PRENEU LES ROSES
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una
estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les
places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest
mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De
la poesia.
Tolstoi va escriure Resurrecció, la
contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels
homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa
cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que
els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu,
també,
La primavera, d’Odilon Redon al Museu
Puixkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u
de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta
primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de
llibre
s’abandonen a la fràgil esperança del
poeta.
Olga Xirinacs (21 de març de 2016)
Prendrem les roses, Olga, i els versos que
ens regales;
fa tants anys que has escrit aquesta
primavera,
que ha esclatat, ufanosa, enmig dels
nostres cors,
amb paraules de perfums indescriptibles,
com un jardí de mots, sensual i esponerós.
Petits i grans, plegats, arreu del món cantem-la,
amb un mateix llenguatge, el de la Poesia.
Prendrem les roses, Olga, per celebrar la
Vida.
Montse Galionar
A l'alba d'aquest matí
ResponEliminaun vell roser m'ha regalat una rosa
petita i roja
les fulles atapeïdes com si fossin de robí.
Bona nit Montse ... ja és primavera!
Bona nit, Pere. Temps de roses, temps d'il·lusions, temps de poesia. Sí, amic meu, ja és primavera!
EliminaUna forta abraçada!
Prendrem la poesia. De la mà de l'Olga i també de la teva Galionar.
ResponEliminaBona primavera Montse.
I també de la teva, Xavier. En aquests moments en què escric això, l'Olga deu estar recitant el seu poema al Santa Mònica. Afortunats els assistents.
EliminaMolt bona primavera, Xavier, de les autèntiques, de les que no porten males notícies. I una abraçada ben forta!
Avui els blogs, són tot un ramell de roses que l'Olga ens convida a prendre...Per això jo no he activat els comentaris!
ResponEliminaPetonets i bona primavera, Montse.
M. Roser, encara no he tingut temps de passar pels blogs amics, avui. Però n'estic segura que les roses i la poesia són pertot arreu. Molt bona primavera, bonica, i una forta abraçada!
EliminaFantàstic, Montse,... fantàstic Olga,... i fantàstica la Primavera que, any rere any, torna intacta per demanar-nos que, també en silenci com ella arriba, siguem capaços de pronunciar el més esperançador crit: la VIDA.
ResponEliminaBona primavera, bona vida, bon camí i... no ens oblidem de calçar-nos bé per transitar-lo.
Forta abraçada.
Estimada amiga, moments com aquests refermen que, malgrat totes les pedres del camí, val la pena Viure. I creure en la bona gent, en el miracle de l'amistat i de la poesia. I les primaveres recuperen de sobte tota la seva bellesa ancestral, cantada segles enllà pels millors poetes. Aquest any hem comptat amb la millor ambaixadora possible per al Dia Mundial de la Poesia. Que per molts anys puguem compartir poemes i roses amb ella!
EliminaUna forta abraçada!
Ens hem quedat amb les ganes d'escoltar-la recitant-lo, però hem tingut el privilegi d'escoltar-la, de veure-la.
ResponEliminaPrenem les roses.
Una abraçada, Montse.
Quina enveja que em feu, Marta! D'esperit, però, us vaig acompanyar tota l'estona!
EliminaPrenem les roses, Marta. Una forta abraçada!
quin goig de roses! i de poema i de primavera que tímida sembla que vol ja treu el caparró
ResponEliminaSí, Elfree, aquesta primavera, si més no en essència, ha començat de la millor manera possible.
EliminaUna forta abraçada!
Jo també vaig fer un poema del seu poema! T'ha quedat molt bé!
ResponEliminaGràcies, Helena. He pogut llegir el teu a través de les fotografies que ens va enviar la Marta, i també em va agradar molt. El més important, però, és que l'Olga se n'hagi sentit complaguda, de les nostres petites veus poètiques.
EliminaUna forta abraçada!
Gràcies, Montse, per les teves paraules poètiques tot prenent les roses que l'Olga ens ha ofert a tots.
ResponEliminaBona primavera!
Gràcies també a tu, August, per prendre també les roses i fer pinya en aquest inici de primavera, que et desitjo ben abellidora.
EliminaUna forta abraçada!
He llegit el poema de l'Olga en diversos blogs. Molt bonic.
ResponEliminaEl teu és una inspirada i ben trobada resposta a les paraules de l'Olga; jo també m'afanyo a prendre les roses- i la ploma- per celebrar la vida.