Vull demanar
disculpes a totes les persones que ahir van deixar els seus enriquidors,
interessants i valuosos comentaris al meu post Primavera a l’estiu, i que
per una errada informàtica causada per la meva incompetència s’han perdut.
Aquest matí, des
de l’ordinador de l’oficina, he revertit el post a la situació d’esborrany amb
la intenció de modificar alguna paraula que no acabava d’agradar-me. Ho he fet
tot i saber que tenim prohibit entrar a internet, que algunes pàgines les tenim
capades i que podia trobar-me amb problemes. Efectivament, així ha estat. L’ordinador
s’ha penjat i ha acabat apagant-se de manera espectacular, i més tard, ja des
de casa, he pogut comprovar que havia desaparegut tot el post. Tan el text com
el poema els tinc guardats al meu ordinador i poden recuperar-se, però no pas
les vostres aportacions i les meves respostes. Així que de moment no em veig
amb ànims de tornar-lo a refer i publicar-lo de nou, cosa que no descarto fer un
altre dia.
Moltíssimes
gràcies a tots els qui vàreu enriquir el post amb les vostres paraules, i
novament us demano sinceres disculpes. Una forta abraçada i fins a la propera!
Sí home, jo vull que em tornin els diners! No, fora bromes, és una murga que passin coses d'aquestes em sap greu. Era un post força interessant per comentar, més enllà de la qualitat literària de l'escrit. No sé si ho tens configurat, però hi ha la possibilitat de rebre els comentaris al correu electrònic que tu vulguis, de manera que si li passa alguna cosa al blog sempre tens els mails que has anat rebent amb els comentaris de la gent. No sé si et pot servir, a mi em va bé així.
ResponEliminaXexu, revisaré les configuracions i la sala de màquines del blog, a veure si hi puc fer alguns ajustos que em salvin del naufragi la propera llevantada... Gràcies per les teves paraules!
EliminaUna forta abraçada!
Coses que passen... No t'hi capfiquis... Va estar bé la conversa d'ahir i per sort ja havia tornat a llegir les teves respostes i els comentaris nous. "Que nos quiten lo bailao" ... :D
ResponEliminaBen dit, Carme; que nos quiten lo bailao! :) Tampoc és tan greu, tenint en compte que hi ha persones que han perdut el blog sencer per alguna acció infortunada...
EliminaUna forta abraçada!
Aquestes coses si que mortifiquen (per dir-ho finament)...
ResponEliminaPerò tots els mals fossin així! Un altre dia el tornes a compartir i nosaltres tornarem a comentar.
Jo me'l devia perdre, perquè ahir estava "fora de cobertura".
Sí, Glòria, hi haurà temps per tornar-hi. No em va saber greu per mi, sinó pels seguidors del blog i pels comentaris que tan generosament m'havien deixat...
EliminaUna forta abraçada!
Al cervell tinc mala memòria RAM. Estic pitjor que el teu ordinador. Sóc dels que hi va deixar un comentari i no sé què hi deia.
ResponEliminaEn canvi recordo perfectament el poema. Era una història d'enamorament, de passió, de trencament, de decensís i d'enyorament.
Ens vas transmetre totes aquestes sensacions.
Fita
Coi, Xavier, doncs la teva memòria potser no serà RAM, però és molt selectiva a favor meu! Agraeixo les teves paraules molt sincerament.
EliminaUna forta abraçada!
Sí, que nos quiten lo bailao :):)
ResponEliminaNovesflors, et dic el mateix que a la Carme. Sí noia, que nos quiten lo bailao! :)
EliminaUna forta abraçada!
Emprenya una mica quan una ha fet la feina i de sobte desapareix tot ... però no t'ho prenguis malament, segur que trobaràs un altre moment per refer-ho i tornaràs a tenir nous comentaris.
ResponEliminaJo em quedo amb el record.:)
Aferradetes!!
Gràcies, Lluneta. No, no em va saber greu per mi, sinó precisament per vosaltres. Però millor no donar-hi més voltes... De vegades l'atzar sap millor que nosaltres el que ha de fer...
EliminaUna forta abraçada!
No t'hi amoïnis Montse, en el seu moment ja vam gaudir del teu magnífic post...A mi , una vegada, fent no sé què, se'm va esborrar tota la llista de blogs amics...Entre el meu "becari" i jo, fent un gran exercici de memòria els vaig poder tornar a recuperar!
ResponEliminaPetonets.
No cal donar-hi més importància, M. Roser. A més, la responsabilitat va ser meva per fer-ho des d'un ordinador preparat per apagar-se en cas d'incursions en pàgines no permeses... I és clar, un blog de Blogger, per a l'ajuntament, és una pàgina no permesa...
EliminaUna forta abraçada!
Digues això als meus alumnes...encara vindrien amb l'excusa de que no se sabien les respostes perquè l'ordinador no havia esmorzat prou :DD
ResponEliminaUna abraçada....
Ui, els teus alumnes...! Quina por que em faríen, Cantireta! No, no, no els diré res!
EliminaUna forta abraçada!
Per sort no es va perdre cap comentari meu, sinó patiries les conseqüències....
ResponEliminaFaig por, eh? XD
Jajajaa, ja tens raó, ja...! Jo, amb el 007 emprenyat, no voldria trobar-m'hi ni en somnis... :)
EliminaUna forta abraçada!
Que la vida és un fandango ja ens ho deien des de petits. Quan som grans ens adonem que sí, que ho és, i encara hi afegim aquest coi d'Internet, que ens fa quedar com babaus, completament indefensos. Però va pels moments bons que hi trobem.
ResponEliminaBona primavera, Galionar.
Jajajaa, és cert, Olga, i quin fandango, la vida! :)
EliminaUna forta abraçada, poeta!