Relats conjunts: Passat, per què tornes?

(Participació a Relats conjunts de gener)  

He rebut, amor meu, la teva carta.

L’he llegida, com faig sempre, destriant

aquells mots que diuen tant dels que no ho diuen

i afegint-hi més paraules, com ja saps.

L’he llegida, i altre cop em demanaves

que amb els versos et tornés a seduir,

que escrivís, de dins del cor, altra vegada,

al poeta, a l’amant, al meu amic.

Feies nostre un bell passeig de nit d’estiu

i en lloaves del vell temps la plenitud

i em sotjaves a tornar sobre els meus passos

i a reviure instants preciosos compartits...

M’he adonat com enyorava el nostre somni,

que el teu cor, tan lluny de mi, m’està cridant,

com em crida fa tants anys cada bri d’herba,

cada riu, i cada petja de la vall...

Si una nit, entre els estels, un déu cercàrem

i vam beure’ns els anhels d’eternitat,

si es féu festa a dalt del cel, i si exultàrem,

no ho recordes, com l’albada ens va allunyar...?

I no obstant, cada nit aixeco els ulls

per mirar si són al lloc tantes estrelles

i t’enyoro, i penso en tu, amic i amant,

tan proper i tan cor endins, ja tan distant.

He llegit un i mil cops la teva carta;

aquell mots que ara em demanes ja no els tinc,

i els nous versos que ara brollen dels meus llavis

s'esllangueixen sense tinta en els fulls blancs.

Montse Galionar