 |
| Així de trista li ha quedat la cara a l'església d'Araós veient que s'acaba l'estiu... |
La claror del matí, més brillant que un estel
ha il·luminat
els dies de l'estiu que ens deixa.
A poc a poc
mandregen les llums a trenc d’alba
i lentament
s'avancen els vels de la nit.
I el sol de
setembre repinta el cel blau
amb subtils
transparències de color de coure;
l’aire
destil·la aromes de raïm madur.
Placidesa en
el camp. La terra reposa.
L’estiu ja
fineix; la tardor, a la porta.
Montse
Galionar (dins 4 veus)
Molt ben expressat Montse. Aquest poema il·lustra el moment. Encara ens resta una setmana per gaudir l'estiu. Com el vi, a vegades l'últim glop és el millor.
ResponElimina(Que difícil és fotografiar sencera la façana de l'església d'Araós. Necessitaríem un gran angular)
Doncs intentarem viure intensament aquesta darrera setmana, Xavier, no fos cas que ens perdéssim el millor.
EliminaMolt difícil, la foto sencera. Amb la càmera dreta encara, però surt esprimatxada. A mi sempre m'ha fascinat aquesta mena de cara que té.
Una forta abraçada!
Sí que la trobo una mica trista aquesta carona de l'església!
ResponEliminaJa van mandrejant, ja les clarors!! Vinga aprofitem els dies que ens queden... però sobretot aprofitem la tardor que arriba!
Sí, Carme, hem d'estar preparats per a la tardor que se'ns apropa, perquè ens demanarà molta energia si sobretot molt bon ànim! Afrontem-la amb il·lusió!
EliminaUna forta abraçada!
Desitgem que la tardor que comença , no ens encomani la carona de la església , si no ben al contrari , que ens dugui alegries !. Esperem i desitgem ...que tinguem sort !!
ResponEliminaEsperem que sigui així, Artur, i que no ens falli la força per plantar cara a tots els imprevists.
EliminaUna forta abraçada!
Molt bonic el poema, però la tardor ja fa dies que dona senyals de vida, només cal veure les orenetes com s'apleguen per marxar i les temperatures ja són més fresquetes...
ResponEliminaBon vespre, Montse.
Sí que es nota el canvi, M. Roser. Als matins, en anar a treballar, fins i tot ja fa falta una jaqueta... Ara rebrem la tardor amb els braços oberts i gaudirem del nou temps tan bell.
EliminaUna forta abraçada!
Recorde el poema i enyore les 4 Veus...
ResponEliminaJo també us enyoro, Novesflors, i sobretot la vitalitat i la il·lusió de fer coses que tenia a l'inici del projecte, i que poc a poc he anat perdent...
EliminaUna forta abraçada!
Però si ara ve la millor part de l'any, per què hauria d'estar trista l'església??
ResponEliminaXexu, està trista perquè a l'estiu té molts admiradors: estiuejants com jo mateixa que li fan fotografies i li diuen guapa... :-))
EliminaUna forta abraçada!
Prou que l'ermita demana llum
ResponEliminaperò la tardor li dona ombra,
així nosaltres, als seus murs,
busquem els recers segurs.
*
Una abraçada, Montse
*
Moltes gràcies, Olga, pel teu preuat comentari; com se n'alegrarà, l'ermita, que els poetes de debò li regalin els seus versos!
EliminaUna forta abraçada!