dissabte, 8 de juliol de 2017

Casablanca


Torna-la a tocar: és hora de rendir-me,
de no enganyar-me més pensant que l’he oblidada,
d’abandonar d’un cop aquesta resistència,
de dir prou a la prudència,
de tornar a ser jo altra vegada.

Torna-la a tocar:
em cremarà la música i no ho sabrà ningú,
sostindré la copa encara amb pols segur,
conservaré el domini i mantindré l’aspecte
pulcre i dur,
la imatge freda i circumspecta.

Ningú no sabrà pas
com lluiten dintre meu la nostàlgia i l’agonia,
com desborda el foc el riu que el contenia,
com creix ella
fins a ser el que sempre ha estat: la llum del dia,
la meva sola pàtria i obstinada meravella.

Torna-la a tocar:
fins i tot resistiré contemplar-la fit a fit,
tan a prop altra vegada aquesta nit,
tan a prop i tan prohibida:
és hora de rendir-me a l’evidència,
d’acceptar que sempre ha estat la meva vida
i de saber-la perdre, ja que cal que sigui així,
havent-li dit “t’estimo” i enterrant en mi
la música, el record, el dolor, la violència.

David Jou  (Els ulls del Falcó Maltés) 

12 comentaris:

  1. Que ingrats són els amors impossibles!
    Molt bon poema el que ha fet el teu poeta-amic.
    La cançó amb que l'acompanyes, "As time goes by", és perfecte. En Josep Maria Espinàs va escriure que és una de les millors cançons que s'han escrit mai.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier, és tan fàcil emmirallar-se en els personatges de Casablanca recordant algun moment de la nostra vida... Tot i que en un altre format, tots coneixem aquestes emocions, que el David ha sabut descriure de forma magistral en el seu poema.
      Desconeixia l'opinió de Josep Maria Espinàs sobre la cançó, però hi estic d'acord.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. Un t'estimo que quedarà en paraules, malgrat la cançó el recordi sempre...Molt bonic el poema, la cançó i la peli!
    Petonets, Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És una gran història d'amor, M. Roser, feta art de la mà d'un equip de professionals extraordinari. Difícilment superable...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Respostes
    1. Així és, Novesflors. Només la malaltia pot esborrar-nos la memòria.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Un retrat d'un amor impossible bell i valent. M'agrada molt aquest poema.

    Sempre tindrem el t'estimo...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Carme, sempre tindrem el record d'aquell t'estimo... El poema és un dels dos que va escriure el David sobre Casablanca, i crec que tots dos són excel·lents.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. He tocat moltes peces, a casa, i algunes d'entranyables, com aquesta.
    Però mai ningú m'ha dit: torna a tocar aquesta peça, o l'altra, o simplement, toca alguna peça, Olga.
    I en això també estic sola.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com entenc el teu sentiment, Olga... Aquest divendres es casa el meu fill i la Monika en una cerimònia civil, i la família ha desestimat que surti a llegir-los algunes paraules meves per considerar que la meva única intenció seria la de "fer-me la important"... Com tu, estic sola.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
    2. Montse,
      és que ets important! Perquè la poesia és molt important, fins pels qui no en volen saber res. Quins gelos que et tenen!

      Suprimeix
    3. Gràcies, Helena, per comprendre'm! Les relacions familiars solen ser força més complexes del que des de fora semblen...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix