dijous, 20 de desembre del 2018

Estrella perduda



Estrella de Nadal perduda i esgotada que, lluny de viatjar feliç i en llibertat, vagareja sense rumb des de fa molts dies per boscos i valls, demana urgentment que algú li indiqui el camí per arribar a l’Establia, allà on representa que l’Amor triomfa i uneix els homes i les dones (dits també de bona voluntat) que no volen ser presos ni preses de les pròpies febleses i que saben llegir el seu missatge de Pau.
Atès que aquest any cap dels senders no aconsegueixen apropar-la al seu destí a causa del mal estat en què es troben, fa una crida als polítics de la comarca perquè destinin més recursos a netejar urgentment boscos i camins, abans que la seva llum s’exhaureixi definitivament si no és capaç d’arribar a temps. Sense ella al damunt, il·luminant el cel, ningú trobarà la Cova...

Signat:  l’Estrella errant.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

10 comentaris:

  1. xavier pujol20 de desembre del 2018, a les 19:45

    llibertat presos polítics.
    Tu ho has dit Montse. I jo. I milers i milers i milers...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar21 de desembre del 2018, a les 15:00

      Sí, Xavier, cal unir totes les veus en una de sola i cridar molt més, perquè no sembla que fins ara ens hagin escoltat...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Carme Rosanas20 de desembre del 2018, a les 23:50

    L'estrella errant s'està quedant sense forces, se la veu desmillorada pobrissona. I és que en aquest país tot està tant enrevessat i tant embolicat que no hi ha manera de donar un pas.
    Llibertat pels ostatges!!!

    Amunt i força estrella errant, no claudiquis mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar21 de desembre del 2018, a les 14:58

      Imagina't si n'estava de desorientada que la vaig trobar per la vall de Sorteny, a Andorra, aquesta tardor, i ni tan sols era conscient, pobreta, que havia canviat de país...
      Avui més que mai, Carme: llibertat pels ostatges!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Sergi21 de desembre del 2018, a les 16:51

    Està tot tan embolicat que no sé ni si l'estrella ni ningú altre trobarà el camí. Però en qualsevol cas, espero que passis unes bones festes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar21 de desembre del 2018, a les 19:42

      Cada vegada sembla estar-ho més, Xexu. Entre evidències i simbolismes, potser mai el futur havia estat tan incert com ara... Espero que també tu passis unes bones festes.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. M. Roser21 de desembre del 2018, a les 21:29

    Quin escrit més bonic, amb un nom molt escaient...No sé si l'estrella trobarà el camí, perquè els boscos estan molt embrossats i la llum ja s'apaga!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar22 de desembre del 2018, a les 9:19

      Haurem de donar-li un vot per a l'esperança, M. Roser; qui sap, potser encara se'n surt...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. artur22 de desembre del 2018, a les 20:10

    Lo bo es fa esperar, diuen... i l'estrella acabarà per trobar el camí adient , que l'esperança no decaigui !!
    Bon Nadal !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar23 de desembre del 2018, a les 8:31

      Bon Nadal, Artur. Tens raó, fem el possible perquè no decaigui l'esperança!
      Una forta abraçada!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)