dilluns, 1 de maig de 2017

Maig

Tota mudada
el maig saluda
fent reverències,
la flor peluda.

Els gallarets
pels camps llueixen
colors de sang
en els seus pètals.

Prop de les vinyes
prestos s’apleguen
i els núvols prims
acoloreixen.

Blanques o grogues?
Sense problemes
en pau conviuen
les flors més belles.

I el xic insecte
estrena un frac.
Dibuixos ètnics
per rebre el maig.

Les hores tardes
a pau conviden
els camps que envolten
la franca vila. 

Perfums a ultrança,
llum i colors.
Benvingut siguis,
mes de les flors! 

19 comentaris:

  1. proclamo inaugurat l'imperi de les flors ! Visca el mes de maig de les flors i dels raigs de poesia i de bellesa !

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Doncs obert queda el temps de la bellesa, Elfree!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. Molt boniques les fotografies de flors, ja saps com m'agraden i els poemes també. De benvinguda al maig entusiasta. El camp està genial aquests dies, de groc i de verd, de vermell ... una meravella. Que gaudeixis molt de tot el maig, Montse!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És espectacular el camp aquests dies, Carme. Després de les pluges, l'espectacle està garantit! Molt bon maig també per a tu, bonica!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. Un bon homenatge al mes de les flors... Molt boniques les fotos i els versets, fins i tot els animalons se n'alegren de tanta florida!
    Petonets, Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Roser. Vaig anar a caminar ahir a la tarda pels afores de Vilafranca i el meu mòbil no va parar de captar imatges... Tot m'embadalia. No recordo altres maigs tan acolorits com aquest, amb tanta abundor de flors.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Els poemes enllacen molt bé amb les fotografies Galionar. El passeig et va enriquir a tu, i a nosaltres de passada.
    M'agrada la frase dels "Dibuixos ètnics". Quan era petit ja em fixava amb la "carota" d'aquesta mena de marieta, i pensava que semblava una màscara africana.
    El maig és el millor consol que tenim quan s'acaba l'abril.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier, és molt encartada la teva darrera frase. Com una sentència. Per a les persones positives com tu sempre hi haurà alguna cosa nova que ens refaci d'allò que hem perdut.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
    2. Perdó, volia dir "encertada".

      Suprimeix
  5. Caram, quina lloa al maig. És un mes que no solia agradar-me, però ara només no m'agrada perquè comença la calor de veritat. De moment, s'ha llevat ennuvolat. A veure si ens segueix donant treva.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xexu, a mi la calor no m'agrada gens, però sí el maig, que acostuma a mostrar els cels més blaus al matí, les orenetes xisclen saludant la vida cada dia, l'aire és més perfumat que de costum, la temperatura és ideal, els camps mostren una varietat de colors idíl·lica... Costa bastant caure en el pessimisme davant tants estímuls, i jo que no sóc l'alegria de la huerta precisament, ho valoro i ho agraeixo.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  6. Quin post més florit, fa goig! M'ha fet molta gràcia la flor peluda, que ho és de veritat, he,he.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, Novesflors, la vaig trobar molt divertida fent aquesta mena de salutació tan còmica. En castellà en diuen "borrajas", i sembla que si són cultivades es poden cuinar les fulles arrebossades, amb mel, etc. Aquesta de la foto, amb moltes amigues més que l'acompanyaven, estaven al marge d'un camí.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. M'agrada el febrer, que anuncia la primavera, l'abril que la culmina, i el juny que l'acomiada. Els mesos del mig, com el maig, no acabo d'ubicar-los pas sentimentalment.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Helena, a mi m'agraden els maigs perquè va ser en aquest mes, fa una colla d'anys, després d'una malaltia traumàtica, que vaig tornar a estrenar i redescobrir la vida en la puresa dels seus matins, en la blavor dels cels, en els cants alegres dels ocells quan es despertaven, en la llum del sol, en la temperatura tan agradable... Podia de nou tornar a treballar, gaudia de tot això al màxim, agraïa a algun déu tanta bellesa... I cada maig em ve al cap aquell maig tan especial.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  8. Un post preciós, per les fotos i pels poemes. M'agrada molt maig i les flors que creixen als camps, lliures, sense que ningú els diga on han de néixer.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A mi també m'agraden moltíssim les flors lliures, amb la seva bellesa allunyada de la sofisticació de les flors cultivades. El camp, aquest maig, és un regal per als sentits.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  9. Poemes -preciosos- per rebre a les flors camperoles que puntuals venen a engalanar la primavera. Com cada any reneixen.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Exuberant, la vegetació, aquest any per les nostres contrades. Val la pena gaudir-ne a fons.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix