Jardins de la vall de Boí

No n’he trobat pas cap, amiga, de rosa a la vall,

però et duc, amatent, un verger de primavera;

un jardí de prats immensos on el vent

amanyaga amb delit l’herba, i on les flors,

milers de flors groguenques, ho acoloreixen tot,

i el llampurneig del riu, tenyit de cel,

gronxa els cims de les muntanyes dintre seu

i canta, mansament, amb el so de l’aigua cristal·lina.

Els arbres s’han deixondit més tard;

just les branques ressusciten, i són com un esbós

sobre el paisatge verd, com un núvol

de gargots fugaç i fràgil, només insinuat.

Cap presència humana. Mallerengues i pit-roigs

escampen refilets delicadíssims,

i el sol abraça el camp, i el cel té un blau puríssim.

En la tarda, els raucs de les granotes s’esllangueix

i els grills li retornen l’harmonia.

Camins de serenor, de placidesa,

de bells records d’antany, i de sobte,

el so llunyà de les campanes...

També la nova saba recorrerà el meu cos,

renaixerà a la vida, em plantarà en aquest paisatge

i no en voldré marxar mai més.

No, no hi ha lloc per a les roses, als jardins de la vall

perquè les flors hi són lliures i salvatges, perquè allí,

la tastes i la sents, i l’entens, la primavera.

Montse Galionar    (Dins 4 Estacions)