
    Com que la llum ens permet acabar veient les coses clares... una vegada hem distingit bé podem considerar, sense lloc a errar, que mai no es tard, per poder reprendre postura davant la impostura.

    Una molt forta abraçada

    ResponSuprimeix
  3. Sempre acaba pagant-se la hipocresia, la doble moral, el fet d’entestar-se a donar una imatge que no es correspon amb la vertadera essència que a la fi es mostra irremediable i afortunadament. Diu que el temps acaba col•locant cadascú al seu lloc i, una vegada s’ha produït la recol•locació i s’ha descobert què s’amagava al darrere d’aquella imatge que sols això era,... cadascú haurà de carregar amb les conseqüències dels seus comportaments.
    Al poema queda ben clar; a la vida, també.

    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. Increible!!! Montse, com ho has fet? Ets genial!!!
    Enhorabona!!! Com s'ha quedat de palplantada a la glamorosa titeta!!!

    Quina paraddia més ben trobada i que bé l'has acompanyada amb les al·literacions fenètiques i metafòriques!!! Encara m'estic rient!!!

    M'ha recordat una cançó popular infantil, que no té res a veure amb la temàtica, és clar, però si amb la tita, he,he.

    ResponSuprimeix
  5. Sempre acaba pagant-se la hipocresia, la doble moral, el fet d’entestar-se a donar una imatge que no es correspon amb la vertadera essència que a la fi es mostra irremediable i afortunadament. Diu que el temps acaba col•locant cadascú al seu lloc i, una vegada s’ha produït la recol•locació i s’ha descobert què s’amagava al darrere d’quella imatge que sols això era,... cadascú haurà de carregar amb les conseqüències dels seus comportaments.
    Al poema queda ben clar; a la vida, també.

    Una abraçada.

    amparo

    (l'"anònim" sóc jo, Montse. No m'agrada l'anonimat ni les dobles identitats -bé que ho saps-. Es tracta de la meua inutilitat a l'hora del maneig amb la "cosa virtual" en general i l'ús del blogger en particular)

    ResponSuprimeix
  6. jo no em posaria amb el mosquit tigre, ves que no s'enfadi i et piqui.

    ResponSuprimeix
  7. Carme, era ben difícil riure, amb un dia com el d'avui! M'alegro d'haver-hi col·laborat.
    (Sr?) Tòfol, segur que tots plegats en coneixem més de 4 a qui se'ls podria aplicar aquest estirebot d'avui...
    Gràcies, Jesús, per la teva visita. És un honor.
    Joana, m'alegro que t'hagi divertit. Al marge de les al·literacions fonètiques i metafòriques, també vaig passar una bona estona tot parint la cançoneta.
    Amparo, com sempre, tens raó en les teves observacions. El món i jo no acabem d'entandre'ns gaire bé; es valora amb escreix la hipocresia en tots els àmbits, i jo acostumo a anar a cara descoberta...
    Francesc, tindré em compte els teus savis consells. Però no sé si agafar un repel·lent insecticida o un spray antivioladors...
    Una forta abraçada a tothom!

    ResponSuprimeix
  8. M'ha encantat aquest dir molt sense que ho sembli del teu poema i la musicalitat de moltes pataules utilitzades. Li donen molt de ritme a l'hora de llegir-lo.
    He rigut mentre em venia al cap una cançó que deia: No me molestes mosquito, no me molestes mosquito...
    Una abraçada, Galionar!

    ResponSuprimeix
  9. Gràcies, Pilar, m'agrada molt aquesta frase de "dir sense que ho sembli", perquè és justament el que buscava fer. No et pots ni imaginar el nombre de persones que se senten al·ludides i que m'ho estan fent saber per email, tot i que cap d'elles no m'és el o la protagonista. Força divertida, tanta culpabilitat submergida...
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
  10. Galionar procuraré no ser mai mòsquit tigre...
    M'ha agradat molt la teva habilitat per dir i no dir, com diu la Pilar.

    Des del far sense mòsquits.
    onatge

    ResponSuprimeix
  11. Onatge, no crec que ho siguis mai, de mosquit tigre; tu ets dels que van de cara i amb la noblesa pel davant.
    Una abraçada sense por a les picades!

    ResponSuprimeix
  12. Sensacional! Quina manera de reconcentrar els mastegots! Quina metàfora més bona, divertida i plena de mala llet. M'ha fet pensar en aquell conte castellà del nino de xocolata que fuig del nen mentre li va dient mentre li fa pam-i-pipa "¡me verás però no me catarás!". I és que la comparació no pot ser més àcida: algú pot pensar en quelcom més traidor que en un mosquit? I més aquests dies i aquí ja sense metàfores. No sé si heu notat com n'estant d'esverats, amb el canvi de temps. L'altre dia anava jo tapat de cap a turmells. Turmells, sí, perquè els peus eren nus. Perfecte. Al cap d'una estona els tenia plens de picades d'un mosquit que no vaig sentir ni veure.

    Tita, titeta, si vens de cara o jugant el mateix joc en podrem parlar: ara m'amago jo, ara tu, i al final riem tots plegats. Però amb subterfugis, planificació maquiavelica mosquitera i jocs dels quals només tu en coneixes les regles, per fer-me pupa, amb tota la mala llet tigresca, ves a picar un altre de més tonto. Me l'apunto el consell. Aniré més en compte i compraré un matamosques (no en tinc, greu error).

    Divertidíssim, estimulant i útil de debò.

    ResponSuprimeix
  13. besties nouvingudes,
    en algun recó del vaixell de la pobresa,i que troben bona vianda, bones pells,
    bones basses...
    maltractador de tardes xafogoses
    inevitablement seras el meu veí...
    per sempre.

    Avet

    ResponSuprimeix
  14. Florenci, gràcies per la visita. Però em sembla que, amb la pressa per entrar, has oblidat deixar a la porta la cistella de ressentiment que traginaves. Atès que aquest pretén ser un espai de bon rotllo i on la gent s'hi senti còmoda, t'agrairé que un altre dia no caiguis en el mateix oblit.
    Avet, una bona referència, la teva, als ditxosos mosquits. Com a metge en deus haver vist molts casos, aquest estiu, de picades tigresques.
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
  15. ¡Vigila! Aquests mosquits són molt dolents. Sort que amb el fret desapareixen. Una abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
  16. Sí, Joan, amb el fred els mosquits desapareixen i els canaris i caderneres tornen a cantar. El Tit Petit ahir va tornar a refilar, després de la muda.
    Una forta abraçada.

    ResponSuprimeix