divendres, 5 d’agost de 2011

Racó d'agost

"...La societat és com un vaixell; tots hem de contribuir a la direcció del timó..."
(Henrich Hibsen)

DEU SEGLES ENVOLTEN LA VALL (Cloenda)
Del recull "Sota el cel de Boí"
En calma, la vall reposa
sota un cel fosc, blavejant;
reposa la vall. No gosa
dins el silenci, alenar.
Hores ha que s’encengueren
d’un sol roig quan ja no era alt,
tres campanars, tots en rengla
que s’enlairen, arrogants.
Marquen alguna drecera,
qui sap a on. Allí estan;
enmig de negres pissarres,
de rònecs poblets penjant;
Erill al fons, llarg, perfecte;
Sant Climent, rei de la vall.
I al mig Boí, trist, atàvic...
Oh terra, t’estimo tant!

Cada nit la calma hi regna,
tranquil•la s’adorm la vall...

I és llavors,
sota aquest cel de Boí,
que, a voltes, el vent em porta
el remoreig d’un plany;
a peu de muntanya sento
un crit llarg, molt, molt antic;
com si l’ànima dels segles,
sorgida de l’imprecís,
parlés per la veu glaçada
de totes les seves pedres;
escampant per les contrades
el seu cant, viu, incessant:
--Deu segles ja, terra aimada,
entre odissees i enganys;
forjant homes, fets i glòries,
trista, vella, pobra vall!
Que et cantin tots els poetes,
que al cor de tots neixi un clam
capaç d’ensorrar fronteres:
Catalunya, tens mil anys!
Galionar
BON ESTIU; ENS VEUREM A LA TORNADA!

15 comentaris:

  1. És un plaer retrobar aquesta llum tan ben reflectida d'agost.

    ResponSuprimeix
  2. Un poema preciós, aquest sol que encén la vall al capvespre i ... el remoreig d'un crit antic en la nit.

    Bona tarda Galionar.

    ResponSuprimeix
  3. Una bona música i la vall de Boí ja tendria un himne. Preciós, m'ha recordat el meu estimat Costa i Llobera.
    Petons.

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies, Jordi; només cal que et passegis dins la nit per Barruera, per Boí o per Taüll quan tothom dormi, que acaronis les pedres fredes de les esglésies i podràs sentir tot aquest món de sensacions dins teu.
    Pere, són una meravella els capvespres, allà dalt. A l'ermita de Sant Quirc hi ha una gran pedra per asseure-s'hi i des d'allà es veuen els campanars d'Erill, de Boí i de Taüll en línia recta, i quan hi cau el crepuscle i ets allà, podríem parlar d'un orgasme emocional...
    Ostres, Jaume, si Costa i Llobera et pugués sentir potser t'escaldufaria... Per cert, tu de composició, no...? Per res, per res:)
    Gràcies, amics, i una forta abraçada a tots vosaltres!

    ResponSuprimeix
  5. Que passis uns bons dies en la teva estimada vall. Quan era jove, amb els escoltes me l'havia trapitjada...I ja saps el que m'agrada l'art romànic...Una abraçada: Joan Josep

    ResponSuprimeix
  6. Procurarem que el mon continui funcionan per quan tornis (encara que ens ho posin dificil). Joan Carles.

    ResponSuprimeix
  7. Molt bones vascances blocaires, Montse.
    Un comiat molt poètic i delicat: El poema ées una delícia.
    Hi serem ací quan tornes.
    Res millor que desconectar una temporadeta i gaudir de la natura i la família. Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  8. Em sap greu n poder apropar-me de tant en tant, estic fet un garbell de feina i en voldria fer més per molts que sempre esteu aquí.. Estic arreglant coses atrassades i volia parar un temps curtet, peró ja he tornat ... Escrius massa bé per perdre`m la teva rialla... Anton.

    ResponSuprimeix
  9. Gràcies, Joan Josep, tot i que aquest any les meves valls seran les d'Andorra. El poema sí, el vaig fer durant una estada a la vall de Boí, ja fa anys, que és com la meva segona casa. I de Romànic, a Andorra tampoc no en falta.
    Joan Carles, gràcies per preservar-me el món fins a la meva tornada; segur que ho aconseguiràs!
    Joana, gràcies a tu també. Sí que desconnecto una temporada, sobretot perquè estic preparant uns altres projectes d'escriptura i perquè em cal un canvi d'aires. Ens retrobarem el setembre.
    Anton, no t'ha de saber res greu; jo tampoc puc atansar-me als amics blocaires tant com voldria. Moltíssimes gràcies per les teves encoratjadores paaraules.
    Una molt forta abraçada a tothom!

    ResponSuprimeix
  10. Oh, quin poema tan bonic i amorós a la Vall de Boí! Ja es nota que te l'estimes molt!

    La frase del principi sembla que a vegades ens n'oblidem que tots som un i que hem de remar junts.

    Bones vacances! Disfruta-les molt!!

    ResponSuprimeix
  11. No pensis amb la feina aquets dies i llegeix molt. ¿Está millor el Quico?
    Salva

    ResponSuprimeix
  12. Gràcies, BCN, sí que l'estimo molt la vall, sobretot perquè hi vaig estimar molt, allà, i l'amor i la vall per a mi ja són una mateixa cosa. D'acord amb el que dius de la frase; millor aniríem, sobretot en aquests temps convulsos, si reméssim junts...
    Bones vacances també per a tu i una forta abraçada!

    ResponSuprimeix
  13. El Kiko ja s'ha mort, Salvador. Ahir en fer-se fosc, ens va deixar... Fa poc que he tornat d'enterrar-lo sota el mateix arbre que el Tit Petit, entre un paisatge de vinyes molt verdes i les muntanyes de Montserrat al fons. Han emmudit els cants definitivament, a casa meva. Estic molt, molt trista.
    I dissabte van enterrar una amiga de la meva filla, de la mateixa edat que ella. Tampoc me n'he recuperat encara. Com pots veure, no podia començar pitjor l'agost. Espero que per a tu sigui millor i que tinguis un bon viatge.
    Gràcies per la visita i una forta abraçada.

    ResponSuprimeix
  14. Veig que encara estàs gaudint del teu Racó. Bé, no ho veig, ho imagino. Bona tornada i bona Festa Major!

    Des del far salut.
    onatge

    ResponSuprimeix
  15. Gràcies, onatge, per la benvinguda. Ara, a encarar novament la rutina quotidiana, això sí, amb els ànims força renovats.
    Una forta abraçada!

    ResponSuprimeix