El poeta Seamus Heaney, (Castledawson, Irlanda
del Nord, 1939 – Dublín, 2013) va morir el passat 30 d’agost, diada de Sant
Fèlix, festa major de Vilafranca. Poeta, escriptor i professor d’universitat a Irlanda,
i autor d’una extensa obra literària, va guanyar el Premi Nobel de literatura l’any
1995. Del seu poemari La llanterna de l’arç
n’he extret aquest poema, que per alguna estranya associació d'idees d’aquestes que els
catalans tenim el costum de fer, m’ha
semblat força adient per al dia d’avui.
ILLA PARABÒLICA
Tot i que són una nació ocupada
i que llur única frontera és dintre la
mateixa illa,
mai ningú no els farà canviar
la seva creença que el país és una illa.
En algun lloc distant, al nord, en una
regió
que per a tots els natius és “la costa”,
es troba la muntanya dels noms canviants.
Els ocupants l’anomenen Cap Basalt.
Els pagesos de l’est en diuen la Làpida del
Sol.
Els borratxos de ponent l’anomenen el Mugró
de l’Orfe.
Per tal de saber on es troba, el viatger
ha de parar orella –perquè cap mapa no
indica
la ratlla que és conscient d’haver creuat.
Mentrestant, els natius bífids no paren de
repetir
profecies que fan veure que no creuen
a propòsit d’un lloc on tots els noms
convergirien
sota la muntanya i d’on (algun dia)
començaran a extreure’n el mineral de la
veritat
Seamus Heaney (Traducció de Francesc Parcerisses)
PARABLE
ISLAND
Although
they are an occupied nation
and
their only border is an inland one
they
yield to nobody in their belief
that the
country is an island.
Somewhere
in the far north, in a region
every
native thinks of as “the coast”,
there
lies the mountain of the shifting names.
The
occupiers call it Cape Basalt.
The
Sun’s Headstone, say farmers in the
east.
Drunken
westerners call it The Orphan’s Tit.
To find
out where he stands the traveler
has to
keep listening –since there is no map
which
draws the line he knows he must have crossed.
Meanwhile,
the forked-tongued natives keep repeating
prophecies
they pretend not to believe
about a
point where all the names converge
underneath
the mountain and where (some day)
they are
going to start to mine the ore of truth.
Seamus
Heaney
Aquest poeta i l'altre Nobel Joseph Brodsky són els que em fan més pes de la literatura recent o contemporània nostra. No sols pels poemes sinó per les seves declaracions, que els poetes haurien de tenir en compte.
ResponEliminaUna abraçada.
Sí, Olga, i malgrat tot, algunes veus han criticat Seamus Heaney per no enfrontar-se d'una manera més resolta a la situació política d'Irlanda del Nord...
ResponEliminaUna forta abraçada!
El trobo un poema magnífic, independentment de l'actitud de l'autor envers la política.
ResponEliminaGràcies, Glòria; la poesia d'aquest autor pot resultar una mica estranya per a nosaltres; jo hi estic més familiaritzada pel fet de tenir un fill vivint a Irlanda ja fa molts anys i conèixer una mica el tarannà d'aquella gent.
EliminaUna forta abraçada!
Suposo que té reminiscències polítiques aquest poema...Parlant de Nobels, aquest any és una dona, em sembla que és del Canadà, una escriptora de relats, tinc ganes de llegir-ne alguna traducció que diuen que és molt reiexida...
ResponEliminaPetonets de bona nit, Montse.
Sí, M.Roser, el premi Nobel d'aquest any també m'ha cridat l'atenció perquè sembla que els seus contes són magnífics. Serà qüestió de cercar-ne algun llibre.
EliminaUna forta abraçada!