Aniversari

Et mires al mirall al matí quan et lleves,

en la primera visita que li fas al bany.

Hi veus una dona que et sembla bonica.

Té la pell molt blanca, sense ni una arruga,

amb reflexos verd maragda als ulls,

que et retorna una mirada tendra, com si t’estimés.

Una mena de tel la cobreix, difuminant-la,

deixant-li els contorns suaus i indefinits.

I penses, complaguda: quina sort, la meva;

com Dorian Gray, per a mi no passen els anys!

sóc atractiva, jove, ben feta i seductora;

el món m’està esperant! Se’t desborda l’autoestima.

 

Una estona després, ja t’has rentat la cara,

t’has passat la pinta, has fet pipí,

i et poses les ulleres progressives.

I et tornes a mirar. El somni s’esvaeix d’una volada.

Veus una dona que té l’edat que tens,

amb els ulls mig apagats i amb una col·lecció d’arrugues,

amb un rostre que es despenja i un color de blanc trencat.

Llavors, pots generar dos pensaments: positiu o negatiu;

aquest darrer et dirà: que dur és complir anys, com et fas vella!

L’altre, el primer, et convenç que és una sort

poder gaudir cada matí d’aquesta estona d’enganyifa

on encara ets, amb diferència, la més bella.

I penses que és ben fàcil repetir l’encanteri quan tu vulguis,

només amb un sol gest: traient-te les ulleres.

Per sort, el seny sempre triomfa en aquesta vida teva:

encara que et permetis la llicència de creure’t una reina

quan algun mirall extern així t’ho vol fer creure,

tens prou capacitat per no enganyar-te, i tocar de peus a terra,

i anar avançant, pel teu camí, no pas de fum, sinó de pedra.  

 

I és que, com deia aquell artista,

no hi ha res com fer-se el cec per perdre el món de vista...

 

Galionar