divendres, 10 de setembre del 2010

Diada Nacional de Catalunya

La data de l'11 de setembre de 1714 va tacar amb sang les pàgines de la nostra història.
Avui, en el meu espai, he volgut fer emmudir els polítics perquè sigui la veu de l'art l'única que parli. Utopia?, potser sí. Però potser és l'única cosa que ens queda...

Discurs de Pau Casals a la seu de les Nacions Unides el 24 d'octubre de 1971

"Aquest és l’honor més gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. La meva mare – una dona excepcional, genial - , quan jo era noi, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. A més, SÓC CATALÀ. Catalunya va tenir el primer Parlament democràtic molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi hagué les primeres nacions unides. En aquell temps – segle onzè – van reunir-se a Toluges – avui França – per parlar de la pau, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven, CONTRA la guerra. Per això les Nacions Unides, que treballen únicament per l’ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau hi va directament. (...)
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió. Vaig a tocar una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "Peace, Peace, Peace" (pau, pau, pau) i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima del meu poble, Catalunya."
Pau Casals, Seu de les Nacions Unides    
                                




"Éste es el mayor honor que he recibido en mi vida.
La paz ha sido siempre mi mayor preocupación. Ya en mi infancia aprendí a amarla. Mi madre —una mujer excepcional, genial—, cuando yo era chico, ya me hablaba de la paz, porque en aquellos tiempos también había muchas guerras. Además, soy catalán. Cataluña tuvo el primer Parlamento democrático mucho antes que Inglaterra. Y fue en mi país donde hubo las primeras naciones unidas. En aquel tiempo —siglo XI— se reunieron en Tolouges —hoy Francia— para hablar de la paz, porque los catalanes de aquel tiempo ya estaban en contra de, EN CONTRA DE la guerra. Por ello, las Naciones Unidas, que trabajan únicamente por el ideal de la paz, están en mi corazón, porque todo lo referente a la paz le llega directamente.
Hace muchos años que no toco el violonchelo en público, pero creo que debo hacerlo en esta ocasión. Tocaré una melodía del folclore catalán: El Cant dels Ocells (El canto de los pájaros) . Los pájaros, cuando están en el cielo, van cantando:"Peace, peace, peace" (paz, paz, paz) y es una melodía que Bach, Beethoven y todos los grandes habrían admirado y querido. Y, además, nace del alma de mi pueblo, Cataluña."
Pau Casals, Seu de les Nacions Unides


"This is the greatest honour of my life. Peace has always been my greatest concern. I learnt to love it when I was but a child. When I was a boy, my mother - an exceptional, marvellous woman -, would talk to me about peace, because at that time there were also many wars. What is more, I am Catalan. Catalonia had the first democratic parliament, well before England did. And the first United Nations were in my country. At that time - the Eleventh Century - there was a meeting in Toluges - now France - to talk about peace, because in that epoch Catalans were already against, AGAINST war. That is why the United Nations, which works solely towards the peace ideal, is in my heart, because anything to do with peace goes straight to my heart.
I have not played the cello in public for many years, but I feel that the time has come to play again. I am going to play a melody from Catalan folklore: El cant dels ocells - The Song of the Birds. Birds sing when they are in the sky, they sing: "Peace, Peace, Peace", and it is a melody that Bach, Beethoven and all the greats would have admired and loved. What is more, it is born in the soul of my people, Catalonia."
Words of Pau Casals at the United Nations - 24 october 1971

14 comentaris:

  1. Quina llàstima que els polítics no estiguin a l'alçada dels artistes! Si ells ho tinguessin tant clar! Visca la utopia, Galionar, esperant que algun dia deixi de ser-ho.

    Bona diada!

    ResponElimina
  2. Galionar, Carme, parlem de polítics, i jo no en veig... Només hi ha un exèrcit de mercenaris del poder..., amb uns ideals que si mai n'han tingut, ara estan rovellats. Mentre tot ho facin en honor del sant PAR TIT, i no pel país, Catalunya, no anirem bé. S'haurien de podar totes les branques i tornar a les arrels...

    Una abraçada amb lluita.
    onatge

    ResponElimina
  3. VISCA CATALUNYA!!! VISCA!!!

    Aquestes paraules de Pau Casals sempre m'emocionen...

    ResponElimina
  4. Ara que cada vegada som més, que les venes cauen a la mateixa velocitat que els neutrons es desintegren en detonar una bomba atòmica, ara, dic, és quan els partits estan més dividits. Fins i tot la meva veïna ha pensat a crear un partit sobiranista al meu barri... No fotem, gent. Això es més vell que l'anar a peu. Ja ho deia en Juli Cèsar "Divideix i guanyaràs". No cal ni que ens els divideixin els nostres polítics, que ja es divideixen ells solets. Perquè justament mentre al país aquell que viu a l'edat mitja mental (corregim el detall inacurat, barroca, de siglo de oro) amb tecnologia del XXI, i que al capdavall decideix sobre les nostres lleis, que acaba decidint que es bo per a nosaltres, pobres negritos catalans, que faríem sense que ens vinguessin a salvar de nosaltres mateixos els nostres amos que tant ens estimen, tampoc estan massa forts. Vinga a desaprofitar oportunitats i a cansar la gent...

    En fi, bona diada! A veure quan arribarà el dia que quan algú t'escupeixi a la cara allò "pués Cataluña es España ¿Qué pone, si no tu carnet?" puguis sentir una immensa pietat per aquell personatge que viu en l'època que la colònia era tal.

    ResponElimina
  5. "Cauen les benes", no les venes i les artèries. Aquestes darreres ja ens les acabarem tallant col·lectivament quan toqui. Disulpeu l'error.

    ResponElimina
  6. Tant de bo la pau i el respecte a les persones i als pobles fos la tònica imperant. No voldria viure en la utopia però tampoc no puc viure sense esperança. Un discurs i un cant dels ocells preciós.

    ResponElimina
  7. Va dir Gironella...

    "Som perquè ells van ser...vinguts d'arreu, que al llarg de les generacions han treballat i lluitat per preservar la nostra identitat i fer un País en llibertat "

    Per saber que cal lluitar com ho faria un ocell per sortir de la seva gàbia, que cal lluitar encara que sigui a contra vent, cal lluitar per allò que estimem, per allò que volem, cal lluitar sense parar, i així, només així, aconseguirem el que volem, aconseguirem guanyar, aconseguirem la llibertat d’un país oprimit, ocupat, però no per això vençut, cal lluitar fins al final, perquè l’única lluita que es perd, és aquella que s’abandona.

    Pensem en aquelles petites coses, que, encara que no ho sembli, ajuden a sentir-nos millor i a continuar aquesta lluita que amb força i coratge aconseguirem guanyar i, de les quatre barres que amb sang van ser forjades...fer-ne un pais.

    Feliç Diada a tothom.

    Petonets bonica

    ResponElimina
  8. Pel que sembla, aquest és un any que està condicionat per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya.
    Crec que són especialment significatius els actes de compromís amb la diada, tot i això, pel que he llegit, alguns Ajuntaments han decidit no celebarla.
    No sé com teniu el panorama, però crec que aquest any més que mai cal mostrar el sentiment col·lectiu.
    Una gran abraçada, Montse i molt bona diada.

    ResponElimina
  9. Pel que sembla, aquest és un any que està condicionat per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut de Catalunya.
    Crec que són especialment significatius els actes de compromís amb la diada, tot i això, pel que he llegit, alguns Ajuntaments han decidit no celebarla.
    No sé com teniu el panorama, però crec que aquest any més que mai cal mostrar el sentiment col·lectiu.
    Una gran abraçada, Montse i molt bona diada.

    ResponElimina
  10. Carme, Novesflors, estic d'acord amb vosaltres que no s'ha de perdre mai l'esperança; si més no, la necessitem com a punt de referència per seguir el nostre camí endavant...
    Onatge, a hores d'ara ja començo a dubtar que de cap arrel en puguin sorgir noves branques lliures de corrupció. Però en fi, que no ens abarateixin el somni...
    Assumpta, gràcies per la teva visita i visca Catalunya!
    Florenci, és evident que aquella dita de "divideix i guanyaràs" és tremendament efectiva i d'aplicació vigent. Per això m'agrada passar de polítics i creure només en les persones i en el diàleg honest, siguin de la nacionalitat que siguin. És molt més enriquidor, i et fa relativitzar la pressió de les benes sobre les pròpies venes...
    Marta, quina alegia veure't per aquí! Em pensava que t'havies perdut definitivament entre les dunes del desert... M'agraden les pareules de Gironella, la necessitat de la lluita per aconseguir allò que volem, i la convicció de no deixar-nos véncer.
    Joana, aquest any la Diada està condicionada per la sentència del Constitucional, per les elecciones del novembre, per l'alt índex d'atur, per massa coses negatives. No sabia això dels ajuntaments que han passat de les celebracions; sí que sé que el PP s'ha desvinculat de les ofrenes florals a Barcelona, però em sembla que ha estat per no haver d'engaltar les xiulades amb què els obsequien... Per sort, la nostra Diada va molt més enllà de les manifestaccions públiques i és un sentiment que portem al cor.
    Una forta abraçada a tothom, gràcies per ser-hi i bona Diada!

    ResponElimina
  11. No ho he llegit enlloc això que hi ha ajuntaments que no celebren la diada (igual són aquells dos únics poblets que tenen l'alcalde del PP, famosos per la frikada, però dels quals no vull ni recordar el nom). Que n'hi ha que han decidit no acatar la constitució, sí. La xifra s'acosta als 100, com més de 500 els que han fet el referèndum imaginari per la independència. És el que té aquestes coses d'estar dins un país que té de democràtic el que jo d'especialista en practicar massatges eròtics a les puces. Que si no hi ha democràcia, com a mínim jugues a que existeix, ves. És el que fan els presoners que enyoren el mar: el dibuixen a la paret de la cel·la... Però és igual. Ja et pots imaginar les bajanades que deuran posar els diaris de por ahi, que superaran amb escreix l'improvitzat artista empresonat.

    ResponElimina
  12. He passat la diada al teu poble (el de veritat, Vilanova i la Geltrú)A mig dia he estat davant del monement a en Maciá. Creia que hi hauria més gent. Això sí, molta bandera republicana.
    Ara dues preguntes.¿Qué significa aquell brau que teniu a la platja de Ribes Roges? ¿Com és que teniu tanta imaginació i als xiringuitos li poseu Zero, l'U, el DOS...? Es broma.El sogra de la meva germana va ser parlamentari per Esquerra Republicana abans de la guerra civil. Com el meu cunyat va morir fa 7 anys, hi anem la meva germana i la meva neboda igualment. Una abraçada: Joan Josep

    ResponElimina
  13. Joan, desconeixia aquest vincle teu amb el meu poble, i em fa il•lusió que sigui així. Jo hi baixo poc, darrerament. Sobre l’ofrena a Macià, les banderes republicanes i el tipus de gent que hi va, ningú millor que el bon amic onatge per donar-te’n l’opinió, que ho viu de ben a prop. També et podria explicar això de la numeració dels xiringuitos, que desconec.
    El brau de la platja representa la vaca Pasifae, de la mitologia grega, filla d’Helios i Perseis. Com que la pobra està tan desnodrida, no m’estranya que no li hagis vist el sexe... La bèstia en sí no val gran cosa, però l’indret és un lloc ideal per passar-hi hores contemplant el mar, durant les albades o els crepuscles, i també per plorar-hi els mals d’amor o per fer-hi d’altres coses més alegres...
    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  14. Montse, has descobert el truc de les cartes i el gat? Jo sí, el vols saber??? M'ha costat una mica, eh!!!

    ResponElimina