dimarts, 19 d’abril de 2016

Un parell de regals inesperats

Sí, ja sé que només sembla una pinya, però és molt més. És la primera fotografia que he fet amb la meva nova càmera, un regal avançat al sant. Però és molt més encara. És el preludi de les dues enllepolidores setmanes que a partir del dia 25 d’abril i fins el 7 de maig  podré gaudir al balneari de Caldes de Boí, al cor de la meva estimada vall. Un parell de grans sorpreses inesperades: l’estada al balneari i una càmera amb un zoom increïble. 
La vall, en plena primavera, és com un jardí immens de somnis de colors i de flaires sumptuoses, amb el cel blavíssim i amb força neu als cims de les muntanyes. És fred d’hivern a trenc d’alba i carícia del sol amb promeses d’estiu al migdia. És calfred d’emocions a l’hora del crepuscle, és sensualitat  calenta de saber-se un tot amb l’Univers quan de nit els estels són l’únic sostre... I és sempre un lloc de pau, d’assossec i de relax, un indret on retrobar-se, i on escriure és una necessitat vital d’allò més gratificant. Un racó per desintoxicar el cervell, per conciliar-se amb els dimonis interns, per retornar als orígens, per entendre el significat de ser feliç, que de vegades se’ns escola per un forat de la memòria...
Fa 40 anys que hi vaig viatjar per primera vegada i me’n vaig enamorar per sempre. No he deixat mai de tornar-hi. I no vull deixar mai de fer-ho mentre les forces ho permetin.
No sé si m’agradarà el termalisme, no ho he provat mai. Ens ocuparà unes hores, però la resta del dia seran de llibertat. I hi ha tants racons, tants caminets, tants indrets coneguts on serà de bon grat tornar a passejar...
Ha estat, com deia, una inesperada sorpresa. Vam fer la sol·licitud del programa de termalisme a l’Imserso, gràcies a què la meva parella és ja una persona jubilada, però amb molt poques esperances que ens toqués. A més, havíem demanat els mesos de juny o juliol. Fa molts pocs dies, una carta certificada ens va comunicar que hi havia aquestes dates a la nostra disposició. Desconcert al principi per passar a l’eufòria de seguida, i a la feina no em van posar cap impediment per concedir-me un parell de setmanes de vacances amb tan poc marge de temps.
A la vall em coneixen de molts anys i saben que escric, i han tingut la deferència de reservar-nos una habitació familiar composta per dos dormitoris independents que es comuniquen per una porta, perquè cadascú pugui viure la nit al seu aire sense molestar l’altre... Tot un detallàs d’aquests que s’agraeixen de debò.
La càmera que ha retratat la pinya havia de ser el regal del meu sant, però s’ha avançat per raons òbvies. M’hauré d’espavilar a aprendre els secrets d’aquesta nova màquina, bastant més complicada de la que he estat utilitzant fins ara, perquè treballarà de valent durant aquesta nova estada al Paradís. Qui sap, potser ara sí que a part de retratar pinyes també podré retratar decentment la lluna, a manca de poder-la pescar amb un cove...

Així que, amics meus, ens veurem a la tornada!  

21 comentaris:

  1. Quins bons regals, Montse!!! Et desitjo unes precioses i intenses vacances i moltes fotos amb la teva nova càmera. Molta pau i que carreguis les piles fins dalt de tot.

    Esperem que comparteixis fotos i escrits...

    Amb la teva nova càmera, si trobes una rosa, m'aniria molt bé pel nostre projecte compartit...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Carme, almenys la il·lusió anticipada ja no me la treu ningú! Sí, espero tenir temps per escriure (les ganes hi són), i també de captar instants de vida amb la càmera. No sé si hi haurà roses, però pots comptar amb ella si la trobo!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. El regal l'hem rebut nosaltres també, fent boca amb les fotografies de la Vall de Boí.
    Les fonts termals, l'estany (de Cavallers?) el Salencar (de Barruera?)
    Esperem les noves fotos acompanyades dels escrits que t'inspirin aquests dues setmanes de llibertat.
    Bon viatge!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Oh, Montse, quanta felicitat junta. Me n'alegro molt per tu, que vesses alegria per tots els porus.
      Esperem ser a la Vall a finals de juny, ja ho veurem.
      Com tu dius, sempre enyoro la muntanya, aquest canvi tan radical amb la ciutat.
      Felicitats pel teu sant, i el desig que passeu una estada profitosa, de passeig, de contemplació, de converses i d'escriptura. I, sobretot, de salut.
      Una abraçada.

      Suprimeix
    2. Xavier, les ha encertat totes, veig que et coneixes força bé els racons de la vall! Les fotos són de tres anys diferents: del 2007, 2010 i 2013. Si hagués tingut temps de posar-me a escanejar, n'hauria pogut penjar moltes més.
      Ja t'ho explicaré, com és aquesta vall amb vestit de primavera. Segur que no decebrà.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
    3. És cert, Olga, ha estat tan sobtat que estic engrescadíssima com una criatura! Enyoro profundament la muntanya, i on visc només veig parets de totxanes, així que tot sovint necessito escapar-m'hi... M'alegro que puguis tornar a Caldes aquest juny; també jo inicialment volia anar-hi pels volts de Sant Joan, però no ha pogut ser...
      Gràcies per la felicitació, Olga, i pels teus desitjos.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. El meu pare també està jubilat i la meva mare que encara no ho està també s’aprofita d’ell per acompanyar-lo als viatges de l’Imserso, la veritat es que n’hi ha de ben muntats.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I ben fet que fan, els teus pares, Pons! En el meu cas serà el primer viatge d'aquests, però conec molta gent que n'està ben contenta. I els preus els fan assequibles a gairebé tothom. No tot ha de ser xungo, quan un es fa vell...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Que bé que vius! Estar allà on et sents més còmoda sempre s'agraeix. Segur que passaràs molt bons dies. Et diria que facis fotos, però em sembla que no cal pas que t'ho recordem!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jajajaaa, Xexu, no, no cal que m'ho diguis, això de les fotos, que segur que en portaré a centenars! La feina serà després decidir quines esborro, com em passa sempre!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Quins bons regals, nina!
    Segur que ho aprofitaràs al màxim, tornaràs ben relaxada i amb bons records per compartir.
    Bon viatge i bones fotos!!
    Aferradetes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Lluneta; la intenció és passar-ho el millor possible i tornar ben renovada!
      Per cert, no puc entrar al teu blog a comentar perquè surt una pantalla estranya que em bloqueja l'ordinador; no sé si només em passa a mi o a més gent; em sap greu, bonica...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
    2. Ningú m'ha dit res, espero que sigui passatger...
      Uns bessets dolcets!

      Suprimeix
  6. Alegria de notar-te tan contenta. Gaudeix tot el que pugues, del paisatge, de la càmera i del que vaja sorgint. Bones vacances!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors! Certament, em fa molta il·lusió aquesta experiència i voldria que sortís molt bé. I també pensant en el nostre projecte en serà del tot beneficiosa aquesta estada.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. Caram Montse, quantes alegries juntes...M'ho he passat molt bé llegint aquesta preciosa prosa poètica, que és l'estil literari que més m'agrada!
    Ara si que ens deixaràs a tots bocabadats amb les teves fotos( aquestes ja les trobo fantàstiques). A mi també em van regalar una càmera pel meu cumple i encara no l'he estrenada. I dues setmanes de vacances en aquest petit paradís, gaudeix-ne tant com puguis...
    Petonets Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, M. Roser, tot plegat és ben engrescador. I diu molt dels meus companys de feina, que em fan facilitar al màxim poder agafar aquestes dues setmanes de vacances tot i la feina que hi ha a l'oficina. Si tot va com em penso, ja us aniré oferint la crònica de la meva experiència termal en diferents posts.
      Anima't tu també a estrenar la càmera!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  8. Un lloc paradisíac, us desitjo una bona estada. Gaudeix-la tant com puguis.
    Un regal molt oportú el que t'esperava pel teu Sant!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria. Poc m'ho pensava, fa un parell de setmanes, que estaria preparant l'equipatge. Però les coses bones no s'han de deixar escapar.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  9. Quina sort que tens de poder descansar quinze dies en un lloc tan preciós.
    L'enhorabona ... tinc un atac d'enveja, espero ens expliquis una mica de com ha anat tot i ens pengis moltes fotos.

    Bon dia Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Que la teva envejota sigui de la sana, Pere! Espero gaudir de la Vall al màxim, i espero tenir ocasió de contar-ho.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix