dimecres, 6 de setembre de 2017

Música sobre els teulats

Música sobre els teulats.
La pluja, l’orquestra.
Xardorós l’estiu.
La tarda negreja
enmig d’una dansa
de llamps amb mil braços
que esquincen el cel.

Música sobre els teulats.
Trombons i timbales
ressonen dins l’aire.
La tempesta creix.
Del fullam dels arbres
sona l’arpa amable
de les gotes d’aigua.

Música sobre els teulats.
Un fanal escampa
la seva llum groga
per la terra molla.
El vent bufa amb força.
Volen les cortines
i peten les portes.

I plou, finalment ja plou.
I plou, amb ganes  ja pou.
I plou, amb fúria ja plou.
I plou, amb delit ja plou...

Música sobre els teulats.
L’allegro vivace
trenca el meu adaggio
de ritme latent...

I envoltada d’ombres,
dins d’aquesta festa,
escolto els arpegis
de la gran tempesta.

Montse Galionar  (dins 4 Veus)

14 comentaris:

  1. Molt poètica aquesta oda a la tempesta, però espero que de cara al cap de setmana no faci acte de presència...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Esperem que plogui abans, Xexu, i que el cap de setmana, principalment el dilluns, el dia sigui esplèndid. De fet, segons el Tomàs Molina les tempestes havien d'arribar avui...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  2. Els teus versos m'han portat a fa uns dies, quan durant un matí feixuc de feina es va posar a ploure de valent. Vaig obrir la finestra del despatx i va ser poesia.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí Rits, després d'un estiu tan asfixiant, la pluja quan arriba és pura poesia. Ens va ploure força el dia 31 a la tarda, en plena festa major a Vilafranca, i tinc ganes que hi torni. I que acabi l'estiu d'una vegada!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  3. L'he llegit per segona vegada amb la música de Beethoven de fons. Si aquest vespre plou haurà estat com una dansa de la pluja.
    Tant de bo plogui, ens fa falta!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No perdem les esperances, Xavier; anunciaven l'aigua per a aquesta tarda, i potser sí que al final arribarà... Ens fa falta, molta falta!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  4. Un bon poema dedicat a la pluja, que aquest any s'ha fet esperar...Benvinguda sigui sempre que no faci estralls! M'agrada molt aquesta foto de les teules regaliman aigua.
    Petonets, Montse.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Benvingua sigui, M. Roser. Segur que al final arribarà! La foto la vaig fer fa uns pocs anys des de l'edifici on llavors treballava. Era molt bonica la pluja des d'aquell indret...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  5. Ami també m'agrada molt la foto i el poema també, per descomptat... a veure si la pluja arriba un dia o altre que es fa pregar molt.

    Que bé que l'acompanya la música de la Tempesta de la Pastoral de Beethoven.

    Una abraçada, Montse!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Arribarà, Carme; la necessitem gairebé com l'aire que respirem... Tant la van anunciar ahir que jo em vaig creure que seria veritat, i plaf, vaig i penjo aquest poema...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  6. Molt musical, i en aquest sentit molt líric, aquest poema. Jo no en sé, d'escriure així.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tots tenim el nostre estil particular, Helena. Jo mai sabré escriure amb la teva profunditat...
      Una forta abraçada!

      Suprimeix
  7. poesia de pluja, poesia de tardor i tempesta ! enhorabona! i bona poesia i bona diada!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, Elfree. Molt bona Diada!
      Una forta abraçada!

      Suprimeix