diumenge, 24 de març del 2019

Passat virtual sobre paret blanca

Encamp (Andorra) -  Graffiti: passat virtual sobre paret blanca. 

Tràfec de nit,
temps adormit,
fressa dels últims
ocells dels nuclis.
Fosca llampant
que agrada tant;
negra enganyifa
d’un cor que es rifa.
Blanc despertar,
molt tendre i clar,
aus desimboltes,
màgic moment.
Albes callades,
roses tallades,
refrecs dels cors.
Amors..?
Res ningú en sap
d’on van quedar...

Montse Galionar

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

14 comentaris:

  1. novesflors24 de març del 2019, a les 13:17

    Comencem la primavera amb música i amb esperança! Si no, què ens queda?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar26 de març del 2019, a les 16:19

      Tens raó, Novesflors: amb música i esperança, i que s'esdevingui el miracle!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. xavier pujol24 de març del 2019, a les 13:31

    "...molt tendre i clar" El poema.
    Quan el cor pateix la música pot ser un massatge que suavitzi el dolor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar26 de març del 2019, a les 16:20

      Sort en tenim de la música, Xavier, i del seu poder sanador. La necessitem més que mai.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Carme Rosanas24 de març del 2019, a les 17:00

    M'ha agradat molt aquesta versió de Greensleeves.

    I el poema també. Saltironeja entre la claror i la fosca, com si aixï es poguessin contradir l,una a l,altra i ser al mateix temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar26 de març del 2019, a les 16:22

      Carme, trobo molt interessant el teu punt de vista sobre el poema. L'encertes molt, molt!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. Sergi25 de març del 2019, a les 11:36

    Ostres, quina peça d'street art més espectacular. Hi ha autèntics artistes de carrer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar26 de març del 2019, a les 16:24

      Sí, Xexu, l'efecte que produïa aquesta pintura en un mur blanc, al costat de la vella església, era espectacular! Andorra és com una caixa de pandora amb regals sorprenents.
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. M. Roser26 de març del 2019, a les 20:42

    M'encanta aquest mural, realment així devia ser abans, ara a molts pobles s'ha posat de moda...Preciosa la música del Jordi Savall!
    Molt bonic el poema, ves a saber on van quedar els amors...
    Petonets, Montse.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar27 de març del 2019, a les 20:36

      Era impressionant, M. Roser, veure aquesta imitació de l'edifici antic sobre un mur blanc! N'ho vaig haver de mirar unes quantes vegades per entendre'l...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Helena Bonals31 de març del 2019, a les 22:23

    "Albes callades,/ roses tallades", "Amors..?/ Res ningú en sap/ d’on van quedar...", com vibro amb aquests versos! Es fa rellegir, aquest poema.

    ResponElimina
  7. Galionar8 d’abril del 2019, a les 18:03

    Gràcies, Helena. Recordo que el vaig escriure en un estat d'ànims agredolç, ja fa uns anys, i amb una bona dosi de decepció. Celebro que t'arribi.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  8. Olga Xirinacs9 d’abril del 2019, a les 11:40

    Poema, fotografia i música donen profunditat a la vida que, malgrat quedar enrere, ens sedueix perquè tenim la facultat de fer despertar la vida antiga i conviure-hi. Això és el que fas amb el teu poema i això és el que veig en el teu magnífic post, Montse.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar9 d’abril del 2019, a les 16:26

      Moltíssimes gràcies, Olga, per l'amable valoració que fas d'aquest post. Sí, sempre ens queda el record, que a voltes retorna quan no ens ho esperem i que d'altres el fem venir quan el necessitem...
      Una forta abraçada!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)