Alins (la Vall Ferrera), dia d’arribada, temps d'estiu. A
tocar del balcó, el gaudi d'aquesta atàvica erecció romànica que m'acompanyarà durant una inoblidable setmana. Aquest any, fugint de la festa major
vilafranquina.
Tempestes de mots atien
les
hores calmes,
dins
el silenci pregon
de
les muntanyes.
Cruïlla de camins;
l'atzar descansa
en
la pau de la vall,
que
és foc i bàlsam...
Temps de tardor que plana sobre la Vall
Ferrera quan me n'acomiado després d'uns dies d'una intensitat irrepetible. Gràcies Alins,
gràcies Hostal Montaña, gràcies als àngels que m'hi esperaven per haver-ho fet possible!
Una setmana fantàstica pel que dius i mostres. Gràssis per compartir-ho!!
ResponEliminaEp, abans d'anar-me'n, PER MOLTS ANYS!! ✿
Aferradetes, nina!
Moltes gràcies, Lluneta! Sí, certament va ser una setmana que recordaré molt agradablement durant temps.
ResponEliminaEns veurem al Zurich a l"horabaixa?
Una forta abraçada!
Tant que agrada a tothom la festa major de Vilafranca, i tu en fuges. Però és clar, com la Vall Ferrera no hi ha res...
ResponEliminaXexu, certament la festa major de Vilafranca és monumental com els castells que s'hi poden veure, i que aquest any vaig seguir des de la Vall per TVC a 2/4 de 8 del vespre. Però quan cau en diumenge, la humanitat que arriba a congregar-s'hi em desborda. Les aglomeracions, la barreja de suor, pixats i cervesa fan dels carrers del centre una mena de tortura. Aquest anys vam decidir marxar, i no me'n penedeixo gens. Deu ser que amb l'edat una ja no està per gaire romanços... :)
EliminaUna forta abraçada!
Què t'haig de dir Galionar? No sóc imparcial. Però encara que ho fos, haig de reconèixer una gran bellesa en el poema que acompanya aquestes magnífiques fotografies.
ResponEliminaLa fotografia central, la del Pla de Boet mostra un petit paradís.
I el contrast entre el campanar assolellat i l'emboirat explica molt bé el clima variat de la Vall Ferrera.
Ens veiem al Zurich.
Moltes gràcies, Xavier. Aquest post va ser escrit gairebé a corre-cuita ahir a la nit, però en seguiran d'altres sobre la Vall. L'ascensió fins al poble abandonat de Besan bé mereix tot un article, i molts altres indrets descoberts també. El Pla de Boet va ser una experiència gairebé mística, que per res del món pot deixar indiferent...
EliminaEns veiem ala Zurich. Una forta abraçada!
Uns paisatges d'aquells que ens fan somniar desperts...Una autèntica meravella! M'alegro que les muntanyes hagin estat un refugi de pau per a tu.
ResponEliminaPetonets, Montse.
Gràcies, M. Roser. De vegades penso que hauria d'haver estat ermitana, lluny de la gent i les ciutats, ja que és perduda entre les muntanyes quan em sento en pau amb mi mateixa i més autèntica que mai... Coneixia poc la Vall Ferrera, ja que la meva vall havia estat fins ara la Vall de Boí, però crec que les meves prioritats estan canviant.
EliminaUna forta abraçada!
Sembla un lloc meravellós per encalmar l'esperit.
ResponElimina(El meu mòbil m'ha dit que avui t'havia de felicitar, he,he. Felicitats, doncs.)
Ho és, Novesflors; el lloc ideal per retrobar-se amb un mateix, almenys els qui cerquem la pau a les muntanyes. De moment s'han complert les expectatives, amb el desig que es perllonguin ben allà en el temps.
EliminaMoltes gràcies per la felicitació, que faig extensives també al teu mòbil xivato! :)
Una forta abraçada!
A finals de juliol vaig estar al Pallars. Nosaltres estavem a Escalò, la Vall d'Àneu, però un dia ens vam endinsar a la Vall Farrera. És xulíssima, vam fer una excrusió pel refugi del Gall fer i Alins hi vam passar. Hi ha indrets plens de misteri i també molts de racons de pau.
ResponEliminaAmb moltes ganes de tornar-hi!
Quina sort, Rits, estar preparada per fer excursions com la que expliques! Ja m'agradaria a mi estar en forma com tu, perquè hi ha indrets bellíssims per poder fer a peu! Però com que pagant Sant Pere Canta, els taxis 4x4 han salvat les nostres mancances i ens han dut ben a prop del cel per camins d'infern.
EliminaHi tornarem, jo també en tinc moltes ganes! Una forta abraçada!