Un parell de regals inesperats

Sí, ja sé que només sembla una pinya, però és molt més. És la primera fotografia que he fet amb la meva nova càmera, un regal avançat al sant. Però és molt més encara. És el preludi de les dues enllepolidores setmanes que a partir del dia 25 d’abril i fins el 7 de maig  podré gaudir al balneari de Caldes de Boí, al cor de la meva estimada vall. Un parell de grans sorpreses inesperades: l’estada al balneari i una càmera amb un zoom increïble. 

La vall, en plena primavera, és com un jardí immens de somnis de colors i de flaires sumptuoses, amb el cel blavíssim i amb força neu als cims de les muntanyes. És fred d’hivern a trenc d’alba i carícia del sol amb promeses d’estiu al migdia. És calfred d’emocions a l’hora del crepuscle, és sensualitat  calenta de saber-se un tot amb l’Univers quan de nit els estels són l’únic sostre... I és sempre un lloc de pau, d’assossec i de relax, un indret on retrobar-se, i on escriure és una necessitat vital d’allò més gratificant. Un racó per desintoxicar el cervell, per conciliar-se amb els dimonis interns, per retornar als orígens, per entendre el significat de ser feliç, que de vegades se’ns escola per un forat de la memòria...

Fa 40 anys que hi vaig viatjar per primera vegada i me’n vaig enamorar per sempre. No he deixat mai de tornar-hi. I no vull deixar mai de fer-ho mentre les forces ho permetin.

No sé si m’agradarà el termalisme, no ho he provat mai. Ens ocuparà unes hores, però la resta del dia seran de llibertat. I hi ha tants racons, tants caminets, tants indrets coneguts on serà de bon grat tornar a passejar...

Ha estat, com deia, una inesperada sorpresa. Vam fer la sol·licitud del programa de termalisme a l’Imserso, gràcies a què la meva parella és ja una persona jubilada, però amb molt poques esperances que ens toqués. A més, havíem demanat els mesos de juny o juliol. Fa molts pocs dies, una carta certificada ens va comunicar que hi havia aquestes dates a la nostra disposició. Desconcert al principi per passar a l’eufòria de seguida, i a la feina no em van posar cap impediment per concedir-me un parell de setmanes de vacances amb tan poc marge de temps.

A la vall em coneixen de molts anys i saben que escric, i han tingut la deferència de reservar-nos una habitació familiar composta per dos dormitoris independents que es comuniquen per una porta, perquè cadascú pugui viure la nit al seu aire sense molestar l’altre... Tot un detallàs d’aquests que s’agraeixen de debò.

La càmera que ha retratat la pinya havia de ser el regal del meu sant, però s’ha avançat per raons òbvies. M’hauré d’espavilar a aprendre els secrets d’aquesta nova màquina, bastant més complicada de la que he estat utilitzant fins ara, perquè treballarà de valent durant aquesta nova estada al Paradís. Qui sap, potser ara sí que a part de retratar pinyes també podré retratar decentment la lluna, a manca de poder-la pescar amb un cove...

Així que, amics meus, ens veurem a la tornada!