dissabte, 15 de setembre de 2018

L'estiu ja s'acaba.


Així de trista li ha quedat la cara a l'església d'Araós veient que s'acaba l'estiu...

La claror del matí, més brillant que un estel
ha il·luminat els dies de l'estiu que ens deixa.
A poc a poc mandregen les llums a trenc d’alba
i lentament s'avancen els vels de la nit.
I el sol de setembre repinta el cel blau
amb subtils transparències de color de coure;
l’aire destil·la aromes de raïm madur.
Placidesa en el camp. La terra reposa.
L’estiu ja fineix; la tardor, a la porta.

Montse Galionar (dins 4 veus)


14 comentaris:

  1. Molt ben expressat Montse. Aquest poema il·lustra el moment. Encara ens resta una setmana per gaudir l'estiu. Com el vi, a vegades l'últim glop és el millor.
    (Que difícil és fotografiar sencera la façana de l'església d'Araós. Necessitaríem un gran angular)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs intentarem viure intensament aquesta darrera setmana, Xavier, no fos cas que ens perdéssim el millor.
      Molt difícil, la foto sencera. Amb la càmera dreta encara, però surt esprimatxada. A mi sempre m'ha fascinat aquesta mena de cara que té.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Sí que la trobo una mica trista aquesta carona de l'església!

    Ja van mandrejant, ja les clarors!! Vinga aprofitem els dies que ens queden... però sobretot aprofitem la tardor que arriba!


    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Carme, hem d'estar preparats per a la tardor que se'ns apropa, perquè ens demanarà molta energia si sobretot molt bon ànim! Afrontem-la amb il·lusió!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Desitgem que la tardor que comença , no ens encomani la carona de la església , si no ben al contrari , que ens dugui alegries !. Esperem i desitgem ...que tinguem sort !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem que sigui així, Artur, i que no ens falli la força per plantar cara a tots els imprevists.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Molt bonic el poema, però la tardor ja fa dies que dona senyals de vida, només cal veure les orenetes com s'apleguen per marxar i les temperatures ja són més fresquetes...
    Bon vespre, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que es nota el canvi, M. Roser. Als matins, en anar a treballar, fins i tot ja fa falta una jaqueta... Ara rebrem la tardor amb els braços oberts i gaudirem del nou temps tan bell.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Recorde el poema i enyore les 4 Veus...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també us enyoro, Novesflors, i sobretot la vitalitat i la il·lusió de fer coses que tenia a l'inici del projecte, i que poc a poc he anat perdent...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Però si ara ve la millor part de l'any, per què hauria d'estar trista l'església??

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xexu, està trista perquè a l'estiu té molts admiradors: estiuejants com jo mateixa que li fan fotografies i li diuen guapa... :-))
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Prou que l'ermita demana llum
    però la tardor li dona ombra,
    així nosaltres, als seus murs,
    busquem els recers segurs.
    *
    Una abraçada, Montse
    *

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Olga, pel teu preuat comentari; com se n'alegrarà, l'ermita, que els poetes de debò li regalin els seus versos!
      Una forta abraçada!

      Elimina