Què és aquesta
piuladissa que de bon matí em desvetlla?
Xiscles
alegres, vitals i joiosos de les missatgeres del bon temps
que em
conviden a oblidar la nit i a obrir les finestres del nou dia.
Perquè ara sí,
la primavera ja és un fet inqüestionable,
és aquí i se’m
rendeixen les excuses per negar-la,
i sento com el
sol intenta seduir-me amb càlides besades
i aquest blau
intens i lluminós vol amerar-me els ulls
fins a l’arrel
dels mots. I l’aire puríssim que germina les paraules
em reclama
l’esforç d’una alenada, una altra i una altra,
i les flors
volen mostrar-me la glòria de la seva plenitud,
el miracle de
la seva exuberància, els seus colors...
Què és aquesta
piuladissa que de bon matí em desvetlla?
Les orenetes
dansen en el cel, infatigables i alegres,
transmissores
d’energia; els seus xiscles m’assabenten
d’una
nova que no pot deixar indiferent... Sí,
és primavera.
I jo, nua
d’il·lusions, d’esperances i de zel,
em rendeixo a
la seducció del reclam de la natura,
i amb els
porticons de l’ànima oberts de bat a bat,
rebo aquest
devessall de vida, mentre que una nova saba
s’enfila a poc
a poc per les meves velles branques i qui sap,
potser també
jo floriré altra volta com els arbres, bellament...
Montse
Galionar (dins 4 Estacions)
Sons de primavera, per aprofitar-ne els últims dies... ja ve l'estiu!
ResponEliminaAvui un cop més m,he rendit a la seducció de la natura. Una simple passejada vora el riu, vora els boscos i vora els prats i les flors,,, fa que la vida prengui tot el sentit que a vegades no li sé acabar de trobar.
Comprenc molt bé el sentiment del teu passeig enmig de la natura, Carme, i comparteixo totes aquestes sensacions; cada vegada és més imprescindible per a mi la seva presència, cada vegada hi ha menys coses capaces d'acompanyar-me en la recerca del sentit de la vida...
ResponEliminaSí, sóm a les acaballes d'una primavera que aquest any ha estat una mica garrepa en cels blaus; amb tot, la pluja també ha deixat bells espectacles i ens garanteix un estiu amb les valls verdíssimes i amb abundor d'aigua. Caldrà gaudir-ne amb tots els sentits.
Una forta abraçada!
Quin silenci els matins de diumenge. La gent dorm i no sent les orenetes que ratllen amb els seus xiscles, el cel blavíssim de juny.
ResponEliminaLes orenetes ens anuncien que ben aviat tindrem l'oportunitat de visitar els campanars de punxa que també ratllen els, encara més blaus, cels dels Pirineus.
T'ho dic de debò Montse, mentre escric aquest comentari, amb la finestra oberta, sento els xiscles de les orenetes que passen temporada als cels de Sants.
Sí, Xavier, el silenci dels diumenges permet escoltar aquests xiscles allargats tan plens d'optimisme que canten al bon temps! El cel, al matí, era d'un blau bellíssim, molt semblant al d'aquestes imatges fetes un agost. I ara, quasi a les 7 de la tarda, es tornen a sentir amb força, però acompanyats d'altres sorolls que els distorsionen. Preciosa primavera amb els seus somnis!
EliminaUna forta abraçada!
L'altre dia vaig llegir que "Les coses poden ser com les havies somiades" (Joan-Carles Martí i Casanova). Ja tinc el vas mig ple, i jo no penso desistir.
ResponEliminaA mi se'm fa difícil aconseguir que els somnis es facin realitat, Helena; per això cada vegada en tinc menys i rebo com un regal inesperat allò de bo que de vegades em porta la vida. Jo sí que em sembla que he desistit...
EliminaUna forta abraçada!
A mi les orenetes no em desperten, ho fan les merles, que les tinc molt a prop...Però recordo que una vegada, en una casa rural, tenia el balcó tan ple de nius que a les sis del matí ja em despertaven els seus xiscles...
ResponEliminaLa natura està una mica desorientada; jo diria que ara ja és l'estiu que ha arribat abans d'hora!
Petonets, Montse.
Avui, M. Roser, fa una calor que sí que ho sembla, d'estiu. Sobretot des del migdia. Però al matí el color del cel era d'un blau puríssim i els ocells cantaven amb força i amb molta alegria. També cada dia em desperten les orenetes amb els seus xiscles abans que em soni el despertador a 2/4 de 7. M'encanta sentir-les!
EliminaUna forta abraçada!
No serà de la primavera d'aquest any, que ha sigut força moguda meteorològicament parlant. Com se suposa que ha de ser una primavera!
ResponEliminaXexu, el poema és de dos anys enrere, en una primavera molt menys inestable que aquesta. Aquest any fa molt poques setmanes que podem gaudir de cels blaus engrescadors...
EliminaUna forta abraçada!
Doncs a mi no se'm fa estrany que poses un poema de primavera perquè enguany l'oratge et fa costat. No tinc pressa de l'estiu, tanta calor no em fa gràcia.
ResponEliminaFins a aquest mes de juny no he tingut aquesta sensació plaent de primavera, Novesflors, que normalment s'esdevenia ja a primers del mes de maig. Però ha durat molts pocs dies, perquè ja gairebé som a l'estiu i les temperatures van amunt amunt... A mi tampoc em fa cap gràcia la calor forta...
EliminaUna forta abraçada!
Podem obrir les finestres al temps amb alegria i veure què ens porta. Però pensem que el temps també se'ns imposa i ens pren la llibertat de sentir el que voldríem. La calor em deixa abatuda i sobretot la gran humitat de vora mar.
ResponEliminaPer a mi l'estiu és el mal temps, ves què hi farem. Una abraçada.
Olga, a mi de la primavera m'agraden els mesos de maig amb matins de cel puríssim, temperatura ideal i amb el vol i els xiscles de les orenetes com promesa de bon dia... Ara bé, la calor de l'estiu no m'agrada gens i cada vegada em deixa més fora de combat... Els meus desigs que aquest que ara comença sigui benigne amb tu.
EliminaUna forta abraçada!