dimarts, 20 de setembre de 2011

Un record, una rosa...

8 comentaris:

  1. l'amistad, cordellets finisim,
    si aquests collits els unim
    farem unes llaçades immenses
    que alegraran nostres destins.
    .................... Anton.
    Gràcies per la teva bondat.

    ResponSuprimeix
  2. Preciós regal.... a gaudir-lo i a ensenyar-lo!

    ResponSuprimeix
  3. Quin regal més preciós t'ha fet l'Anton, l'he vist al seu bloc i he tingut curiositat per saber qui era el destinatari. Et segueixo

    ResponSuprimeix
  4. Preciós regal que et mereixes totalment. Una abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
  5. Anton, que aquests cordells finíssims no deixin mai d'enllaçar el més impreuable tresor que pot unir les persones: l'amistat. Moltíssimes gràcies a tu.
    Gràcies, Porquet i benvingut de nou a la rutina quotidiana; espero que hagin anat molt bé les vacances.
    Pilar, ja ho saps, la sotilesa de l'Anton és un privilegi per als qui podem gaudir-ne. Gràcies per ser-hi.
    Hola, Carina, gràcies i benvinguda a aquest espai. Sí, un preciós regal, el de l'Anton.
    Joan, t'agraeixo que em miris amb tan bons ulls. Gràcies.
    Una forta abraçada a tothom!

    ResponSuprimeix
  6. M’agrada molt l’aquarel•la de la rosa que t'han dedicat, quedaria molt bé per fer un punt de llibre.
    Una abraçada.
    Jaume.

    ResponSuprimeix
  7. Hola, Jaume, sí que quedaria molt bé; és una aquarel·la preciosa.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix