M'ha semblat una bona manera d’inaugurar aquest nou bloc afegint-me a l’homenatge que avui es dedica a Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1920 – València, 27 de març de 1993), un dels poetes GRANS de les lletres valencianes.
Motivacions no me'n falten: a part de la profunda admiració que sento per l’obra del poeta, m'uneixen importants llaços d'amistat amb algunes persones de Burjassot.
El poema Els amants és dels que posen la pell de gallina, i més en la veu d’Ovidi Montllor com a rapsode.
El poema Els amants és dels que posen la pell de gallina, i més en la veu d’Ovidi Montllor com a rapsode.
ELS AMANTS
No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobta encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobta, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d'una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs
Vicent Andrés Estellés
Un bon motiu per inaugurar el nou blog. Un gran poeta i una bona tria, la teua.
ResponEliminaGràcies pel vídeo, és fantàstic. ja veig qque has pogut amb tot!!!
Enhorabona.
Tire en falta altres participacions, que he proposat via facebook, però no he pogut de cap de les maneres.
Ja m'he fet seguidora, ara podré veure totes les entrades teues en el moment i supose que serà més fàcil poder seguir-te.
Una gran abraçada
Endavant Montserrat en el teu nou bloc, trobava a faltar les teves narracions i poesies.
ResponEliminaUna abraçada.
Jaume.
endavant en aquest nova etapa, i molt encertat el poema;
ResponEliminaun recó per platar-hi tenda...
Gracies !
Xavier
avet_blau
Gràcies per retornar, per tornar a donar-nos la possibilitat d’enriquir-nos a través de tu i de tot allò al que ens acostes (imatges, paraules, calidessa, art, ... en suma, VIDA de la bona). I gràcies, moltes gràcies per començar amb l’estimat, admirat, compromés i senzillament profund o profundament senzill, Andrés Estellés. La seua poesia ja saps que és la millor opció: cal votar sempre per ella i amb ella.
ResponEliminaHome ple de saviesa que també diu en un altre moment:
“…treballem en el temps,
treballem i amem en el temps.
(…)
Tot el temps és el mateix temps,
totes les vides fan la vida.
Fem el temps, i que el temps no ens faça,
car el temps ens fa i ens desfà,
i hem de ser a través del temps.”
O allò de:
“No ocultaràs el teu amor;
el serviràs honestament
i serà la teua conducta
alegria i seguretat.
Tu mateix et respectaràs
per tal que et respecten els altres,
i tu respectaràs els altres,
la seua pau, la seua pena.
Tractaràs d’evitar la pena
i fer profitosa la pau.
Déu existirà sobretot ;
I l’existència de Déu
la reconeixeràs en tot
(...)”
Doncs, el dit: gràcies de nou per seguir essent a través del temps i per servir honestament tot l’amor que duus amb tu, estimada Montserrat.
amparo.
Benvolguda Galionar felicitats per la parida i naixement del teu nou blog. Estellés i Ovidi, i Ovidi i Estellés, un maridatge magistral... Els amants vesteixen abracen esborronen... acaricien, fan sortir la lluna i el sol...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Enhorabona pel nou blog!
ResponEliminaJa el tinc enllaçat!
Un vídeo que valia la pena de posar sense cap dubte.
Un primer post interessant i bonic. Estic gaudint avui amb els poemes d'Estellés.
M'agrada el dia i el post que has elegit per inaugurar el teu blog.
ResponEliminaÉs un blog bonic i em faré seguidora.
me l'apunto Montse, ja tens el nou bloc, ara a treballar.
ResponEliminaBien, ¿ donde se sirve el café con pastas ? El cava.... mejor me llevo la botella.
ResponEliminaFE-LI-CI-DA-DES ¡¡ por este nuevo blog ¡¡¡
( espero tener suerte y lograr leerlo)
Besos con cariño y mi abrazo lleno de fuerza
Felicitats pel teu nou blog. A més l'estrenes amb un poema que sembla que vagi "que ni pintao" per mi.
ResponEliminaSeguiré els teus moviments de prop, com si fos un espia de la KGB. Serà un plaer passar les informacions als enemics.
Molta sort!
Gràcies a tots per les vostres paraules i el vostre suport, amics i amigues.
ResponEliminaJoana, ha estat un plaer poder començar amb un poeta om l'Estellés. I ja ho saps, sense la teva ajuda encara estaria "cagant hòsties" amb les configuracions...
Carme i Novesflors, gràcies també per ser-hi i per la vostra ajuda, que ha estat primordial. Seguirem en contacte.
Florenci, no et pensis que t'en lliuraràs, no, que també tinc una consulta tècnica per fer-te sobre l'edició de les entrades. Agraeixo també la teva presència a l'espai.
Jaume, Xavier, Francesc, em sento feliç de comptar amb la vostra presència i també ens mantindrem en contacte.
Onatge, també la teva presència és molt benvinguda. Gràcies per la felicitació, però el nadó encara presenta els signes d'un part difícil i s'ha de posar més guapo.
Amparo, gràcies pels versos que aportes del gran poeta Estellés, i per les teves paraules tan encoratjadores. Tu que d'ell n'ets una mestra, hauries pogut escriure'n moltes més coses que tots nosaltres plegats. Estic molt contenta que siguis aquí.
Gloria, el cava y las pastas quedan pendientes para la próxima vez que nos veamos. Instalaré un traductor y podrás seguir mis entradas muy pronto. Pero por favor, aprovecha para ir aprendiendo el catalán, pues te servirá para cuando acompañes a tu hija, a la futura juez a Barcelona. Y ya sabes, lo difícil me lo preguntas, de acuerdo? Muchísimas gracias por tu visita y por estar entre mis amigos.
Una abraçada molt forta a tothom i gràcies per la vostra companyia.
Jo sempre arribo tard...Espero que tot vagi bé en aquest nou blog. I Estellés es un gran poeta. (Encara que a Glòria des de Madrid li costi de llegir i entendre ((es broma)). una forta abraçada: Joan Josep
ResponEliminaBenvolgut Joan, mai no és tard per rebre la teva visita, i m'alegro de tenir-te a prop meu a través de l'espai.
ResponEliminaTambé agraeixo la presència de les altres persones que han tingut la gentilesa d'adherir-se a aquest espai. Benvinguts, amics; ens anirem veient.
Una abraçada.
Hola Montse! Gràcies per tornar, ja et trobava a faltar. Molt bonica l'entrada i a veure si m'en surto d'aquest sistema de blog, ja t'ho explico.....Petons Fanny
ResponEliminaFanny, gràcies per acompanyar-me en aquesta nova casa, on no trobo els objectes de les caixes de mudança, ni els interruptors de la llum, ni sé com posar en marxa la caldera,i on vaig més perduda que tu quan passeges per Vilafranca... Però compto amb una bona colla d'amics que m'han donat tot el suport.
ResponEliminaAh, te n'has sortit la mar de bé amb el comentari i el seu sistema.
Una forta abraçada.
No sabes cómo me alegra tu vuelta, cada vez estáis más por aquí, pero yo me acostumbré a la otra casa y de momento seguiré por allí, aunque ultimamente tampoco es que esté demasiado, no se si será porque este verano está siendo tan distinto, pero tengo pocas ganas de comentar y muy pocas ideas para escribir, así es que voy un poco "a salto e mata"
ResponEliminaTe seguiré leyendo, aunque no siempre te comente, ya sabes que voy lenta y no siempre me resulta fácil
Un abrazo muy muy fuerte y que conste que yo también me apunto al cava.....
Soqui, muchísimas gracias por tu visita y por saberte conmigo en este espacio. He colocado un traductor en la columna de la derecha, arriba del todo, que os ayudará a Gloria y a ti a entender lo que escribo. Pero id practicando el catalán, eh?
ResponEliminaUn abrazo muy fuerte!
Endavant en aquest nou lloc, poc a poc tots marxem oi? Ara sé on trobar-te.
ResponEliminaPetonet
Gràcies, Martona; tens raó, pocs en queden, dels que hi érem 2 anys enrere... A part de les raons personals, tampoc windows live ens ho estava posant geire fàcil... Ara em falta saber a mi on trobar-te a tu, eh?
ResponEliminaUna forta abraçada!
Observo complacida esta nueva etapa, que dicho sea de paso, has inicado con muy buen pie.
ResponEliminaEspero que con enrgía renovada, nos hagas nuevamente partícipes de tus escritos.
Conoces mi condicionamiento actual, con menos asiduidad te visitaré igualmente.
Un beso, Montse.
Gràcies, Tyrma, per les teves paraules d'ànim en aquesta nova etapa. T'envio tot el suport del món en els teus moments difícils.
ResponEliminaUna forta abraçada.