diumenge, 19 d’octubre de 2014

Dia mundial contra el càncer de pit.

"Caldria inventar un espill on poder veure qui som, perquè aquells que sols reflecteixen el nostre cos, menteixen" (Alejandro Jodorowsky)



Dedicat a totes les dones que, quan es miren al mirall, pensen que els falta alguna cosa. 

I també a totes aquelles dones que quan es miren al mirall, no pensen que els falti res, perquè s'han esforçat per oblidar-ho...


CONTRA ELS ESPILLS...

Contra els espills enganyosos,
l’antídot de l’autoestima;
l’orgullosa certesa de la vida,
un brindis cada trenc d’alba.
La força i la fe, i el goig de ser-hi;
el paisatge amb camins nítids,
i un cel blau a l’horitzó.
I les conviccions ben fermes:
no és de menester ni ens val
tenir fàtua companyia
de cap ésser que ens menystingui.
I un bravo a l’espill més gran:
ells ulls de qui sap amar-nos
transcendint pell i matèria,
capaços d'arribar al cor,
i que ens fan sentir amb diferència
les més boniques del món!

 Montse Galionar 


23 comentaris:

  1. Una malaltia les seqüeles de la qual són tan o més dures que la mateixa malaltia i l'operació. Per això ens hem de convèncer que són batalles guanyades, no condemnes de per vida. Difícil entendre què se sent, però com tu, envio tot el suport a aquestes lluitadores.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Exactament, Xexu, són batalles guanyades i com a tal cal entendre-les, i les cicatrius d'aquesta batalla han de ser un orgull i no un motiu de vergonya.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. M'emmirallo en tu ... sempre em veus bonica i em fas feliç.

    Bona nit Galionar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Pere, perquè la teva mirada és de les que sap arribar al fons del cor.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. A totes elles, a totes nosaltres, molta força i amunt, sempre amunt!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sempre amunt, Rits, sempre endavant; ni un pas enrere!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. A totes elles, a totes nosaltres perquè en una hi som totes, i estem fetes de moments, de bocinets de pell,que quan es mirem al mirall reflectim una llum que ho embolica tot.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Per totes elles, per totes nosaltres, Marta, per les que lluiten i venceran, i també per aquelles que s'han quedat pel camí. Que no s'apagui la llum!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Preciosa aquesta cançó, hem de donar gràcies a la vida per tantes coses...I molt bonic i emotiu el teu poema!
    Jo, amb el teu permís ho dedicaria també a les dones que quan es miren al mirall, no pensen que els falti res, perquè s'han esforçat per oblidar-ho...
    Petonets, Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Chapeau, M. Roser, m'agrada moltíssim la teva dedicatòria! Crec que l'afegiré a l'inici del post. Moltíssimes gràcies, bonica!
      Aquest matí hem estat a Esplugues, al cementiri, a dur flors a l'oncle Pere, ja saps a qui em refereixo; si hagués tingut algun telèfon teu t'hauria trucat per fer-t'ho saber. Hem fet un tomb cap a l'església, pel carrer Montserrat, per tota aquella zona. De debò, he pensat molt en tu. Llàstima que ho hem planejat sense marge de temps...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
    2. Quina llàstima Montse, jo visc a un tirant de fona d'aquests llocs...Busco el teu correu i t'envio el telèfon , per si de cas!
      Petonets.

      Suprimeix
  6. Perquè cada vegada siguen menys les que es queden pel camí. Per la lluita d'elles i el suport nostre.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Faig meus els teus desitjos, Novesflors!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. Ho són, les més boniques del món. I les més valentes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. I si les recolzem, encara ho seran més de valentes, Glòria!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  8. Saber veure la bellesa de la vida, de la força, de la valentia i també la bellesa interior, que és la més important, és un acte d'amor, l'únic amor que val la pena.

    Com la Glòria ho dic també: ho són, les més boniques del món!!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Així és, Carme, saber-ho veure. Aprendre a saber-ho veure. I aprendre a creure's-ho...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  9. Tinc una familiar molt propera que s'hi va trobar. Els primers mesos van der durs. Enguany ha fet exactament 30 anys i no se li ha repetit.
    Ella n'ha fet 80 i en farà molts més.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Xavier, i segurament que les seves cicatrius són la constatació més gran de la lluita i la victòria. Que per molts anys la tingueu al vostre costat!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  10. Ho dius ben clar quan parles de les conviccions ben fermes. Aquest és l'únic mirall on reflectir-se, el de saber estimar-se un mateix tal com és sense condicions. El goig de de ser-hi, com tu expresses bé en el teu poema.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. És fàcil la teoria, Jordi. Són fàcils els propòsits i les bones intencions... La pràctica no sempre ho és tant, de fàcil, però cal intentar reeixir, sempre, de tot i del tot. Perquè al capdavall, és la Vida.
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  11. Paraules molt sòlides i sentides, les teves, que conforten qui les llegeix, tant si és subjectes de malaltia com si no. Perquè la vida mateixa ja ens en va prenent, de coses, però a canvi ens augmenta la saviesa per poder-les suportar.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Paraules ben sàvies les teves, Olga. No podria afegir-hi res més...
      Gràcies i una forta abraçada!

      Suprimeix