Racó de juliol (2016)

“…Allò que no resolem, ho repetim una vegada i una altra. Si no aprenem res d’una experiència, aquesta sorgeix reiteradament com una lliçó a superar…”   

(Jaume Soler i M. Mercè Conangla, Les vint perles de la saviesa)

Malgrat que altra volta, el vespre

li pren el relleu al dia

i el roig del cel flamareja,

i al cor, les passions hi nien,

malgrat que la nit comença

a guarnir-se d’or i mirra

sé que tampoc, cap estrella

no s’encendrà per a mi.

Malgrat tantes hores denses

i un vent sadollat de versos

que enmig del fullam dels arbres

desprèn tants acords de vida,

sento, quan declina el dia,

que moro una mica més.

I enyoro les teves mans,

somiades, belles, llunyanes

que els solcs del cos treballaren

ja fa tant temps... Oh, passió!

Per quin dimoni, l’atzar

jugà amb les cartes marcades

i no volgué reconèixer

ni les trampes ni l’error!

Passions desbocades,

amor sense treva,

desig que cremava

com brases al foc...

(La lluna en el cel m’empelta

tants i tants i tants records...)

No us penseu que és amb desídia

que escolto en la nit sentència

d’haver estat bandejada

de l’àgape de l’amor;

i m’adono que estic buida

de paraules i d’afectes,

de contactes i de món...

No us penseu que això no em raca

ni em jutgeu si us sóc mesquina,

perquè aquesta nit em sento

com un orfe en la foscor...

Montse Galionar