diumenge, 10 de novembre del 2013

Aquesta nit...

“...He fet volar els meus somnis entre els llençols com el vent fa volar les fulles dels arbres; el reflex dels teus ulls verds es confonia en els meus ulls amb esclats d’aiguamarina; un murmuri de mots a cau d’orella s’anaven estenent sobre el meu cos fins a conquerir-lo amb carícies deleroses, acaronant l’aventura de la nit... I nua, he fet l’amor amb la teva tendresa...”

18 comentaris:

  1. Bufff! quina nit.
    Somnis tendres, nua ... i finalment "la petite mort".

    Bona tarda Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Pere, és que els somnis els va inventar Déu una nit que va penedir-se d'haver-nos creat tan dissortats... I per compensar les mancances de quan estem desperts, ens en va deixar gaudir en l'altra vida, quan estem dormint... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
    2. Carme, només en una gran botiga anomenada Imaginació. En les anomenades Realitat no en tenen... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Només ha estat el somni d'una nit? Potser si ho desitges amb totes les teves forces, es repetirà...Aquesta cançó tan preciosa i tendra, podria ser el fil musical del teu somni!
    Petonets dolços, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haurem d'intentar-ho, M. Roser, a veure si podem fer alguna cosa perquè els somnis ens obeeixin..., però els molt punyeteros acostumen a fer la seva sense avisar... :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. UAU! M'estremeixo rellegint la sensualitat de les teves paraules. Un somni? ...Ehem! ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un somni, Joan. Desperta o adormida, això ja seria una altra història :) Però quantes vegades els somnis no són millor que la realitat...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. No amb ell, sinó amb la seua tendresa. Bon matís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, agraeixo moltíssim que hagis sabut adonar-te del matís més important del text. De debò!.
      Gràcies i una forta abraçada!

      Elimina
  5. Una trobada deliciosa. Bon dia, tendresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Novesflors. Benvinguda, tendresa!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Tendresa la que desprén el teu poema, meravellós i encisador. Lo foto magnífica.
    Bon cap de setmana, Montse. Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  7. Gràcies, Gabriel. Tu sempre tan generós amb mi. Bon cap de setmana i una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. Galionar!!! Que guai, t'has quedat només a soles amb la tendresa... ben fet! Ella no ronca!!!!! =:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajajajaaaa! Molt bona, Judit! :) Ni t'imagines els problemes que he arribat a tenir, amb els roncs aliens...
      Una forta abraçada, bonica!

      Elimina
  9. ¿Ell o ella? A mi més aviat em suggereix aquella tendresa diferent...

    ResponElimina
  10. Olga, suposo que la tendresa no hi entén, de sexes... En aquest cas es tracta d'un "ell", però des del somni d'ella.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina