"Caldria
inventar un espill on poder veure qui som, perquè aquells que sols reflecteixen
el nostre cos, menteixen" (Alejandro Jodorowsky)
Dedicat a totes les dones que, quan es miren al mirall, pensen que els falta alguna cosa.
I també a totes aquelles dones que quan es miren
al mirall, no pensen que els falti res, perquè s'han esforçat per oblidar-ho...
CONTRA ELS ESPILLS...
Contra
els espills enganyosos,
l’antídot
de l’autoestima;
l’orgullosa
certesa de la vida,
un
brindis cada trenc d’alba.
La
força i la fe, i el goig de ser-hi;
el
paisatge amb camins nítids,
i
un cel blau a l’horitzó.
I
les conviccions ben fermes:
no
és de menester ni ens val
tenir
fàtua companyia
de
cap ésser que ens menystingui.
I
un bravo a l’espill més gran:
ells
ulls de qui sap amar-nos
transcendint
pell i matèria,
capaços d'arribar al cor,
i
que ens fan sentir amb diferència
les
més boniques del món!
Montse
Galionar
Una malaltia les seqüeles de la qual són tan o més dures que la mateixa malaltia i l'operació. Per això ens hem de convèncer que són batalles guanyades, no condemnes de per vida. Difícil entendre què se sent, però com tu, envio tot el suport a aquestes lluitadores.
ResponEliminaExactament, Xexu, són batalles guanyades i com a tal cal entendre-les, i les cicatrius d'aquesta batalla han de ser un orgull i no un motiu de vergonya.
EliminaUna forta abraçada!
M'emmirallo en tu ... sempre em veus bonica i em fas feliç.
ResponEliminaBona nit Galionar.
Gràcies, Pere, perquè la teva mirada és de les que sap arribar al fons del cor.
EliminaUna forta abraçada!
A totes elles, a totes nosaltres, molta força i amunt, sempre amunt!
ResponEliminaSempre amunt, Rits, sempre endavant; ni un pas enrere!
EliminaUna forta abraçada!
A totes elles, a totes nosaltres perquè en una hi som totes, i estem fetes de moments, de bocinets de pell,que quan es mirem al mirall reflectim una llum que ho embolica tot.
ResponEliminaPer totes elles, per totes nosaltres, Marta, per les que lluiten i venceran, i també per aquelles que s'han quedat pel camí. Que no s'apagui la llum!
EliminaUna forta abraçada!
Preciosa aquesta cançó, hem de donar gràcies a la vida per tantes coses...I molt bonic i emotiu el teu poema!
ResponEliminaJo, amb el teu permís ho dedicaria també a les dones que quan es miren al mirall, no pensen que els falti res, perquè s'han esforçat per oblidar-ho...
Petonets, Montse.
Chapeau, M. Roser, m'agrada moltíssim la teva dedicatòria! Crec que l'afegiré a l'inici del post. Moltíssimes gràcies, bonica!
EliminaAquest matí hem estat a Esplugues, al cementiri, a dur flors a l'oncle Pere, ja saps a qui em refereixo; si hagués tingut algun telèfon teu t'hauria trucat per fer-t'ho saber. Hem fet un tomb cap a l'església, pel carrer Montserrat, per tota aquella zona. De debò, he pensat molt en tu. Llàstima que ho hem planejat sense marge de temps...
Una forta abraçada!
Quina llàstima Montse, jo visc a un tirant de fona d'aquests llocs...Busco el teu correu i t'envio el telèfon , per si de cas!
EliminaPetonets.
Perquè cada vegada siguen menys les que es queden pel camí. Per la lluita d'elles i el suport nostre.
ResponEliminaFaig meus els teus desitjos, Novesflors!
EliminaUna forta abraçada!
Ho són, les més boniques del món. I les més valentes.
ResponEliminaI si les recolzem, encara ho seran més de valentes, Glòria!
EliminaUna forta abraçada!
Saber veure la bellesa de la vida, de la força, de la valentia i també la bellesa interior, que és la més important, és un acte d'amor, l'únic amor que val la pena.
ResponEliminaCom la Glòria ho dic també: ho són, les més boniques del món!!!
Així és, Carme, saber-ho veure. Aprendre a saber-ho veure. I aprendre a creure's-ho...
EliminaUna forta abraçada!
Tinc una familiar molt propera que s'hi va trobar. Els primers mesos van der durs. Enguany ha fet exactament 30 anys i no se li ha repetit.
ResponEliminaElla n'ha fet 80 i en farà molts més.
Xavier, i segurament que les seves cicatrius són la constatació més gran de la lluita i la victòria. Que per molts anys la tingueu al vostre costat!
EliminaUna forta abraçada!
Ho dius ben clar quan parles de les conviccions ben fermes. Aquest és l'únic mirall on reflectir-se, el de saber estimar-se un mateix tal com és sense condicions. El goig de de ser-hi, com tu expresses bé en el teu poema.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
És fàcil la teoria, Jordi. Són fàcils els propòsits i les bones intencions... La pràctica no sempre ho és tant, de fàcil, però cal intentar reeixir, sempre, de tot i del tot. Perquè al capdavall, és la Vida.
EliminaUna forta abraçada!
Paraules molt sòlides i sentides, les teves, que conforten qui les llegeix, tant si és subjectes de malaltia com si no. Perquè la vida mateixa ja ens en va prenent, de coses, però a canvi ens augmenta la saviesa per poder-les suportar.
ResponEliminaUna abraçada.
Paraules ben sàvies les teves, Olga. No podria afegir-hi res més...
EliminaGràcies i una forta abraçada!