diumenge, 14 d’agost del 2016

Permanències

Perduren els anys a redós de les pedres,
perviuen els arbres malgrat tants hiverns.
Així com el claustre, les nostres arrels:
de vida i de pàtria, i de lliures anhels.
Montse Galionar

(Tot acompanyant uns versos de la Carme Rosanas aquí) 

10 comentaris:

  1. Aquest claustre de la foto m'és conegut, em sona el castell d'Escornalbou(?)...
    Preciosa la música d'en Jordi Savall!!!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, M. Roser, sí, és el castell d'Escornalbou, un indret fantàstic!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Perduren ells i persistim nosaltres. Perquè si parem, de què serveix tot?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seguirem endavant, Xexu, persistirem. I tant que sí!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Em van agradar aquests versos al meu blog, m'agrada rellegir-los ara amb aquesta preciosa imatge d'un altre claustre.

    Una abraçada, Montse!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi m'ha agradat retrobar-los de nou gairebé per casualitat, Carme.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Respostes
    1. Sí, Elfree, o millor dit, agost de reposicions com a la tele, fins que acabin les vacances.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Escornalbou t'ha inspirat molt. El país ens necessita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo l'esfilagarsada bandera de la Torre de le Bruixes d'Alins no sigui una premonitòria metàfora del destí del nostre estimat país, Xavier...
      Una forta abraçada!

      Elimina