Anem pel carrer en Magí, de 4 anys, i jo, i ens creuem amb un home que
passeja dos gossos-rata, insignificants i minúsculs.
- Iaia, què són, aquestes coses?
- Són dos gossos molt petitets, Magí.
S’atura, se’ls mira atentament, i al final deixa
anar la seva sentència, no precisament en veu baixa:
- Quins gossos més lletjooooos! Deu tenir poquets euros,
aquest senyor. Si és molt pobre s'hauria pogut comprar un gosset sol però que fos dues
vegades més gran, oi, iaia...?
**************
Els infants diuen el que pensen sense embuts. Això sí que ho tenen.
ResponEliminaAlmenys en Magí pot anar tranquil: aquests dos ratolins no mosseguen.
Jo no hi posaria la mà al foc, Xavier! Millor que no s'hi acosti i no ho provi!
EliminaUna forta abraçada!
ResponEliminaEl comentari d'en Magí és lògic i està ben argumentat.
De vegades els nens diuen coses que ens sorprenen i fins i tot ens fa pensar.
Però sobretot fan molta gràcia, i més a aquesta edat.
Bona nit Montse.
Pere, aquest nano ja fa temps que demostra estar en possessió d'una lògica aplastant! Sí, fan riure molt a aquestes edats.
EliminaUna forta abraçada!
molt bona la sortida del Magí .....si l'amo hagués estat ric duria un gran danès
ResponEliminaM'has fet riure molt, Elfree! O potser duria un Sant Bernat, o ves a saber...:)
EliminaUna forta abraçada!
Ha, ha, ha... Té tota la raó! Fan molta gràcia sí... Gaudim-los molt Montse, que es fan grans en 4 dies...
ResponEliminaSí, noia, aquests moments de tanta ingeuïtat tenen els dies comptats... De moment, si pot ser, que no faltin, que són esquitxos d'alegria a la nostra vida.
EliminaUna forta abraçada!
La canalla, sempre deixant tan bé als adults amb la seva sinceritat i la seva practicitat desfermades...
ResponEliminaSí noi, a aquestes edats no els expliquis res del que és políticament correcte o no... Santa innocència!
EliminaUna forta abraçada!
Molt bona la sortida d'en Magí! I d'una lògica aclaparadora.
EliminaEl que ell no s'imagina és que aquests gossets tan lletjos, pobrets, li poden haver costat un ull de la cara al seu amo.
Glòria, com que ell no en té ni idea del valor monetari de les coses, sense saber-ho va aplicar la dita aquella de: "preu per preu, sabates grosses".
EliminaUna forta abraçada!
Quina gràcia, Montse! Realment la lògica infantil i la dels adults va per camins ben diferents, sovint…
ResponEliminaTambé se li pot fer entendre al Magí que, pel preu d'un, l'amo té dos gossets perquè juguin entre ells!! (per buscar-li una altra perspectiva).
Gaudeix d'aquests moments impagables, Montse! Que, pel que veig, el Magí te'n regalarà uns quants, segur.
Una forta abraçada!!
Sí que ens en ragala uns quants, August, i unes quantes sofocacions també, de tant en tant! Els raonaments hi van ser, i la seva conclusió final tanbé: "Jo quan sigui gran només en voldré tenir un!" Geni i figura.
EliminaUna forta abraçada!
En aquest cas la simpàtica lògica infantil va una mica errada...Els gossos petits solen ser els més cars!
ResponEliminaDe totes maneres, és un plaer gaudir d'aquests petits raonaments.
Petonets, Montse.
M. Roser, suposo que ell deu pensar que els gossos es paguen a pes, igual que les taronges o les patates! I és clar, allò no li quadrava...
EliminaUna forta abraçada!
A sobre aquests gossos-rata estan fets de ràbia i tremolors, per què ningú acaba amb el seu patiment?
ResponEliminaNo ho diguis gaire fort, Pons; potser algun gatot despistat ho ha intentat alguna vegada, atesa la seva similitud amb els rosegadors...! :)
EliminaUna forta abraçada!
ha,ha,ha, "caballo grande ande o no ande"...
ResponEliminaAixí és, Novesflors; per què conformar-se amb una talla petita si pel mateix preu ho podem trobar ben gros? :)
EliminaUna forta abraçada!