dimarts, 29 de gener de 2019

Relats conjunts: Passat, per què tornes?


(Participació a Relats conjunts de gener)  

He rebut, amor meu, la teva carta.
L’he llegida, com faig sempre, destriant
aquells mots que diuen tant dels que no ho diuen
i afegint-hi més paraules, com ja saps.
L’he llegida, i altre cop em demanaves
que amb els versos et tornés a seduir,
que escrivís, de dins del cor, altra vegada,
al poeta, a l’amant, al meu amic.
Feies nostre un bell passeig de nit d’estiu
i en lloaves del vell temps la plenitud
i em sotjaves a tornar sobre els meus passos
i a reviure instants preciosos compartits...
M’he adonat com enyorava el nostre somni,
que el teu cor, tan lluny de mi, m’està cridant,
com em crida fa tants anys cada bri d’herba,
cada riu, i cada petja de la vall...
Si una nit, entre els estels, un déu cercàrem
i vam beure’ns els anhels d’eternitat,
si es féu festa a dalt del cel, i si exultàrem,
no ho recordes, com l’albada ens va allunyar...?

I no obstant, cada nit aixeco els ulls
per mirar si són al lloc tantes estrelles
i t’enyoro, i penso en tu, amic i amant,
tan proper i tan cor endins, ja tan distant.

He llegit un i mil cops la teva carta;
aquell mots que ara em demanes ja no els tinc,
i els nous versos que ara brollen dels meus llavis
s'esllangueixen sense tinta en els fulls blancs.

Montse Galionar

16 comentaris:

  1. Benvinguda als Relats Conjunts. M'ha fet il·lusió trobar-t'hi. I aquest poema tan intens i amb tant de sentiment és ben bé una història. Una història escrita sota el firmament. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme. Davant una imatge d'una noia tan desolada m'ha semblat que hi feia falta una història també desoladora... Temps passats, tant el que representa la pintura com el poema que hi he posat. Avui en dia les persones normals potser es resolen els problemes amorosos d'una manera menys melodramàtica i més efectiva, per sort!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  2. Els mots hi són Montse, i els fulls no són en blanc. L'amor... ai, l'amor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí noi, l'amor mou muntanyes, diuen, i omple més pàgines de literatura que qualsevol altre tema... L'amor o el desamor, vaja, que ja no sé quin dels dos conceptes té més força...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  3. Respostes
    1. Moltes gràcies, Novesflors. El trobava una mica massa melodramàtic, però combinava bé amb la fotografia...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  4. El romanticisme sempre hi te un punt de melodramàtic, a qui no li ha passat una mica?.
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica i una massa, Artur! :-)) Tant, que de vegades em fa vergonya reconèixer-me en segons quines situacions passades...
      Una forta abraçada!

      Elimina
  5. Després de llegir aquesta carta tant romàntica i de segon intent de seduir, la noia hauria de fer salts d'alegria per sentir-se tan estimada...Potser el primer cop no va ser reeixit i la noia no el pot perdonar...Però no sé perquè, els romàntics són un bon xic depressius!!!
    Poema per nota, Montse.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no ho sé, noia, però algun motiu molt important devia tenir la noia; potser ell li amagava algun secret, o la va deixar per una altra, o estava casat... Hi va haver algun engany, això segur. I quan s'ha estimat tant com la protagonista de la història-poema, hi ha coses que són impossibles de recompondre... Coses de l'amor, al capdavall!
      Una forta abraçada!

      Elimina
  6. Potser no cal forçar. Si ja no té paraules per ell, els dos ho hauran d'assumir. Qui sap si algun dia tornaran.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No cal, Xexu, no; però la noia del quadre no ho deu entendre així, perquè mira com està de desolada després de prendre la decisió... I a més, em sembla que li va força el melodrama! :-))
      Una forta abraçada!

      Elimina
  7. L'amor, tot menys senzill, he llegit en un llibre de la meva biblioteca fa poc. Tens molta sort de saber-te expressar així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, Helena, tot menys senzill. No sé si és complicat o ens ho compliquem nosaltres mateixos...
      A mi m'agradaria saber escriure com tu, Helena.
      Una forta abraçada!

      Elimina