a poc a poc i amb molta confiança,
no pas pels vells topants ni per dreceres
grandiloqüents, sinó pel discretíssim
camí del fer i desfer de cada dia.
Reconduïm-la amb dubtes i projectes,
i
amb turpituds, anhels i defallences;
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
humanament, entre brogit i angoixes
pel gorg dels anys que ens correspon de viure.
En solitud, però no solitaris,
reconduïm la vida, amb la certesa
que cap esforç no cau en terra eixorca.
Dia vindrà que algú beurà a mans plenes
l’aigua
de llum que brolli de les pedres
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
d’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.
Miquel Martí i Pol
visca el solstici!
ResponEliminaVisca, Elfree, i que puguem mantenir durant tot l'estiu aquesta alegria de les primeres hores de l'estació més lluminosa!
EliminaUna forta abraçada!
Un poema molt bo per un dels millors dies de l'any.
ResponEliminaCert, Xavier, aquest poema és com una corda salvadora que m'ha servit en més d'una ocasió per tornar a la superfície.
EliminaUna forta abraçada!
Aquest poema de MMP és dels que em sé gairebé de memòria... Dóna esperança i força!
ResponEliminaVisca el solstici, Visca l'estiu!
Carme, coincidim en el poema. Quanta força en els seus mots, i quina manera tan senzilla de fer-se comprendre...!
EliminaUna forta abraçada!
Un poema i una música que ens encomana força. Una manera bonica i necessària de començar l'estiu, en solitud, però no solitaris.
ResponEliminaSí, Novesflors, també aquesta peça musical em retorna l'optimisme quan de tant en tant ho necessito. Que l'estiu et sigui el més bo possible.
EliminaUna forta abraçada!
Bon començament d'estiu, amb un poema que és un full de ruta per viure de la millor manera possible.
ResponEliminaAbraçades, Montse!
Igualment et dic, Glòria. Totalment d'acord amb el teu punt de vista sobre el poema. En necessitem, de poemes així...
EliminaUna forta abraçada!
Preciós això de "reconduir la vida pel discretíssim camí, del fer i desfer de cada dia"...
ResponEliminaNo sembla pas que l'estiu comenci avui, ja fa un més que el patim (?)
Preciosa aquesta música...Zíngara, hongaresa, grega???
Bon estiu Montse i si pot ser no gaire calorós!
Sí, M. Roser, el notre poeta sap trobar el punt exacte d'allò que vol transmetre'ns, i ho fa a través de les paraules senzilles, perquè tothom l'entengui. Crec que és un poema genial.
EliminaLa música és romanesa. I sí, ha començat ben aviat la calor, esperem que sàpiga comportar-se o ens deixarà fetes pols...
Molt bon estiu, bonica, i una forta abraçada!
A mi també m'agrada com ho diu l'Elfree.
ResponEliminaVisca el solstici.
Per a tots.
Visca el solstici, Jordi, i la llum!
EliminaUna forta abraçada!