diumenge, 26 de maig del 2019

Núvols dins de l'aigua


"...Es delia per tocar el cel amb les mans; aquest cel amb núvols blancs, que de vegades semblava tan proper i que era sempre tan llunyà... Quan ja era a punt de renunciar-hi, el cel se li va donar; va davallar per a ella, fins gronxar-se en les aigües del riu. I va dir el seu nom, amb un xiuxiueig de flautes dolces que l’aire li feia arribar a través de les fulles dels arbres... S’hi va submergir, i mentre queia la tarda, envoltada de muntanyes, va saber d’aquella esgarrifança que només coneixen els amants quan és el desig qui parla..."


14 comentaris:

  1. Molt emotiu! Els somnis no tenen límits i tot és possible . Molt bona també la música que acompanyes ;)
    Bon diumenge !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els somnis no tenen límits, Artur, però la nostra capacitat de somniar sí que en té. De vegades ens ataca la nostàlgia dels vells somnis...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. No hi ha com saber viure les coses intensament i com saber-les escriure. M'ha semblat un text excel·lent i preciós amb tots els somnis i esperances que no ens hem de deixar perdre mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Seria excel·lent que no se'ls morissin mai, els somnis, ni la capacitat de somniar. Potser en recuperar aquesta foto de fa uns anys he volgut rendir un homenatge als temps pretèrits dels meus somnis...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Quina prosa més ben escrita, Montse. M'he submergit a l'aigua de núvols. El so del saxòfon fa bona companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Xavier. Recordo aquella tarda d'estiu de 2013 a Barruera, i com vaig sentir el convenciment que si em submergia a l'aigua aniria a parar al cel que s'hi reflectia... Somnis d'estiu, en definitiva.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. QUE BONIC! El cel va venir a veure't...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bonic de debò, Novesflors. Semblava totalment verídic, que el cel estigués a dins de l'aigua... Només calia estendre la mà per tocar els núvols, però pel temor de malmetre'ls no ho vaig fer...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Caram Montse, quines coses tan romàntiques que escrius...És un text preciós, és la sensibilitat plasmada en paraules! I la foto és ben bé l'essencia d'aquestes paraules...
    El saxo posa música a tan bella escena!!!
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M. Roser. De més jove vaig escriure coses molt i molt romàntiques. Ara possiblement ja no en seria capaç.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Gràcies per aquests núvols bons, per la música, per tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per la interpretació que en fan els teus sentits, Jordi.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. Com Narcís reflectint-se a l'aigua! Una bona manera de tocar el cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Helena, aquesta va ser la meva impressió davant el paisatge, quan vaig fer la fotografia. Potser, l'única manera de tocar el cel, de vegades...
      Una forta abraçada des del meu refugi secret de Montserrat!

      Elimina