Recupero aquest poema, que ja va veure la llum fa 3 anys en aquest espai,
per donar la benvinguda novament al mes dels colors més bells que mai cap
artista hagi pogut imaginar. És que, amics, torna a ser
NOVEMBRE
Novament, m’arriben efluvis de fum i de cendra,
de llenya
que crema als focs de les llars.
Obro el cor i els sentits a la porta dels somnis
i evoco
paisatges de boira i d’aram.
Voldria que hi fossis; tinc fred a les mans.
(Només un
instant; durarà per sempre.)
Esbullo amb els passos catifes de coure
que el
vent arrossega d’ací cap allà.
M’abrigo amb jaquetes de llana molt flonja
i els
fulls d’un bon llibre m’abriven el pas...
Benvingut aquest temps de nostàlgia i de calma.
La tarda,
a ponent, torna roig els blaus...
Recullo a la falda un ramell de promeses
que en
les hores calmes t’aniré trenant.
Estimo el novembre.
Galionar
Aquest instant que diu, que durarà per sempre, també el tinc ancorat al meu fons. Efectivament, l'instant va passar, però a mi em serveix - i espero que em serveixi- per sempre.
ResponEliminaBell poema per a un temps que recull tot l'any.
Una abraçada.
Olga, hi ha moments tan intensos la durada dels quals, en temps cronomètric, no té cap importància; la fugacitat d'un instant pot durar tota una vida...
EliminaUna forta abraçada!
El meu mes, on canvio de numero i les il.lusions d'un nou any tornent a bategar
ResponEliminaPetonet guapa
Vas triar un mes sensacional pe néixer, Marta! El més important és poder renovar les il·lusions, que no acabin mai els motius per seguir caminant.
EliminaUna forta abraçada!
Com a amant de la tardor, m'agrada el poema i la sensació que desprèn de calidesa, tot i que és l'època en que el fred comença a fer acte de presència. I això amanit amb la música, encara guanya més.
ResponEliminaGràcies, Xexu. La bellesa de la tardor de vegades es combina amb el mal temps i la manca de claror, i no per a tothom aquest còctel té efectes beneficiosos... Però a mi m'encisa el novembre!
EliminaUna forta abraçada!
Quines ganes que fa aquest poema d'abraçar la tardor... tot i que sembla que aquesta no ens vol acabar d'abraçar a nosaltres!
ResponEliminaCert, Porquet; aquest migdia feia una calor a ple sol que semblava que estiguéssim a l'agost. I els arbres encara tenen moltes fulles per caure... Però segur que tot això canviarà i podrem gaudir del bocí de tardor que ens pertoca.
EliminaUna forta abraçada!
Passant de puntetes enmig de la boira, catifes de coure, colors de la tarda ... petons de novembre.
ResponEliminaBon dia Galionar :)
Pere, i jo t'espero amagada enmig de la boira, et surto a rebre enmig dels colors de la tarda, et retorno els petons un a un i et desitjo de tot cor un magnífic novembre.
EliminaUna forta abraçada!
Poema aquest al que tinc una especial estima i amb el que, a l'igual que em passa amb alguna altra lectura, quan més el llig, més m'agrada, més m'arriba endins, més em fa delectar-me amb una estació -la tardor- que mai he valorat com ho faig d'un temps ençà.
ResponEliminaHui em quede amb els versos:
"Benvingut aquest temps de nostàlgia i de calma.
La tarda, a ponent, torna roig els blaus...
Recullo a la falda un ramell de promeses
que en les hores calmes t’aniré trenant..."
perquè sempre ens va bé la carícia de què ens proveeix un temps de nostàlgia i calma; perquè cal recollir un bon ramell de promeses en temps on les realitats no arriben a les espectatives de la bona gent, perquè tampoc les realitats són massa bones.
Una forta abraçada, amiga.
amparo.
Moltes gràcies, Amparo, per enriquir aquest post amb les teves paraules que sempre m'aporten tantes coses bones ... Tinc ben present que gràcies a la teva estima, aquest poema Novembre forma part de l'entranyable, artesanal i meravellós Llibre de Tardor del Barranquet, l'escola en la qual has posat els teus coneixements a disposició dels xiquets. Va ser una de les il·lusions més grans que m'ha regalat la vida. I com que en els blogs la durada dels posts és tan efímera, ja que prompte queden oblidats i fora de la vista, he tingut ganes que el nostre Novembre tornés a acompanyar-nos aquest any, perquè crec que mai no envellirà.
EliminaUna forta abraçada!
Montse, no el recordava el poema, però millor així, sembla que ens l'hagis tornat a regalar. El trobo preciós perquè jo també estimo el novembre, el mes tardoral per excel·lència...Amb la boira i el terra ple de fulles per trepitjar, la nostàlgia i la calma i els colors de les postes de sol...I m'agrada especialment passejar-me pels carrers dels poblets petits, on ja comencen a fumejar les xemeneies i arreu hi ha una olor de llenya que crema per escalfar les mans fredes...I amb la seva banda sonora, que ho acaba d'arrodonir!
ResponEliminaPetonets de novembre.
M. Roser, és molt possible que quan vaig publicar-lo per primera vegada encara no ens coneguéssim, i per això el poema és nou per a tu. Jo també tinc ganes de sentir l'olor de la llenya, que tantes evocacions em porta, però avui mateix semblava que estiguéssim més a l'estiu que no pas al penúltim mes de l'any. Però segur que arribaran els dies genuïns d'aquest mes tan bonic!
EliminaUna forta abraçada!
doncs és un poema molt bonic montse... tot i que jo no estimo el novembre però sí la bona poesia
ResponEliminaun abraçada ! ;-)
Gràcies, Joan, per la floreta, que recullo encantada! Imagino que ets més de primavera, del temps de la llum. Amb tot, que gaudeixis d'un bon novembre!
EliminaUna forta abraçada!
Com m'agraden els teus poemes, m'evoquen sempre moltes sensacions. Jo no sóc de novembre, però sí conec unes quantes persones ben properes, de sempre com ma mare, o que he anat descobrint al llarg de la meva vida; el cas és que novembre, per aquesta darrera rao o perquè l'associe a una època de tranquil·litat, on tot comença a dormir, a serenar-se, a ser un entretemps entre estacions, on tot s'assenta amb la calma precisa. Això sense parlar-ne dels seus colors a la natura que conviden a somiar despert.
ResponEliminaTot un relaxament llegir-te i gaudir dels teus posts. Bona setmana, una abraçada.
Gabriel, jo t'he de confessar que en la meva estima per la tardor hi juguen un paper important els estats d'ànim, que no sempre són iguals. Quan aquests són receptius a tot el que comporta aquest temps de tardor, amb més intensitat en gaudeixo. L'espectacle dels colors a la natura no es pot comparar amb res més, penso.
EliminaBona setmana i una forta abraçada!
És un poema molt bonic, que jo diria que sí que en llegir-lo m'ha vingut al cap com a conegut, encara que no el recordés del tot.
ResponEliminaEm fas venir ganes d'abrigar-me amb jaquetes molt flonges... a veure si ara, per aquest novembre ho podrem fer...
Sí, Carme, les jaquetes més velles, més flonges, confortables com una càlida abraçada són les que ens haurien d'acompanyar en aquests dies, mentre contemplem a peu de finestra l'espectacle impressionant de la transmutació de la natura... Però avui mateix, la calor ho hauria fet impossible... Esperem que canviï en uns quants dies.
EliminaUna forta abraçada!
Magnífic acròstic!
ResponEliminaJo també estimo la tardor, tot i la seva melangia....
Glòria, doncs ja en som una més! Avui està bufant un vent molt fort per la comarca; i demà els carrers apareixeran ben encatifats de fulles... Serà tot un plaer anar a treballar tot ensorrant-hi els peus.
EliminaUna forta abraçada!
M'agraden els coures i els arams que donen el color adient a les teues paraules. Jo també estime novembre, o més ben dit, estime la tardor.
ResponEliminaNovesflors, segur que tu sí que el recordaves el poema, d'anys anteriors. Aquests colors de tardor són gairebé hipnòtics; és difícil desenganxar-se d'ells i no deixar-se endur per mil somnis...
EliminaUna forta abraçada!
Que bonic Galionar!!! Quina sort que l'hagis recuperat, així l'he pogut gaudir!!!
ResponEliminaUna abraçada de color NOVEMBRE!
Gràcies, Judit! En el món els blogs, un post de 3 anys enrere és totalment desconegut per a la majoria dels nous lectors que s'han anat incorporant; per això alguna vegada he recuperat antigues entrades, i és el que he fet amb el Novembre.
EliminaUna forta abraçada!
Brumari, jo sóc de brumari.
ResponEliminaJosep, jo també sóc de brumari. I ja en som uns quants.
EliminaUna forta abraçada!