“...He
fet volar els meus somnis entre els llençols com el vent fa volar les fulles
dels arbres; el reflex dels teus ulls verds es confonia en els meus ulls amb
esclats d’aiguamarina; un murmuri de mots a cau d’orella s’anaven estenent
sobre el meu cos fins a conquerir-lo amb carícies deleroses, acaronant
l’aventura de la nit... I nua, he fet l’amor amb la teva tendresa...”
Bufff! quina nit.
ResponEliminaSomnis tendres, nua ... i finalment "la petite mort".
Bona tarda Galionar :)
Sí, Pere, és que els somnis els va inventar Déu una nit que va penedir-se d'haver-nos creat tan dissortats... I per compensar les mancances de quan estem desperts, ens en va deixar gaudir en l'altra vida, quan estem dormint... :)
EliminaUna forta abraçada!
On en venen d'aquestes nits? ;)
EliminaCarme, només en una gran botiga anomenada Imaginació. En les anomenades Realitat no en tenen... :)
EliminaUna forta abraçada!
Només ha estat el somni d'una nit? Potser si ho desitges amb totes les teves forces, es repetirà...Aquesta cançó tan preciosa i tendra, podria ser el fil musical del teu somni!
ResponEliminaPetonets dolços, Montse.
Haurem d'intentar-ho, M. Roser, a veure si podem fer alguna cosa perquè els somnis ens obeeixin..., però els molt punyeteros acostumen a fer la seva sense avisar... :)
EliminaUna forta abraçada!
UAU! M'estremeixo rellegint la sensualitat de les teves paraules. Un somni? ...Ehem! ;-)
ResponEliminaUn somni, Joan. Desperta o adormida, això ja seria una altra història :) Però quantes vegades els somnis no són millor que la realitat...
EliminaUna forta abraçada!
No amb ell, sinó amb la seua tendresa. Bon matís.
ResponEliminaJosep, agraeixo moltíssim que hagis sabut adonar-te del matís més important del text. De debò!.
EliminaGràcies i una forta abraçada!
Una trobada deliciosa. Bon dia, tendresa.
ResponEliminaGràcies, Novesflors. Benvinguda, tendresa!
EliminaUna forta abraçada!
Tendresa la que desprén el teu poema, meravellós i encisador. Lo foto magnífica.
ResponEliminaBon cap de setmana, Montse. Una abraçada ben forta.
Gràcies, Gabriel. Tu sempre tan generós amb mi. Bon cap de setmana i una forta abraçada!
ResponEliminaGalionar!!! Que guai, t'has quedat només a soles amb la tendresa... ben fet! Ella no ronca!!!!! =:)
ResponEliminaJajajajajaaaa! Molt bona, Judit! :) Ni t'imagines els problemes que he arribat a tenir, amb els roncs aliens...
EliminaUna forta abraçada, bonica!
¿Ell o ella? A mi més aviat em suggereix aquella tendresa diferent...
ResponEliminaOlga, suposo que la tendresa no hi entén, de sexes... En aquest cas es tracta d'un "ell", però des del somni d'ella.
ResponEliminaUna forta abraçada!