Veig atansar-se un adonis mentre prenc el sol a la piscina. Anava conill. Li dic:
-Bell cavaller, em regaleu aquesta rosa formosa que a tall d’espasa
mostreu?
Tot vermell,
em respon:
-No senyora, que avui no és Sant Jordi; estava
llegint “Els Quaderns d’en Marc” i
m’ha explotat el banyador...
Montse Galionar (Concurs microrelats Joc de Lletres de Sant Jordi)
Excel·lent (riallada la que me provoques)
ResponElimina:-)**
Que no falti l'humor, Montse!
EliminaHa,ha, ha, visca el bon humor!
ResponEliminaBen d'acord, Novesflors, i que només amb 50 paraules aconseguim assolir-lo!
EliminaHa, ha, ha...molt divertit!
ResponEliminaGràcies, Carme; tan poques paraules no donaven per a meditacions gaire profundes... :)
EliminaJa veig que avui has tingut un bon dia, he, he...Ho dic pel bon humor!
ResponEliminaPetonets, Montse.
Sí, M. Roser, de tant en tant és bo fotre-les pel broc gros i riure!
EliminaTotes les llegendes tenen un principi...
ResponEliminaJajajaaa, així és, Xavier! :) El final ja l'escriurem nosaltres!
EliminaUna proposta divertida! Sempre m'ha fet gràcia l'expressió 'anar conill'. La fem servir poc!
ResponEliminaNo se sent gaire, Xexu; potser més en el gènere femení, però aquí m'ha vingut que ni pintada!
EliminaI una molt forta abraçada a tothom!
ResponEliminaHa, ha, ha!
ResponEliminaPobre cavaller, en quin compromís es troba...
Sí noia, imagina el compromís que es pot crear només amb 50 paraules... :)
EliminaMolt bo el teu relat! És divertit i original. M'ha fet riure.
ResponEliminaSaps Montse? ... Aquells "meybas" que portavem abans no hi havia "espasa" que els trenqués.
Bona tarda.
Jajajaaaa, Pere, és que actualment els banyadors els fabriquen a la Xina... :)
Elimina