 |
| Imatge de Maria Rosa Ferré |
“...Fes silenci al teu voltant si vols escoltar cantar la teva ànima...” (Arturo Graf)
SERRALADA
Sorgeix de sobte, de puntetes,
entre els meus somnis.
Com l’alquímia d’un pintor de traç sublim,
subjugat per dos espais que s’amalgamen.
Així ets per a mi, paisatge:
les vinyes, la terra, la mola i els àngels.
Ciclorama blavís de crestalls de marbre,
vetllador amatent de les perles d’ambre.
Vellut maragda als teus peus, serralada,
on Dionís mandreja, en les hores calmes...
Montse Galionar
Montserrat des d'el Penedés. Una abraçada.
ResponEliminaSí, Joan; des del Penedès hi ha unes vistes fantàstiques de la muntanya de Montserrat retallada a l'horitzó.
EliminaUna forta abraçada!
Un racó ple de colors, paraules i sons.
ResponEliminaAferradetes, nina!
Gràcies, Lluneta. Un lloc per passar-hi una estona i després continuar.
EliminaUna forta abraçada!
M'agrada molt aquest paisatge de juny, amb les vinyes a primer terme i Montserrat al final! I al mig, una mica de tot el què la natura ens ofereix per aquestes dates( m'encanten els matisos de verd)...
ResponEliminaSi fem silenci,també podrem sentir cantar els ocellets!
Bonica descripció la de la teva estimada Serralada, i el cant dels escolanets...
Petonets, Montse.
La M. Rosa Ferré és una fotògrafa excepcional; ha guanyat molts premis amb les seves imatges del Penedès. Aquesta forma part del llibre Calidoscopi, amb poemes de la Pilar Valero i imatges d'ella mateixa.
EliminaUna forta abraçada!
Amb el poema descrius el teu (el nostre) paisatge. Amb la mateixa delicadesa que l'escolania canta Schubert.
ResponEliminaA la fotografia s'aprecia l'anomenat "Tron de la Mare de Déu" gairebé al centre de la serralada de Montserrat.
Ja ho veus Xavier, preparant motors per a l'escapada anual montserratina d'aquí a dues setmanes. Havia de marxar el dia 26, però m'ha tocat ser vocal en una mesa electoral; ni et pots imaginar la ràbia! Així que marxaré l'endemà, el 27, fins al diumenge següent. Aquest any he demanat les vacances a trossos i les faig a bocicnets...
EliminaUna forta abraçada!
La serralada sempre màgica, encara pren més valor amb els teus mots.
ResponEliminaGràcies, Carme. La serralada és sempre present en el paisatge penedesenc, al fons de les vinyes. Va ser la Pilar Valero qui em va incitar a escriure el poema, i en guardo un molt bon record.
EliminaUna forta abraçada!
un racó molt poètic, màgic com la muntanya
ResponEliminaGràcies, Elfree. La muntanya sí que n'és, de màgica!
EliminaUna forta abraçada!
Si jo fos Dionís, també mandrejaria per eixos paratges.
ResponEliminaUna música que convida al relax.
Mari, l'Escolania és d'una qualitat dificilment comparable; escoltant-la, sobretot durant les vespres i en directe, la pau i el relax estan assegurats.
EliminaUna forta abraçada!
Paisatge sublim, sublims les veus cantores, i les teues paraules de poeta.
ResponEliminaGràcies, Novesflors; les paraules difícilment podrien aconseguir descriure el paisatge, però acompanyades de la imatge i de la música en poden donar una idea aproximada.
EliminaUna forta abraçada!
Magnífic paisatge.
EliminaDistant, el somni.
A les mans, el bàlsam.
Olga, tenim indrets tan bells a casa nostra...!
EliminaUna forta abraçada!
Portem Montserrat al cor, la seva visió sempre el fa bategar.
ResponEliminaBell poema.
Cert, Glòria, no hi podem fer més... I orgullosa que sigui així!
EliminaUna forta abraçada!