dimarts, 3 de setembre del 2013

Aniversari


Et mires al mirall al matí quan et lleves,
en la primera visita que li fas al bany.
Hi veus una dona que et sembla bonica.
Té la pell molt blanca, sense ni una arruga,
amb reflexos verd maragda als ulls,
que et retorna una mirada tendra, com si t’estimés.
Una mena de tel la cobreix, difuminant-la,
deixant-li els contorns suaus i indefinits.
I penses, complaguda: quina sort, la meva;
com Dorian Gray, per a mi no passen els anys!
sóc atractiva, jove, ben feta i seductora;
el món m’està esperant! Se’t desborda l’autoestima.
 
Una estona després, ja t’has rentat la cara,
t’has passat la pinta, has fet pipí,
i et poses les ulleres progressives.
I et tornes a mirar. El somni s’esvaeix d’una volada.
Veus una dona que té l’edat que tens,
amb els ulls mig apagats i amb una col·lecció d’arrugues,
amb un rostre que es despenja i un color de blanc trencat.
Llavors, pots generar dos pensaments: positiu o negatiu;
aquest darrer et dirà: que dur és complir anys, com et fas vella!
L’altre, el primer, et convenç que és una sort
poder gaudir cada matí d’aquesta estona d’enganyifa
on encara ets, amb diferència, la més bella.
I penses que és ben fàcil repetir l’encanteri quan tu vulguis,
només amb un sol gest: traient-te les ulleres.
Per sort, el seny sempre triomfa en aquesta vida teva:
encara que et permetis la llicència de creure’t una reina
quan algun mirall extern així t’ho vol fer creure,
tens prou capacitat per no enganyar-te, i tocar de peus a terra,
i anar avançant, pel teu camí, no pas de fum, sinó de pedra.  
 
I és que, com deia aquell artista,
no hi ha res com fer-se el cec per perdre el món de vista...
 
Galionar

16 comentaris:

  1. Moltíssimes felicitats, doncs si és el teu aniversari!!!!

    Amb ulleres o sense estàs ben maca, noieta...

    Una abraçada especial, d'aniversari.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, bonica! Ja ho veus, acumulant vida any rere any, sense dramatismes i amb tot l'humor possible!
      I gràcies per la "floreta".
      Una abraçada molt gran també per a tu!

      Elimina
  2. Doncs la de veritat és la primera. És la del teu cor. L'altre ja l'has passat pel filtre de la raó...(En semble que acabo d'escriure una tonteria, però tú ja m'entens). una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Joan! No, no has escrit cap tonteria. I tens raó, la que val és la del cor, què carai! :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Felicitats i per molts anys Montse.
    He après a afaitar-me sense ulleres, d'oïda escoltant el so de les fulles quan tallen, llavors em passa com a tu ... em veig amb bona cara.

    "Em faig vell a poc a poc
    els ulls petits com brases
    el front ple de corriols ... "

    Bon dia Galionar :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Pere, per la felicitació i els versos! Està bé això d'afaitar-te de memòria, guiant-te pel so de les fulles; si algun dia sents el so d'una orella que cau a la pica el lavabo, ja sabràs què haurà passat :)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. FELICITATS! Et creus una reina perquè ets una reina, què hi tenen a veure les arrugues que van sortint? A mi també em passa, això de les ulleres. Per sort, encara no en porte progressives, només les de prop, per llegir i tot això, i per mirar-me a l'espill, no me les pose. Per a què tant de detall? ;)
    Per molts anys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molts gràcies, Novesflors. No cal tant de detall, no:) Tot i la broma del poema, et ben asseguro que assumeixo sense cap mena de complexos l'edat i l'aspecte que tinc. I ben orgulloses que hem d'estar de tot el que ens han regalat els anys!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Abans de res, MOLTÍSSIMES FELICITATS!!! i per molts anys, Montse.
    M'encanta el punt d'humor que li has posat al poema, em sembla que no hi ha altra manera de prendre-lo, amb molt d'optimisme pel que ja has viscut i pel que encara queda.
    Com molt bé li contestes a Novesflors, es tot un regal els anys que hem viscut.
    Que acabis molt bé el dia, una abraçada ben forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Gabriel! Crec que és molt millor agafar-se amb bon humor aquelles coses que passaran igual encara que t'emprenyis amb elles. O almenys, intento aprendre a fer-ho així. Sincerament, no tinc cap conflicte intern amb el pas dels anys; només ganes de fer una mica de broma i constatar que cada vegada hi veiem menys...:)
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Doncs compartim miopia que fa que mos veiem bé ;-)

    Felicitats, maca.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja! Doncs molt bé, Cantireta, i que se'ns conservi per molts anys aquesta miopia celestial! Moltes gràcies i una forta abraçada!

      Elimina
  7. Ets filla del setembre, quan ja s'intueix la tardor, no podia ser d'una altra manera...
    Quina gràcia m'has fet amb això de mirar-nos al mirall i trobar-nos maques, és que les lleganyes no ens deixen veure les arrugues, he, he...
    Ens ho hem de prendre de manera positiva( la processo ja va per dins), i celebrar que podem gaudir d'un nou dia, amb arrugues ho sense...I posats a buscar frases boniques diuen que l'important no són els anys, sinó com els vius!
    Espero que tu ho facis de la manera més feliç possible.
    PER MOLTS ANYS Montse i molts petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, M. Roser! Sí que diuen això que l'important dels anys és com els vius; però per bé que els visquis, em sembla que van passant igual...:)Ja ho veus, per un dia deso el meu pessimisme crònic en una capsa (no sigui que em faci envellir més de pressa) i em dedico al somriure!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  8. Felicitats, bonica!
    Jo ja fa temps que no m'enganyo, m'accepto tal com sóc i "que me quede como estoy" com diu l'acudit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Glòria! Comparteixo el teu "que me quede como estoy", i que per molts anys duri!
      Una abraçada gran!

      Elimina