Encendrem una foguera prop del mar
amb la llenya d’aquells mots que van unir-nos;
en el llibre de l’enyor, milers d’espurnes
hi escriuran un dolç epíleg...
Galionar
"...Sense vós
gelat em mor d'amor senyora
sou llenya ... que m'encén
i el vostre dolç oblit
escriu el llibre de les hores.."
(Pere)
"...Sense vós
gelat em mor d'amor senyora
sou llenya ... que m'encén
i el vostre dolç oblit
escriu el llibre de les hores.."
(Pere)
(Micropoema participant al VIIIè Festival de Poesia Rafelcofer 2014 (País Valencià)
Paraules assignades: LLENYA, LLIBRE, DOLÇ).
(Vídeo trobat al blog Balcània, de Josep Dorca)
Com un ritual de comiat, per desfer-se de tot el llast que portem a sobre. Les paraules, un cop cremades, se les endurà el vent segur.
ResponEliminaLlançar a la foguera els mobles vells de l'ànima, com diu el bon amic poeta David Jou... Sí, d'això es tracta, Xexu, i caminar després molt més lleugers.
EliminaUna forta abraçada!
Espurnes que poden generar nous amors, i estels al cel. Preciós, com sempre, estimada.
ResponEliminaUn petó!
Tenen alguna cosa màgica les fogueres, Montse; crec que al seu voltant tot és possible...
EliminaUna forta abraçada, guapa!
Molt, molt bonic... M'hi trobo jo també.
ResponEliminaGràcies, Carme. Un gran repte intentar transmetre alguna cosa en tan poques paraules, però ja començo a agafar-li gust.
EliminaUna forta abraçada!
Un dolç epíleg amb mestratge de foc. Tanquem portes, amb seny, per obrir-ne d'altres si és el cas.
ResponEliminaNovesflors, doncs així mateix intentarem fer-ho. I tens raó, el seny que no ens falti mai!
EliminaUna forta abraçada!
"Sense vós
ResponEliminagelat em mor d'amor senyora
sou llenya ... que m'encén
i el vostre dolç oblit
escriu el llibre de les hores"
Anònim ...
Bona tarda Galionar :)
Pere, quina meravella de poema que has creat, emprant les tres paraules assignades! Això sí que és un poema de debò! Amb el teu permís, l'afegeixo a l'entrada.
EliminaUna forta abraçada!
Molt bonic, Pere.
EliminaLes fogueres vora mar tenen un encant especial...Les espurnes s'ajunten amb els esquitxos de les onades i fan focs artificials...
ResponEliminaPreciosa la música del vídeo...(pell de gallina)
Petonets, Montserrat.
M. Roser, quina imatge tan bonica que has construït amb les teves paraules! I celebro que t'agradi el vídeo; l'he tret del blog del germà del Jordi Dorca, perquè em va captivar el primer dia que vaig escoltar-lo.
EliminaUna forta abraçada!
La foguera prop del mar em suggereix les imatges evangèliques de peix fet a les brases, acabat de pescar i menjat entre amics. Les paraules anant i venint com les ones.
ResponEliminaOlga, gairebé puc sentir l'olor del peix a les brases! Gran imatge, també, la que tu ens dibuixes amb els mots!
EliminaUna forta abraçada!
Molt concís i bellíssim.
ResponEliminaGràcies, Helena! La teva opinió és molt important per a mi.
EliminaUna forta abraçada!
Era un repte i te'n has sortit molt bé.
ResponEliminaUn poema preciós.
Gràcies, Glòria. Almenys ho vaig intentar...
EliminaUna forta abraçada!
La imatge fotogràfica és captivadora. El poema transmet moltes sensacions.
ResponEliminaL'epíleg, pot esperar.
Xavier, si els mots són capaços de transmetre sensacions, ja els dono per ben emprats. I l'epíleg, doncs, que esperi...
ResponEliminaUna forta abraçada!
Un poema preciós, Montse, molt ben acompanyat pel d'en Pere.
ResponEliminaAferradetes!
Sí, Lluneta, un luxe per a mi, tenir una companyia com aquesta per als meus versets!
EliminaUna forta abraçada!
Encantador del tot, felicitats !!!
ResponElimina...I les cendres vestiran l’aigua de nounades paraules.
Hola, Ginamel. Gràcies per les teves paraules i encantada que ens acompanyis en aquesta reunió d'amics!
EliminaUna forta abraçada!
Un plaer !
Elimina