Diu en Xexu, tot comentant el meu darrer
poema: “...Potser el que m'exaspera de la
poesia és que hi ha qui pensa que no l'ha d'entendre ni 'cristo', i la fan tan
rebuscada que, efectivament, ni 'cristo' l'entén. A mi si em semblen paraules
inconnexes, no em sembla art. Un poema que m'arriba i em diu coses sí que el
valoro. Potser jo seré un ignorant, però per ignorants com jo, calen més poetes
com tu...”
Doncs, Xexu, no ets l’únic que pensa d’aquesta
manera. I com que avui és carnaval, temps de llicències informals i de bromes
que no fan cap mal, et deixo aquest poema d’un amic blocaire que pensa
exactament igual que tu. Espero que el puguem escoltar ben aviat en directe
gràcies al seu duet Ditifet.
L'ESGARBALLOFA
(A tots aquells
poetes que escriuen tan bé que no se'ls entén res de res)
Esmusejàvem
la garlofa
mentre
envidilava el dia.
El sol
radiluquant sortia
per sobre
l’ensumasera
i
deslluvanava la marllofa.
Agafats
desmunyavem
les
fellines i bratules,
i
desgranxavem entumissadament
les
amutlleres de gratança.
Poc a poc,
maltariavem els lurs
i
franquisavem agranerament
cada foda
de gurgulla.
Tot
poludia de relada anera
entre
camps de bralanderes,
i
esgarxavem la fragola
que
garbava la pulia
i
allunitava cada brulla.
En acabat
rutaviem la fradura
abraçats
en gralonera
i oh!
quelabravem la muntruna.
Amb la
lluna bajalosa
torinavem
a barinejar l’oga
i
acalabrant la nusa
ens
abalabriem com jancuses
que
bruquen agandoleres cruses.
Quim Ponsa
I el Pere, de Calle Arquímedes, ens regala aquest microconte:
"...Era de poble, parlava com el poble, escrivia com el poble senzill i pla.
De vegades es tornava boig intentant comprendre el significat de paraules rares que mai havia escoltat i les apuntava en un petit quadern gris que sempre duia a la butxaca.
Així col·leccionava el que ell anomenava "palabras mayores"...
"...Era de poble, parlava com el poble, escrivia com el poble senzill i pla.
De vegades es tornava boig intentant comprendre el significat de paraules rares que mai havia escoltat i les apuntava en un petit quadern gris que sempre duia a la butxaca.
Així col·leccionava el que ell anomenava "palabras mayores"...
Pere
Com en l'amor, en la poesia hi ha d'haver una mica de misteri. La forma és important, cal saber interpretar el que el poeta suggereix. Jo em pensava que era molt transparent, i m'han dit que cal llegir-me tres o quatre cops!
ResponEliminaHelena, potser sí que cal llegir-te unes quantes vegades per entendre els teus poemes; jo no vull fer el savi, però t'asseguro que tinc la impressió que no em cal fer-ho tantes vegades per comprendre allò que escrius... El misteri sempre hi és, tal i com ha de ser; cadascun de nosaltres escull lliurement els límits d'allò que vol mostrar... Tu, Helena, ets una bona poeta.
EliminaUna forta abraçada!
M'acabes de tirar mitja catosfera al coll, hahaha! Potser a alguna gent no se li posarà bé el meu comentari, i l'ofendrà el poema del Quim Ponsa, però bé, és la meva opinió i espero que sigui respectable. M'agrada entendre què llegeixo, que les paraules m'arribin. Si no m'arriben, ho sento, com un quadre abstracte que no em diu res, o una escultura amorfa, per mi no tenen massa valor. Repeteixo, no sóc pas un gurmet de les paraules, però m'agrada el que m'agrada. Jo he trobat molt graciós el poema i felicito l'autor. El millor del cas és que està molt ben construït. No s'entén absolutament res, però aquest cop està fet expressament, el felicito.
ResponEliminaI bé, que espero que em perdonin, la poesia no és del gust de tothom, encara que a la xarxa sembla gairebé un sacrilegi dir-ho. Gràcies per la teva dedicatòria, a veure si amb altres poemes teus aconsegueixes que m'enganxi una mica.
Xexu, no crec que ningú hagi de sentir-se ofés, i a més no esmentem ningú en concret. Et puc assegurar que hi ha força gent que pensa com tu, que la poesia deixa de tenir interès per a ells si troben dificultats per entendre-la, si no els transmet alguna cosa. No ho diuen en veu alta segurament perquè no s'atreveixen. I a més, tot i que no m'agrada gens aquesta disbauxa del carnaval, no em fa res sumar-me a la broma amb una entrada informal com aquesta. I l'amic autor del poema, que també pensa com nosaltres, m'ha donat permís per publicar-lo. De fet, jo sempre dic que si les meves poesies s'entenen és precisament perquè no sóc poeta, perquè no domino l'ofici, perquè no sé fer-ho d'altra manera. Possiblement, i ja sense conyes, si tingués més ofici els meus poemes serien de molta millor qualitat i potser caldria llegir-los més d'una vegada...
EliminaUna abraçada, Xexu, i bon cap de setmana..., amb disbauxa o sense!
Déu n'hi do quin poema, no entenc res!
ResponEliminaJo penso com en Xexu però no m'atreveixo a dir-ho perquè sóc un aprenent de poeta i vinc de ciències, no de lletres. A vegades no sé distingir la poesia hermetica de les paraules cultes, és a dir no sé si un escrit és inintel · ligible perquè em falta formació, saviesa o perquè l'escriptor no sap comunicar.
Potser hi ha poetes per minories selectes però la paraula que no comunica no val res.
Espriu és força complicat però se l'entén, hi ha poetes dolentíssims que escriuen coses que no entenen ni ells ... són com "les meves obres de teatre" que semblen bones perquè ... no les entén ningú.
Vaig escriure un microconte que definia el meu punt de vista sobre això:
Era de poble, parlava com el poble, escrivia com el poble senzill i pla.
De vegades es tornava boig intentant comprendre el significat de paraules rares que mai havia escoltat i les apuntava en un petit quadern gris que sempre duia a la butxaca.
Així col·leccionava el que ell anomenava "palabras mayores".
Bona tarda Galionar :)
Pere, una mica tot plegat és com el conte aquell del Vestit nou de l'emperador, que un mai no sap si és massa ignorant per comprendre les coses o si realment li estan prenent el pèl... Hi ha de tot en el món de la poesia, però jo també vull ser capaç de trobar un significat en el que em diuen, poder-ho entendre, i alhora ser capaç de transmetre allò que vull dir quan escric, conscient que també em falta formació en la matèria i sense voler fer ombra a ningú, sabedora de les meves limitacions sense falses humilitats.
EliminaJajajaaa, és molt bo el teu microconte, Pere, i molt intel·ligent! Amb el teu permís, l'afegeixo al post.
Una forta abraçada!
Estoy en parte de acuerdo con Xexu, es algo que también pasa con la prosa. A veces solo hay retórica y en realidad todo está muy vacío. Pero otra cosa que es cierta es que la poesía es exigente, tanto para escribir como para leerla...
ResponEliminaHola, Jordi, certament l'escriptura demana una bona dosis d'exigència i de treball, si es vol prendre seriosament i si es volen aconseguir resultats òptims. Amb tot, un poema pot ser excel·lent i alhora comprensible, i també pot passar a l'inrevés: que sigui incomprensible i dolent alhora.
EliminaPerò avui el post era informal, sense cap prentensió de molestar ningú i sense fer pensar més del compte.
Una forta abraçada i bon cap de setmana!
que bo, montse ! ja he rigut una bona estona amb aquests versos del quim !!
ResponEliminabon carnestoltes ! i sí hem de riure de tot i de tots, començant per nosaltres mateixos
abraçades ! ;-)
Gràcies, Joan! Sí noi, primer de tot cal que sapiguem riure'ns de nosaltres mateixos, del mort i qui el vetlla, que dèiem per Vilanova quan hi vivia! Avui es tracta d'això, de passar una bona estona sense cap més complicació, que prou ens en porta la vida de problemes.
EliminaUna forta abraçada!
Es pot gaudir perfectament d'un Tàpies encara que no s'entengui del tot, el misteri que conté. O d'un Miró, l'important és que et fascinin els seus colors o les seves formes.
ResponEliminaPenso que és el que potser passa amb la poesia. A vegades hi ha poemes que no els entenem del tot, però la seva musicalitat, i la riquesa dels vocables ho compensa. I n'admirem el resultat.
Fita
Xavier, no hi ha cap norma escrita sobre allò que ens ha d'agradar o no; és alguna cosa interior que ens ho indica, al marge de la seva formalitat o la seva comprensió. I és a un mateix a qui ha d'entrar allò que veu o que escolta; és un mateix qui n'ha de gaudir. El que n'opini la resta no ens ha d'importar gaire...
EliminaUna forta abraçada!
Un tema molt interessant que difícilment es pot explicar bé en un comentari, però, a grans trets, pense que la poesia és una manera especial de veure les coses i cadascú té la seua pulsió poètica que hem de respectar. Hi haurà qui tinga una pulsió poètica que resultarà més complicada i d'altres, en canvi, en tindran una més senzilla però ni em sembla bé el que a cosa feta cerca paraules rebuscadíssimes perquè pensa que això li augmenta la qualitat, ni tampoc aquell que, a cosa feta, desterra les que no són absolutament planeres amb la intenció que el comprenga tothom. Si una persona, quan escriu poesia, no plasma la seua pulsió poètica pròpia no se'n sortirà.Sóc de l'opinió que s'ha de respectar la pulsió poètica de cadascú, tant si l'entenem com si no. I crec que la qualitat no depén del fet que un poeta siga més hermètic o més intel·ligible, n'hi ha de bons i de dolents en ambdues bandes.
ResponEliminaD'altra banda, tal com diu Helena, en poesia la forma és important, no solament compta el que diem sinó com ho diem. El llenguatge poètic és connotatiu, no podem esperar un dos i dos són quatre (per a això ja hi ha altres tipus de textos). Però, a més, precisament perquè és connotatiu podem fer la nostra pròpia lectura que, potser, no és el significat que li posava l'autor però no importa, hi ha possibilitat de diverses lectures i això enriqueix el poema.
Novesflors, no cal dir que formalment estic d'acord amb tot el que amb tanta claredat i concisió ens expliques; i tens prou autoritat per parlar del tema amb coneixement de causa; no en va ets una de les poetes l'obra de la qual més admiro (i saps que t'ho he dit anteriorment moltes vegades).
EliminaAra bé, el post d'avui no tenia cap més intenció que la de ser completament informal, partint d'un comentari que bastant de gent comparteix i acabant-lo d'amanir amb un poema que li anava com l'anell al dit. De cap manera pretenir criticar l'opció personal a l'hora d'escriure de ningú. Simplement és Carnaval, anem tots prou apuradets d'ànims i pretenia introduir una mica de relaxament.
De totes maneres, només per la teva magnífica reflexió sobre el tema, crec que ha valgut la pena haver-lo fet.
Bon diumenge i una forta abraçada!
A mi el Carnaval m'agrada molt, molt més que la Quaresma i faig meua la dita "Carnestoltes moltes voltes, Quaresma no vingues més" ;). El poema que has posat m'ha fet somriure i també m'ha agradat molt. I el que he explicat és la meua opinió sobre aquest tema sobre el qual estem parlant en aquests comentaris i que em sembla molt interessant. Naturalment no parlava de mi (els meus poemes crec que s'entenen prou bé i no és el cas), només és la meua forma de veure el fet d'escriure poesia, en general.
EliminaM'agrada aquesta dita sobre el Carnestoltes, que no havia sentit mai per aquí. Jo també el prefereixo a la Quaresma, perquè de petita, i tal com ens la feien viure les monges, em feia una mica de por i me n'ha quedat l'ombra... La teva opinió és valuosíssima, Novesflors, gràcies mil!
EliminaMillor que s'entengui. Però si s'entenen massa...
ResponEliminaDeixem-ho així, Jordi, tal com ho planteges em sembla una bona solució.
EliminaUna forta abraçada!
Ha, ha, ha. M'ha fet molta gràcia el poema d'en Quim. M'ha fet pensar en el "Jocs Florals" de Pere Quart, quan el "poeta aurifluent" diu:
ResponEliminaM'albiren amb manta cura
bo i curulls llurs ulls ferreny
que àdhuc ací nogensmenys
de quelcom sento fretura!
Els comentaris els he trobat molt interessants i penso que hi ha moltes manera de sentir la poesia i qui n'escrigui ha de trobar la seva veu. El que no si val és complicar-la excessivament per tal de fer-la més "interessant", intentant donar-li un valor que no té. Ara bé, una mica de misteri és imprescindible. Una de les coses que més em meravella d'un poema és les diverses lectures que se'n poden fer.
Un post molt encertat, Galiomar, has tocat un tema que sovint em ve al cap i que avui he pogut contrastar amb companys que admiro per la seva poesia.
Gràcies!
Glòria, aquest exemple de Pere Quart és precisament força bo per il·lustrar el tema que avui ens ocupa. Certament, la mica de misteri hi ha de ser, en el poema, i és bo que cadascú en pugui fer la seva pròria lectura; de fet, serien les paraules al servei de cadascú...
EliminaUna forta abraçada!
Ui XeXu, estigues tranquil, perquè alguns se't tiraríem al coll per donar-te una abraçada...
ResponEliminaI és que també penso com tu, estic totalment d'acord amb el teu punt de vista. Jo respecto la forma de versificar de cadascú, i admiro les persones que són capaces d'utilitzar un bocabulari molt selecte, però a mi la poesia que m'agrada és la que em diu alguna cosa, perquè l'entenc. El mateix em passa amb les obres d'art. I és que no tots estem al mateix nivell intel·lectual o a la mateixa alçada literària, per això hi ha poetes i poemes per tots els gustos.
Si he de llegir un poema més d'una vegada, que sigui, perquè m'ha agradat tant, que en vull gaudir més...
He rigut molt amb el poema i m'ha encantat el micro-conte del Pere...
Petonets i bona setmana, Montse.
M. Roser, t'agraeixo el comentari, que va molt en la línia del que pretenia expressar en aquest post de manera ben informal. M'encanta això que dius: "si he de llegir un poema més d'una vegada, que sigui, perquè m'ha agradat tant, que en vull gaudir més.." I celebro que t'hagi divertit el poema, que sé de bona mà que només pretén això: divertir.
EliminaMolt bona setmana, M. Roser, i una forta abraçada!
Com a al·ludit diré que aquesta poesia va dedicada a un amic que m'estimo molt, un ENORME poeta i rapsoda, i que cada vegada que acaba de recitar li dic "Jordi, m'ha agradat molt, tot i que no he pogut entendre ni una sola paraula. La meva opinió és que aquest tipus de poesia -respectable i admirable com qualsevol altre tipus de poesia- està feta més per ser llegida, que no pas per ser recitada, ja que en el meu modest parer, el que aconsegueix en ser recitada en públic, és allunyar encara més el "gran públic" de la poesia i fer-la massa elitista. També hi ha el poeta que sense ser necessari empra mots enrevessats per fugir de l'etiqueta de poesia senzilla, quan en realitat el que ha de fer la poesia és comunicar i seduir. Ara ja em podeu, si voleu, esquarterar-me. Gràcies Montse per aquest espai de tertúlia i opinió.
ResponEliminaQuim, n'estic segura que ha quedat ben palés el sentit de l'humor que s'amaga entre els mots de L'esgarballofa i la seva intencionalitat de divertir sense ofendre. I és que tu, com a autèntic clown de la poesia i amb el teu bon ofici, coneixes millor que ningú la reacció del públic davant un recital, i pots parlar amb coneixement de causa. La lectura de la poesia en general convida a la introspecció, és més fàcil connectar-hi encara que sigui complexa. Escoltar un poema "difícil" en un recital, certament pot provocar una certa dispersió i fer-nos-en perdre l'interès... Naturalment, hi ha poemes i poetes de tota mena, amb tots els registres i per a tots els gustos, i tots són igual de respectables. Malament si a tots ens agradés el mateix... Si la poesia comunica i sedueix, crec que és una poesia perfecta, al marge de quin sigui el seu estil.
EliminaGràcies per fer-nos companyia i una forta abraçada!
En aquest món de Déu o del diable hi ha d'haver mostra de tot. És com el sotabosc: plantes de tota mena, oloroses, punxoses, verinoses, curatives... així els poetes. I llavors els grans arbres poden créixer de gust.
ResponEliminaUn bon símil, Olga. I així és, hi ha poetes i poemes de tota mena i per a tots els gustos. Tu formes part dels grans arbres, ho saps, oi?
ResponEliminaUna forta abraçada!
Com a docent, crec que la poesia ha de ser mig transparent i mig connotativa. Als que intento convéncer de que la poesia és necessària per a viure en aquest món prosaic, els dic que llegeixin poc a poc, que s'amarin del que els "passa per l'estómac", de que sentin més que entenguin, tot i l'artifici. Estic d'acord amb tothom i a més dic que jo no en sóc, de transparent (perquè no vull explicar del tot el què ni el com ni a qui), però això ja és una manera de ser que s'espatlla amb l'edat. La bellesa pot estar amb les paraules que triem, i en els silencis que hi afegim, i en com confegim el text.
ResponEliminaI cal que hi hagi verd per a tothom, al bosc. Uns busquen bolets, altres cullen flors, altres van a estimar-se i passen de tot ;-)
Una abraçada, Montse. El Quim va fer un excercici en català molt reeixit que ja va practicar en Roald Dahl en la seva poesia per a infants. El Pere ho fa molt bé, lo dels microcontes :-)
:-)
Cantireta, gràcies per la teva interessantíssima aportació, pròpia d'una poeta amb majúscules, que coneix el terreny que trepitja. Paraules que triem, silencies que hi afegim... tantes coses quan ens volem expressar a través d'un poema, i de les quals no en som sempre conscients...
ResponEliminaUna forta abraçada, princesa de les ulleres vermelles!