Perduren els anys a redós de les pedres,
perviuen els arbres malgrat tants hiverns.
Així com el claustre, les nostres arrels:
de vida i de pàtria, i de lliures anhels.
Montse Galionar
(Tot acompanyant uns versos de la Carme
Rosanas aquí)
Aquest claustre de la foto m'és conegut, em sona el castell d'Escornalbou(?)...
ResponEliminaPreciosa la música d'en Jordi Savall!!!
Petonets, Montse.
Hola, M. Roser, sí, és el castell d'Escornalbou, un indret fantàstic!
EliminaUna forta abraçada!
Perduren ells i persistim nosaltres. Perquè si parem, de què serveix tot?
ResponEliminaSeguirem endavant, Xexu, persistirem. I tant que sí!
EliminaUna forta abraçada!
Em van agradar aquests versos al meu blog, m'agrada rellegir-los ara amb aquesta preciosa imatge d'un altre claustre.
ResponEliminaUna abraçada, Montse!
I a mi m'ha agradat retrobar-los de nou gairebé per casualitat, Carme.
EliminaUna forta abraçada!
perduren perduren .....agost poètic
ResponEliminaSí, Elfree, o millor dit, agost de reposicions com a la tele, fins que acabin les vacances.
EliminaUna forta abraçada!
Escornalbou t'ha inspirat molt. El país ens necessita.
ResponEliminaTant de bo l'esfilagarsada bandera de la Torre de le Bruixes d'Alins no sigui una premonitòria metàfora del destí del nostre estimat país, Xavier...
EliminaUna forta abraçada!